CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 21 de setembre

Actualitats

Dimècres, 3 d'octòbre de 2012, 03h00 Reportatge,Lenga,Cultura

La Gàrdia > La Gàrdia > La Gàrdia

La Gàrdia, vilatge occitan

Domènic Iacovo, occitan de la Gàrdia, nos parla del siu país, de l’associacion “Gàrdia d’òc” e de la siá comèdia Musicala “Marianna”


Comentaris 4 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (13 vòtes)
carregant En cargar


Sovent, la vida dels occitanistas es faita de longs moments de descoratjaments, de decepcions. Al nom del “sempre endavant”, nos esforçam de los daissar darrièr e de nos concentrar suls bons moments. L’autre jorn, coneguèri un d’aqueles bons moments, un moment que compta dins la vida d’un occitan. Pel primièr còp ai parlat amb un òme de la Gàrdia.




Lo país de La Gàrdia

Domènic Iacovo

Posicion de La Gàrdia

Panèu de dintrada

Lo centre istoric

La mar a La Gàrdia





Documents
Àudios
Etiquetas
la gàrdia

Per los qu’estúdian l’occitan, lo vilatge de la Gàrdia es sovent mencionat. Se’n ditz qu’es una vilòta de 1500 estatjants en Calàbria (sud d’Itàlia) que l’occitan i es parlat dempuèi mantuns sègles. Levat aquò, fin finala, lo luòc e la siá istòria son fòrça mal coneguts.

Lo vilatge de la Gàrdia se compausa de doás partidas: lo “País” centre istoric, ennaut d’un puèg, e lo “País marin”, partida mai recenta a broa de la mar.  Als sègles XIIIen de valdeses occitans que se volián escapar de las persecuccions contra lor religion, aprèp s’èsser refugiats al  Piemont, s’enfugiguèron cap a la Calàbria. Es atal que la Gàrdia se poblèt de valdeses en quèsta de patz e de seguretat. E es atal qu’arribèt l’occitan dins aquesta partida d’Euròpa e que i es parlada dempuèi.


La Gàrdia: una istòria tragica e un modèl de resisténcia

Domènic Iacovo es un gardiòl de 22 ans. Lo jovenòme es plen d’estrambòrd cap al siu país. Es un fin coneisseire de son istòria, de sa cultura, e un es excelènt parlaire de la siá lenga, l’occitan gardiòl. Dins l’entrevista realizada lo 24 de setembre, nos explica las persecucions que son pòble ne foguèt victimas (“una populacion qu’ilh a sofèrt assai” ): tres sègles aprèp aver trapat refugi a la Gàrdia, los gardiòls, de fe valdesa, qu’avián integrat lo movement de la Refòrma protestanta, foguèron massacrats per centenas per l’armada de Nàpols, jos l’acusacion d’eretgia (1561). Aprèp lo chaple, los subrevivents deguèron susportar de condicions de vida terriblas pendent mantunas decadas (obligacion d’assistir a la messa cada jorn, obligacion de portar un vestit distinctiu, proïbicion de se maridar entre valdeses, proïbicion de parlar gardiòl), fins al jorn que los quitis gardiòls se desliurèron per una revolucion que lor permetèt de recuperar lors dreits.

Domènic nos explica que la resisténcia que definís la populacion gardiòl a per origina un sentiment potent d’identitat: “Se tu te vai ab un gardiòl grand e tu lhi demandas “Tu coma tu si, gardiòl o italian?” Ell al te ditz “GARDIÒL!” Depuei italian, mas prima de tot gardiòl!””  Per çò del sentiment d’occitanitat en relacion amb la rèsta d’Occitània, Domènic l’analiza coma quicòm d’instinctiu ençò dels ancians: “La gent mai granda, mai velha an pas una vision granda, mas quora la succeda que l’a ven gent dal Piemont, de le vall o de la Provènça coma la succeda, e’o gardiòl al vei que parlèm la stessa lenga, ell al ditz, coma un saup dire, “Sèm fraires, tots sètz païsans per me”. “Païsans”, per dire gardiòl, per dire occitan.”

La transmession familhala de la lenga es l’usatge a la Gàrdia. Domènic, 22 ans ausiguèt sas primièras paraulas italianas quand teniá 3 ans en començar l’escòla. L’occitan gardiòl s’ensenha normalament a la Gàrdia (pas ongan, que i a restriccions budgetàrias!) coma matèria ensenhada. Malgrat que los ostals e las familhas de la Gàrdia sián a l’encòp una universitat e un conservatòri de la cultura d’òc, s’endevina una tendéncia a çò que la lenga siá pas pus la lenga mai parlada pels jovenets: l’arribada d’internet, de mainatges non-occitans, la globalizacion apòrtan la concuréncia de l’italian.
 
 
La Gàrdia d’òc: una associacion e son president

L’associacion “Gàrdia d’òc” es l’unica associacion de promocion de l’occitan del vilatge. Domènic n’es lo president. El explica: “L’associacion “Gàrdia d’òc” ilh al fatiga tots lhi jorns, tots lhi moments per defénser e mandar enant la cultura occitana de la Gàrdia: la lenga, la tradicion e la musica.”. L’associacion a lo siu grop musical “Vent de nòtes” que ten relacions amb los grops de las Valadas.

L’associacion s’es fargada la reputacion d’èsser: “l’associacion culturala mai fòrta e mai conoissuda dins tota la Gàrdia”. Financierament son independents, ja que recebon pas cap de subvencions: totas las siás ressorgas financieras provenon de las dintradas tradicionalas de las associacions (escotissons, bevendas, manifestacions etc.).


Domènic Iacovo, creator e compositor de l’espectacle musical “Marianna”

Lo 4 d’agost passat, un espectacle musical en occitan gardiòl es estat donat dins lo vilatge. Lo siu creator n’es lo dinamic Domènic, qu’es un musicaire professsional. Es un espectacle total, una escatola d’art (art-box) coma o definís el-meteis, es a dire que i a una alternança de narracions, recitacions, de cants, balets, musica, vidèos e scenografias. L’istòria se passa a la Gàrdia a la debuta del sègle XXen. Es una istòria d’amor glorificada e tristament nafrada, digna de la poesia de Mistral. Los actors de l’espectacle son estats los joves de la Gàrdia (50 personas). La representacion atraiguèt 300 espectators.

En Domènic lo voldriá anar mostrar dins las Valadas o per Occitània Granda. Ajusta que lo vidèo serà difusit a res-non-còst perqué per el çò essencial es pas de far moneda amb l’espectacle mas se difuse çò mai possible la cultura gardiòla.

Mas lo jove occitanista ten tot un fum de projèctes pel cap. Ja es a trabalhar sus lo sieu espectacle de l’an que ven. Ja sap qu’aquesta comèdia musicala s’anomenarà “Occitània”.


La Gàrdia: un exemple per Occitània tota

En Domènic exprimís d’un biais fòrça energic lo patriotisme occitan del país de la Gàrdia en paraulas a l’encòp realistas e exaltantas: “Prima de parlar d’Occitània, avèm de cercar de defénser çò qu’avèm, perqué se perdèm la lenga, e la stèm perdunta, avèm perdut tot.Se la gent ilh parlan pas chus la lenga occitana, lh’es inutil a far Occitània, perqué dins la lenga la i a l’identitat dal pòble occitan”.

En conclusion de l’entrevista, los dos messatges qu’en Domènic vòl far passar al monde d’Occitània dita granda son aquestes:  “Recordètz de la Gàrdia. La i es la Gàrdia. Avèm l’esfortuna d’èsser luènh, MAS I SÈM”.  Puèi ajusta:   “Lhi gardiòls son pronts a far la nacion occitana.Viva la nacion occitana!”.


Domènic es un occitan e un occitanista de tria coma aimariam de ne rescontrar cada jorn. Ara, sabem que podèm comptar suls nòstres fraires de la Gàrdia e qu’avèm un dever de frairança cap a  eles. Visca la Gàrdia!
 
 
 
 
Terric Lausa



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

9 de setembre 16.09h

Plan interessant, l'intrevista audiò, permet en mai d'auvir parlar en gardiòl. Pas totjorn aisat.
Devem contunhar a comunicar l'existança de La Gàrdia, tròp sovent obludada quante parlem de l'Occitània.

Comencem per la far figurar sus nòstras cartas, coma iò fasem emb lu collectiu lemosin Arri! :
http://arrilemosin.free.fr/

A léu


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

25 de novembre 09.23h

Los gardiòls sion partits d'aicí, de nòstras valadas valdesas, de la val Pèli, de la val Cluson e de la val Sant Martin. Beleu qualcun veniá decò d'en Provença. An pensatz de viure libres e luènh de l'inquisicion mas puèi l'adesion a la reforma calvinista es istaa la fins de la libertat.....
Dins lo nom de la libertat avem lo dover de dire Occitania mon esprit e ma tèrra. Semperoccitania !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 d'octòbre 09.48h

fòrça Domènic, continua.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 d'octòbre 16.49h

fòrça fòrça interessant! Òsca


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Editorial

Lo jornalisme fa son trabalh

Lo 15 de mai passat, vesitàvem lo licèu Pierre et Marie Curie de Menton. Voliam far un pichon reportatge amb los liceans de la classa d’occitan per nòstra emission #aranésòc ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 22
  • sol Aush 22
  • sol Bordèu 21
  • sol Briançon 14
  • sol Caors 22
  • sol Carcassona 20
  • sol Clarmont-Ferrand 19
  • sol Confolent 19
  • sol Gap 12
  • sol La Canau 20
  • sol La Gàrdia 21
  • sol Limòtges 20
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 17
  • sol Lo Puèi de Velai 18
  • sol Marselha 21
  • sol Montpelhièr 21
  • sol Naut Aran 15
  • sol Niça 20
  • sol Nimes 21
  • sol Pau 20
  • sol Peireguers 21
  • sol Rodés 22
  • sol Tolon 21
  • sol Tolosa 21
  • sol Valença 19

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”

Jordi Riba president de l’Associacion Culturala Vibrant

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Sul mont Valièr

    L'estiu dels legeires de Jornalet 2018

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

  • Occitan e economia: "occitanitat mai o mens visibla"

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • Ciutat de Draoníer. © Cristòu Daurore

    Ciutat de Draoníer (Val Maira)

  • Vista dal País Niçard e Alpenc. © Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc

    Vista dal País Niçard e Alpenc

  • Perletas preciosas

    Meissonencas en Camarga pichòta

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • Lisa Gròs

    Concors de preseps, betlèms o grépias

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • Afichatge per 'a comuna de Mónego dau messatge

    Concors de Nadal 2014. Las Calendas en çò vòstre

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • Musèu de Terra Mata, Niça, mai anciana traça de fuec au monde

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

  • Asuèlhs comengeses. © Franc Bardòu

    Asuèlhs Comengeses

  • © Montse Torres -  Arxiu dels Castellers de la Vila de Gràcia

    "Castellers" catalans en Bearn

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)