Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.GuianaAgenésSèrras d'Agenés

La Ròca de Timbaut: qualques centenats de personas an manifestat lor sosten a un païsan agressat

Dos òmes ataquèron amb un cotèl un agricultor del vilatge après una altercacion violenta per las nosenças de sa maquina de segar e batre

| Mathilde Curien
Aperaquí 300 personas se rassemblèron diluns de ser a La Ròca de Timbaut (Sèrras d’Agenés) per manifestar lor sosten a un entrepreneire agricòla del vilatge que foguèt victima d’una agression violenta.
 
Tocat a l’espatla amb un cotèl, l’òme poguèt sortir de l’espital dimenge de ser, lo meteis jorn de l’agression.
 
An detengut dos òmes restacats amb aquela agression, dont un es lo supècte d’aver agarrit l’entrepreneire agricòla amb un cotèl, e conegut per la polícia per s’èsser radicalizat devèrs lo jihadisme.
 
Lo jorn de l’agression, aviá esclatat una altercacion entre lo menaire d’una veitura, lo d’un escotèr e l’agricultor agressat. Reprochavan al païsan de provocar de nosenças amb sa maquina de segar e batre. Lo ton montèt de mai en mai fins que lo menaire de la veitura aguèsse agarrit a l’espatla l’agricultor amb un cotèl. Segon qualques mèdias, auriá cridat “Allahu Akbar” (Dieu es grand en arabi).
 
Puèi los dos òmes prenguèron la fugida en daissant la victima nafrada a un braç.  Los secorses la menèron a l’espital d’Agen, d’ont sortiguèt qualques oras après. Los militars identifiquèron e arrestèron los dos òmes. L’enquèsta la mena a bon tèrme la brigada de recèrcas d’Agen.

 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Emmanuèl Isopet
5.

#4 « de situacions socioculturalas chanjar »
Òc, se'n vei dempuèi un moment de cambiaments socio-culturals. La fin de la societat paisana tradicionala, que partiguèt amb los buòus e la lenga. L'arribada dels italians, dels espanhòls, dels pè-negres. La fin de la messa lo dimenge dins totes los nòstres vilatges. L'arribada de la propaganda televisuala. La mecanizacion (l'americanizacion), lo parcelari, la PAC. Los « neo-ruraux », e los bobo-ruraux (que fan de procès quand lo gal canta o las ranas estuflan). Tot aquò son de cambiaments socioculturals. L'arribada dels nòrd-africans tanben.
Ara, un tipe que remega contra lo bruch d'un tractor, es un urban que sómia lo campèstre. Un que s'enchipra amb un païsan per aquò es un tarat, un psico-instable. Quand en mai brama lo « ailà o al bar », es per se balhar un aire de racalha revolucionari (mercés la telé!). Perqué m'estonariá que l'i aja una estrategia de Daesh contra los menaires de batusa (segaira-escodèira). Mas que volètz cadun analisi los faches de sa fenestra.

  • 2
  • 0
Lo raiòu Cevenas
4.

"Tout va très bien, Madame la Marquise". "Dans notre beau pays de France" coma diriáun los candidats a la presidenciala.
Tanben, n'i a que veson clarament en cò nòstre de situacions socioculturalas chanjar despuèi de decenias. Dau temps que d'autres veson pas res. I a queles que costejan certanas realitats despuèi bèl briu. E d'autres que las veson de luènh e n'an pas qu'un ressòn. Mès... vai ben, vai ben !
Es aquel parpanhàs de paisan qu'a pas res comprés a la sofrença dals autres ! Es el lo taberlòt, el emb de sa comunautat, que fan pas l'esfòrç de s'adaptar a l'Autre, es aquò... ?!

Envite los tucles e ignorants de mudar los catons dinc certanas plaças fòrtas dau "Territoire de la République" e de lai demorar 10 a 20 ans. S'avisaràn ben de certanas realitats empausadas per certanas comunautats a totes los autres.
Sens ajustar queles "bòns francés" que savon pas pus s'ensenhar RESPONSABILITAT ENDIVIDUALA, RESPECT, EDUCACION, ENTRAJUDA e confondon LIBERTAT emb de LICENCA.

Cresètz qu'aquò's una ensulta que lurs fau a totes ?? E ben, aquò's un constat e ne'n save mai d'un que ne'n poiriáun testimoniar. Mès chut ! Quò destòrba, pas que d'o dire...
"TOUT VA TRES BIEN, MADAME LA MARQUISE ! TOUT VA TRES BIEN ! TOUT VA TRES BIEN !!!"

  • 2
  • 0
francesc palma
3.

Se aquò es veritat cal que los donen un bon castic.

  • 2
  • 0
Emmanuèl Isopet
2.

Una maquina de batre mena a ... se batre?
Seriá pas arribat amb una maquina d'escodre ?

  • 7
  • 6
Mediaticum Luteciae Pobèlaires-vila
1.

Coma o-dison amb golardisa dins las télés : Quina es l'analisi vòstra, sénher Pessamesse ?

  • 9
  • 8

Escriu un comentari sus aqueste article