CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 18 d'octòbre

Actualitats

Dissabte, 6 d'octòbre de 2012, 03h00 Libres

Cronica d’una mòrt pas encara anonçada

Rio Babel. A história das línguas na Amazônia, de José Ribamar Bessa-Freire


Comentaris 3 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargar


Lo libre de que me prepausi de vos parlar es, de segur, un trabalh scientific que pòt marcar las recercas que s’interessan a l’istòria sociala de las lengas, tant sus lo plan de la noveltat de son subjècte que de son metòde. Rio Babel. L’istòria de las lengas en Amazònia de José Bessa*, es la sabentosa construcion d’una istòria sociala de l’oblidança, l’oblidança d’una lenga indigèna que foguèt parlada, escricha, usada integralament pel pòble brasilian dins tot lo periòde dich “colonial” de l’istòria d’aquel país - es a dire dempuèi la “descobèrta” en 1500, fins al sègle XIX. Aquesta lenga es la língua geral (lenga generala) tanben sonada Nheengatu, çò que significa literalament “lo bon parlar” (de la forma tupi Nheen- “parlar” - e gatu - “bon”).


Aquesta lenga foguèt usada coma lenga de comunicacion interetnica pels prumièrs jesuitas qu’avián remercat qu’un dialèct tupinambà del litoral nòrd-èst del Brasil èra comprés per una granda part dels natius indigènas, e çò malgrat sas variacions tras lo continent, coma per exemple amb lo guarani del Paraguay – uèi lenga co-oficiala del MERCOSUR. Aital, tras lo mecanisme paralèl de conversion religiosa e d’integracion coloniala dels indigènas, fenomèn analisat per Bessa amb una documentacion excepcionala, la “lenga generala” passèt per ésser l’unenca lenga de comunicacion interetnica del monde brasilian colonial, e çò a l’encontra del portugués, qu’èra pas qu’una lenga minoritària a-n-aquesta epòca e çò fins al sègle XVIII: ”La politica del Portugal, escriu Bessa, fins al final de la decada de 1720, èra de franc encoratjament pela expansion de la lenga generala, pr’amor de çò qu’ela representava en tèrmes de rentabilitat pela colonia.” (Rio Babel p.63)     
 
Per tant, lo Nheengatu es estat “l’autra lenga  brasiliana”, una lenga essenciala per la compreneson del processus de formacion de la cultura nacionala al Brasil, ben abans que lo portugués s’empausèsse coma l’unenca lenga nacionala e que los brasilians venguèsson en majoritat monolingues. Alavetz, lo trabalh de Bessa es tanplan un agrei de “dever de memòria” coma una bèla indignacion al subjècte del mesprès que la societat brasiliana actuala manifesta pels drechs indigènas, en mostrant lo rotle essencial qu’una de lors lengas joguèt dins lor istòria. Coma o dis Bessa amb força, citant Deleuze, “çò que s’opausa a la memòria non es pas l’oblidança, senon l’oblidança de l’oblidança. Avem oblidat qu’avem oblidat la língua geral.”
 
Rio Babel es una longa exploracion istòrica, amb una documentacion rica e originala, de còps inedita ou pauca coneguda dins lo pròpri paisatge universitàri brasilian. Es que lo tème de l’istòria sociala del lengatge es encara quicòm de força polemic dins la societat brasiliana, pr’amor qu’una bona part de sas elèits consíran, fins a uèi, coma o fa l’istòrian Serafim de Silva Neto, que “la victòria del portugués non foguèt pas deguda a l’imposicion violenta de la classa dominanta. Ela s’explica pel seu prestígi superior, que forçava lo monde a emplegar la lenga qu’expremissiá la melhora forma de civilisacion.” (citat in Rio Babel, p.32); Inutil de dire qu’aquò es pas qu’un vertadièr “obstacle epistemològic” per la compreneson de la foncion e del rotle que las lengas jògan, dins lo paratge social del pòder, e aicí tal, dins la sociologia  coloniala del Brasil.
 
Lo libre del Bessa es exactament un libre de lucha contra aqueste tipe de prejutjat, amb tota la força que pòt li balhar una analisa precisa dels mecanismes de formacion d’una societat monolingue.  ”Dins l’anciana Babel agučt setanta e doas lengas; Dins la Babel del Flume Amazònas ja se coneis mai de cent cinquanta, tant diversas entre elas que la grega e la nòstra”  ja disiá lo Padre Antônio Vieira dins un sermon de 1662 (Rio Babel, citat p.48). Donc, l’expression “Rio Babel” foguèt fargada per designar la densitat linguistica del Amazònas que, pendent la colonisacion, podiá comptar sus un territòri de 7.275.300 km² (44,5% de l’America del Sud) d’unas 718 lengas existentas per la sola Amazònia brasiliana. Aquesta estimacion representa, segon lo lenguiste Loukokta, la mitat de las 1500 lengas parladas alavetz dins tota l’America indigèna. Uèi, pasmens, en  Brasil, nos apren Bessa, se parla pas pus que 100 lengas indigènas, e lors estudiosos se fan cada còp mai escarsencs; un solet per cada lenga.
 
L’interés d’aqueste libre es alavètz doble: d’istoricisar una vièlha situacion de mesprès colonial causant la disparicion, la destrucion progressiva de tot un “patrimòni imaterial” que s’exprimís fins a uèi dins la literatura orala, tanplan coma dins la formacion de las particularitats regionalas dels portugués brasilians. Aiçò li a permés de prepausar una periodisacion per l’estudis de la disparicion de la lenga generala que se pòt resumir coma seguís:
 

1. Del sègle XVI fins a la debuta del XVII: la pratica dels interpretaires.
2. La causida del Ancian Tupinambà coma lenga generala de communicacion e son expansion (1616-1686)
3.  La normalisacion de la “lenga generala” e sa reproducion (1686-1757)
4.  La prepausicion de lusoficacion (1757-1850)
5.  L’egemonia de la lenga portuguesa (de 1850 fins avuèi)
 
Mas enlai d’aquò, un dels seus objectius èra tanben de revelar, tras la trajectòria força especifica d’una lenga indigèna, lo caractèr ancian e essencial del bilinguisme o del plurilinguisme, en mai de mostrar la riquesa de las culturas “nativas” de l’America, coma lor lucha pel drech a l’existéncia. Bessa es tanben, en autras causas, l’editor d’un libre de poesia bilingue en portugués-nheengatu, venguda de la literatura orala. A mai, mostra que coneis perfachament la situacion de las lengas minoritàrias en Europa, pr’amor que pendent la dictatura brasiliana èra estat exilat politic, notadament en França, ont aviá conegut d’amics bretons e occitans.
 
L’istòria de la vida menaçada daquelas lengas “endemicas” (paraula qu’usa el, per remplaçar “moribondas” qu’aima pas gaire) non pòt pas nos daissar dins l’indiferéncia. Rio Babel es donc una legida de bèla qualitat scientifica e de prigonda inteligéncia pela sensibilisacion del monde sus las relacions sovent dramaticas entre lenga e pòder.
 
 
 
 
Gibèrt Matiàs 
 
 
_____
BESSA-FREIRE, José Ribamar. Rio Babel. A história das línguas na Amazônia. Atlântica Editora,  Ed. UERJ, Rio de Janeiro 2004, 2a edicion 2011. 
 
 
 
*José Bessa es actualament professor dins lo departament de “memòria sociala”, de lengas e istòria dels pòbles indigènas en las universitats UNIRIO e UERJ (Rio de Janeiro, RJ, Brasil). Malurosament son libre es pas encara disponible dins una autra lenga que lo portugués, e cresi que foguèt pas encara publicat en Europa. Mas daissi pasmens d’unes ligams ont se pòt trapar sa tèsi universitària amb lo meteis contengut que lo libre, e un articòl (totjorn en portugués) que repren las meteissas idèias.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

10 d'octòbre 12.22h

#2
Solide, as plan rason sus la natura d'aquel oblit causit. Èra sonque una galejadona ;)

Vertat es que lo nacionalisme modèrne s'agís d'una cultura politica e sociala que, se servèt de responsa estructurala al contèxte passat pendent gaireben quatre sègles, nos tracassa uèi amb son dogmatisme galopant e son obscurantisme programat e impausat.

Mas, pensi que'n sèm d'acòrdi, nos podem pas desmembrar que l'embrion del modèle estatal nacionalista se concebèt amb la "Reconquista" - tè... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

10 d'octòbre 11.55h

#1
Grand mercés Marcio!
Ai doblidat de te mercejar tanbén per la teuna verificacion de l'article! As totalament rason. Mas cresi qu'aqueste fach d'un oblit volontàri es mens quicom de "cultural" (que sià ou pas lo fach de" francés" ou "portugués" es jòc del azard e lo drech de la fòrça) qu'una necessitat impausada pela forma de l'Estat modèrn, sobeiran e absolut (del mens, en aparéncia) - en França a partir de la Revolucion, e amb Pombal en américa portuguesa, Estat modèrn qu'an... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

10 d'octòbre 00.50h

Excellent article, Matiàs ! Sintetic e precís.

Coma disem en portugués - ò quina ironia ! - : Bessa Freire "bòta lo dèt dins la ferida" del dogmatisme nacionalista brasilian e de son istòria racontada a mitat : son libre-tèsi es una lectura obligatòria per totes que vòlon conéisser la civilizacion brasiliana. D'alhors me sembla una especialitat lusofòna, aquela d'ocultar dubertament de parts non-desiradas de sa pròpria istòria (per exemple, l'aversion portuguesa a son passat arab... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Editorial

Que pas res nos arrèste

“Òu, Union Europèa, calma-te. Torni dire: s’ensajas de qualificar nòstra operacion d’invasion, nòstre prètzfach es simple. Dobrirem las pòrtas ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13
  • sol Aush 13
  • sol Bordèu 15
  • sol Briançon 11
  • sol Caors 12
  • sol Carcassona 12
  • sol Clarmont-Ferrand 13
  • sol Confolent 14
  • sol Gap 11
  • sol La Canau 16
  • sol La Gàrdia 10
  • sol Limòtges 13
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 12
  • sol Lo Puèi de Velai 13
  • sol Marselha 16
  • sol Montpelhièr 16
  • sol Naut Aran 9
  • sol Niça 14
  • sol Nimes 17
  • sol Pau 15
  • sol Peireguers 12
  • sol Rodés 13
  • sol Tolon 14
  • sol Tolosa 14
  • sol Valença 14

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • L'afogat de trins a la gara de Matabiau (Tolosa). © Clamenç (5 ans)

    Concors d'estiu 2012: La fotografia de las vacanças

  • Castelar

  • © Josep Carpintero

    Presentacion dera ANC Val d'Aran en Vielha, 28/12/2013

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • © Chau Viva

    Qualques salas de classa d'occitan en collègi

  • Occitan e economia: "occitanitat mai o mens visibla"

  • © Magalí Barceló

    Santa Gabèla: quatrena fèsta del fogal rural La Gabèla

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Asalaís Moniguet

    Montpelhièr la lengadociana

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • © Anhès Rossinhòla

    Vista d'A Torbia, de Mónego e dal mont Agel despí Lai Barrai (comuna de Pelha, Gavotina marítima)

  • Costiera de Gavotina marítima : Tròces de vial d'a marina de Mónego a Caboalh. © RL

    Costiera de Gavotina marítima: Tròces de vial d'a marina de Mónego a Caboalh

  • Exposicion temporària sus Robèrt Lafont al CIRDOC (D.R.)

  • ©  LR

    Mostier e òrts de Cimiés, antica ciutat de Cemenelum, actualament quartier de Niça

  • © Laurenç Revèst

    Cavairac (Costièra de Nimes)

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • © Laurenç Revèst

    Magasin novèl de Macarèl a Sant Joan de Vedats (Montpelhierenc)

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)