CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 16 de setembre

Actualitats

Diluns, 1 d'octòbre de 2012, 03h00 Politica,Lenga,Internacional

Un tribunal italian decidís que lo sarde e lo friolan son pas de lengas mas de dialèctes

Las lengas minorizadas, victimas de las reduccions budgetàrias en Itàlia


Comentaris 4 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (1 vòte)
carregant En cargar


Per afrontar la crisi o las crisis dins l’Estat italian, lo govèrn central redusís lo budget de totes los costats. Tanben dins l’airal de la cultura e ara, darrièrament, dins l’encastre de las lengas minorizadas. Lo jornal numeric catalan Nationalia, especializat en lengas e minoritats etnicas, publica una analisi del president emerit del CIEMEN, Aureli Argemí, ont analisa los darrièrs eveniments sus aquel terren.


Argemí rapòrta que la Cort de Cassacion presentèt l’argument qu’es pas obligatòri de protegir los “dialèctes”, valent a dire, las lengas non previstas dins la lei 482 de 1999. Aquela lei obliga lo govèrn central de sosténer lo desvolopament, dins totes los domenis publics, de las mal nomenadas “lengas minoritàrias” dins los territòris ont se parlan.
 
Argemí ditz qu’“es malaisit de comprene aquela decision perque contraditz dobèrtament una lei que definís quinas son las lengas minorizadas, que totas an un equivalent estrangièr [coma es lo cas de l’occitan], levat lo sarde e lo friolan”. Aquelas doas darrièras lengas son las que quitarián d’aver l’estatut legal de lenga protegida.
 
De fach, lo cambiament afècta lo sarde e lo friolan. La Cort de Cassacion sentenciava lo 19 de julhet qu’aquelas doas lengas podián pas èsser comparadas a las lengas que servisson per tot, mai que mai dins lo domeni de la justícia. Alavetz, la cort italiana a decidit que lo sarde e lo friolan son pas de lengas e que las cal pas protegir per lei.
 
Nationalia rapòrta aquò: “lo govèrn central italian a pas reagit. Se cala. Sembla insensible a las reaccions que se son produsidas pertot, reaccions que normalament devenon d’acusacions contra aquel tribunal per se daissar portar per l’òdi dels qu’admeton pas la diversitat”.
 
Segon Argemí, “practicament e ideologicament, la senténcia representa un atac contra la dignitat de lengas e de culturas de pòbles millenaris, e tanben un mesprètz de la constitucion italiana, qu’en principi respècta la diversitat lingüistica (article 6) dels ciutadans de la Republica, que ja dispausa per aquò d’una legislacion pròpria, aprovada pel quite Tribunal Constitucional, e que comença de se plaçar dins la sintonia de la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias”.
 
Dins aquel contèxt, se multiplica las discussions per definir çò qu’es una lenga e çò qu’es un dialècte. Certans sabents afirman que i a pas de diferéncias de tipe lingüistic entre lenga e dialècte: s’agiriá solament d’un afar de reconeissença. Ça que la, segon l’opinion plan majoritària dels expèrts en lingüistica romanica, lo sarde e lo friolan son ben de lengas romanicas vertadièras e non pas de dialèctes italians.
 
Per promòure l’anullacion d’aquela decision del tribunal, l’Agéncia Regionala de la Lenga Friolana, a la demanda del govèrn autonòm de Friol-Venècia Júlia, es a elaborar un document destinat a èsser signat per de representants d’institucions, associacions e comitats conscients de la valor de la lenga friolana. Un document que, fin finala, se deurà sometre a l’aprobacion d’una assemblada publica presidida per totes los parlamentaris de Friol.
 
Los autors d’aquel document voldrián que los defensors de la lenga friolana acceptèsson la solucion mai eficaça per capitar lo pus lèu possible, çò es, una nòva reconeissença oficiala de certans dreches lingüistics que son ja reconeguts dempuèi de temps. Sus aquela basa, las autoritats friolanas preparan un recors al Tribunal Constitucional e al Conselh d’Euròpa, qu’a lo dever de velhar per l’aplicacion de la Convencion Relativa a las Lengas Minorizadas. Argemí apond qu’“aquelas autoritats sabon pro plan, per experiéncia, que l’aprobacion de la lei 482/1999 es estada pas que la victòria d’una batalha e que la guèrra vertadièra se combat cada jorn sul terren de l’exercici dels dreches”.
 
Parallèlament, los autors del document ajudan a preparar una convocacion de mobilizacion populara, per fin d’agrandir la revendicacion lingüistica dels friolans a totas las lengas minorizadas de l’Estat italian.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

2 d'octòbre 14.08h

#3 100 % ambé tu !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

2 d'octòbre 09.33h

#1 Mon car e bon Albèrt de Palamòs, ieu, coneissi un país qu'un jorn s'i acontentèt pas d'e declaar que lenga es seriá pas estada simplament un dialècta, mas res mai qu'un "patois", una mena (imaginària e ideologica de "non-lenga"). A l'ora d'ara, nos batèm, un ponherat de militants, desesperats mas testuts coma d'ases catalans,, per ensjar de salvar çò que viu demòra encara d'aquesta lenga nòbla sens podèr èsser brica segur de sa salvason… La lenga de Pèire Pau Pasolini se deu... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

1 d'octòbre 11.49h

E òc, val mai daissar la question de las lengas als jutges que als linguïstas! E mai competent que los jutges caldriá demandar a Omèr Simpson de que ne pensa. Vertat es qu'a cò nòstre tanpauc mancam pas d'ases de la meteissa borrica!
Entre las excepcions d'aquela corporacion cal mencionar los Setze Jutges de la cançó catalana. Los barrejem pas amb los arganhòls çai-sus que eles, quand anavan al tribunal, se trapavan pas del bon costat de la barra.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

1 d'octòbre 11.06h

Sempre podran dir que una llengua sense estat és un dialecte, però la gent continuarà parlant a la seva manera perquè és la seva llengua mare. I contra això, no hi ha res, ni tan sols els tribunals.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Editorial

Lo jornalisme fa son trabalh

Lo 15 de mai passat, vesitàvem lo licèu Pierre et Marie Curie de Menton. Voliam far un pichon reportatge amb los liceans de la classa d’occitan per nòstra emission #aranésòc ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 18
  • sol Aush 17
  • sol Bordèu 19
  • sol Briançon 16
  • sol Caors 17
  • sol Carcassona 16
  • sol Clarmont-Ferrand 17
  • sol Confolent 16
  • sol Gap 16
  • sol La Canau 20
  • sol La Gàrdia 17
  • sol Limòtges 18
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 19
  • sol Lo Puèi de Velai 16
  • sol Marselha 19
  • sol Montpelhièr 18
  • sol Naut Aran 16
  • sol Niça 20
  • sol Nimes 18
  • sol Pau 18
  • sol Peireguers 17
  • sol Rodés 19
  • sol Tolon 20
  • sol Tolosa 17
  • sol Valença 17

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”

Jordi Riba president de l’Associacion Culturala Vibrant

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • © Franc Bardòu

    Darrièr refugi abans l’envòl (1206-2016)

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Laurenç Revèst

    Bessas (Bas Vivarés)

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • © Alzear Bofièr

    Estúdios de Ràdio Lenga d'Òc a Montpelhièr. © Alzear Bofièr

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • © CD

    Escòla Calandreta dau Mas. Drap (País Niçard)

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • Los Pokémons de la 3a generacion revirats en occitan

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • Bersorèlh : quartiers e maions ai noms occitans

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)