Los representants màgers de la Generalitat de Catalonha presentaràn, lo 22 de mai que ven a Madrid, la darrièra ofèrta de dialòg per menar a bon tèrme un referendum sus l’independéncia d’un biais pachat amb l’estat espanhòl.
 
Lo president de la Generalitat de Catalonha, Carles Puigdemont, lo vicepresident, Oriol Junqueras, e lo conselhièr dels afars exteriors, Raül Romeva, seràn aculhits dins un auditòri de la comuna de Madrid, qu’a mes a lor disposicion la consolessa de la vila, l’esquerrista  Manuela Carmena, davant lo refús del Senat espanhòl.
 
Los tres mai nauts dirigents del govèrn catalan explicaràn que lo dialòg que demandan amb l’estat vira pas a l’entorn de l’independéncia mas de la volontat majoritària del pòble catalan de decidir son avenir per via democratica.
 
“L’estat aurà la proposicion, acompanhada de sondatges, se cal, amb una sollicitacion de dialòg”, çò explicava Puigdemont dijòus passat en tot precisar que la Generalitat es flexibla per parlar de la data, de la question de votar, de las majoritats que caldriá e de l’aplicacion del resultat.
 
 
Referendum unilateral s’i a pas de volontat de dialòg
 
Après l’ofèrta de dialòg per un referendum pachat amb l’estat, lo govèrn de la Generalitat de Catalonha esperarà una responsa del govèrn espanhòl dins un relambi determinat. S’i a pas cap de responsa, o una responsa negativa, alara se convocarà lo referendum unilateralament, gràcias a l’aprobacion de la lei de transitorietat juridica e al decret de convocacion.
 
S’arribèssem a aquel ponch, lo referendum se tendriá a la fin de setembre, çò rapòrta VilaWeb que cita plusors fonts oficialas.
 
 
Lo govèrn espanhòl ne vòl pas parlar
 
Lo govèrn espanhòl a reagit sul pic per assolidar que ne vòl pas parlar.
 
“Se lo sol tèma es que cal far lo referendum e que nos cal discutir de sa data, es pas possible”, çò diguèt lo pòrtavotz del govèrn espanhòl, Íñigo Méndez de Vigo. “Respectam l’estat de drech e l’òrdre juridic e avèm ja explicat perqué volèm pas, podèm pas e pacharem pas lo referendum”, çò precisèt.
 
 
Cossí menar a bon tèrme lo referendum unilateralament?
 
Lo 26 d’abril passat lo Parlament de Catalonha aprovava un cambiament del reglament de la cambra que permetrà d’aprovar de leis en una sola lectura. Los vòtes dels deputats independentistas (Junts pel Sí –Amassa per l’Òc–  e CUP) foguèron sufisents per refusar lo vèto dels partits de l’oposicion. Aquel pichon cambiament de reglament de la cambra representa lo primièr pas d’una transicion de la legalitat espanhòla a la legalitat catalana.
 
L’aprobacion en una sola lectura es un mecanisme que permet d’aprovar una lei en un meteis jorn, sens besonh de passar per cap de comission e sens possibilitat de i presentar d'emendaments.
 
La reforma es estada trachada per la procedura d’urgéncia extraordinària amb la tòca de poder aprovar lèu la lei de transitorietat juridica, es a dire la lei que desconnectarà Catalonha e Aran de l’estat espanhòl e establirà una nòva legalitat. L’aprovacion en una sola lectura permetrà pas a l’estat espanhòl de contestar aquela lei abans que siá aprovada, e quand o serà, l’estat espanhòl aurà pas pus drech de o far.
 
Lo projècte de lei de transitorietat juridica, que s’aprovarà e aplicarà en una sola lectura, se faguèt venir public en decembre passat. Se deuriá aplicar en seguida del referendum d’independéncia en cas que ganhe l’“òc”. Mas es probable que s’aplique abans per aver la legalitat de poder convocar lo referendum, que l’estat espanhòl s’encara a refusar.
 
 
La lei de transitorietat juridica
 
La lei de transitorietat juridica es l’instrument legislatiu principal de la desconnexion d’Espanha e de l’establiment de la nòva legalitat catalana. Es la lei que deu permetre la creacion d’una nòva legalitat derivada del mandat democratic e qu'evitarà que i aja cap de void juridic dins l’accès a l'independéncia.
 
Regularà los elements basics, coma lo territòri, la nacionalitat, lo ciutadanatge, lo regim de las lengas e las institucions de govèrn e, de mai, declararà la continuitat —franc de las excepcions qu'ajan negociat de i comprene los partits— de l’aplicacion dels actuals drech catalan, drech espanhòl, drech de l'UE e drech internacional.
 
La lei també preveurà la continuitat —per mejan de subrogacion— dels contractes de l’estat espanhòl e de la Generalitat de Catalonha e la possibilitat que los foncionaris e los salariats que prèstan lors servicis a l’administracion de l’estat espanhòl en Catalonha e Aran se pòscan integrar a l’administracion del nòu estat independent.