Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Nuèch de fuòc al país

Aran e Comenge viuràn anuèch las fèstas de Sant Joan coma patrimòni immaterial de l’umanitat de l’UNÈSCO

Les (Val d'Aran)
Les (Val d'Aran) | ACN
Dos ans après que l’UNÈCO reconeguèt las “fèstas del fuòc del solstici d’estiu dels Pirenèus” de 36 comunas d’Occitània, de 14 de Catalonha, de 9 d’Aragon e de 3 d’Andòrra, anuèch lo fuòc serà un còp de mai lo protagonista en Occitània tota.
 
Dins fòrça endreches del país, lo fuòc se l’amòrta amb la boca empastada de la Fèsta de la Musica. Mas en Aran la fèsta es fòrça viva, mai que mai a Les e a Arties ont se sèrva la tradicion de cremar eth Haro, o eth Taro, dins la nuèch mai corta de l’an, segon la tradicion.
 
La fèsta de Sant Joan a ara la valor aponduda de la reconeissença de l’UNÈSCO, que declarèt patrimòni immaterial de l’umanitat las “fèstas del fuòc del solstici d’estiu dels Pirenèus” de 36 comunas d’Occitània (en Comenge e Aran), de 14 del Principat de Catalonha, de 9 d’Aragon e de 3 d’Andòrra.
 
E mai se l’UNÈSCO a catalogadas las fèstas del fuòc jos la meteissa etiqueta, aquestas son fòrça ricas e variadas. Cada vila o vilatge las fa segon sa faiçon ancestrala, e se presentan de biaisses diferents.
 
 
Exposicion al CIRDÒC
 
Fins a dimars passat lo CIRDÒC a aculhit l’exposicion “Fèstas de Fuòc dins los Pirenèus”, en catalan, espanhòl e occitan aranés. Concebuda per la Generalitat de Catalonha amb lo sosten de l’UNÈSCO, l’exposicion mòstra los fuòcs de Sant Joan d’aquelas vilas dels Pirenèus, declarats per l'UNÈSCO patrimòni de l’umanitat.

 
fffff
Era Hèsta deth Huec en Aran
 
Eth Haro, nomentat eth Taro en Arties, ei un tronc d’auet quilhat que serà cremat aguest ser en escadença dera net de Sant Joan.
 
En Les, pendent tot er an que se debanen hèstes populares ar entorn de tot eth procès tà preparar eth Haro: era davalada, era shasclada e era quilhada. Totun, era cremada que se harà anet ei eth moment mès especiau. Dempús dera benediccion deth brandon, e de cantar “aqueres montanhes que tan nautes son”, que s’aluque eth Haro. Ath sòn torn que i baren es halhèrs en tot hèr virar halhes alucades de pèth de ceridèr. Dempús se dance ath torn deth brandon enquia qu’ei completaments cremat. Es dançaires, damb es vestits tradicionaus, que baren rondèus, borrègues, corrandes, gigues e d’autes dances deth país.
 
En Arties, un viatge eth Taro ei alucat, se lo hè quèir ath sòu e se passege per toti es carrèrs deth pòble. Es joeni que sauten per dessús des ahlames. Fin finau, eth brandon se pòrte en çò deth cònsol màger, qui lo deu amortar en tot convidar a béuer ara gent que hestege.
 
Se tracte d’ua tradicion millenària que se cristianizèc, mès damb origines que se placen en ua tradicion celtica. Era legenda que ditz qu’en crear-se eth Mond, un holet nomentat Erulet siguec arrefusat tant en Cèu coma en Lunfèrn pr’amor qu’ère plan marrit. Eth holet demorèc atrapat ena Val d’Aran. Tre aqueth moment es vesins escampen es lacets alucadi deth Haro o deth Taro per carrèrs e camins, e baren ath sòn entorn entà hòrabandir aguest mau esperit.
 
Aquera tradicion qu’ei tanplan fòrça viua en d’auti endrets de Gasconha.
 
 
 
FM





 
fffff




abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

septime severe
1.

Fin qu'a 1920 dins lo vilatge de Bonius en Provença, per la Sant-Joan d'estiu li aviá encara aquesta tradicion que lei drolles ficavan de brandons dins leis escoladuras deis aiguiers deis ostaus qu'an aquesta epoca raiavan directament dins la carriera .Li disián lei falhas, èra l'estadi ultim d'una tradicion que more quand ven una especialitat enfantina

  • 5
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article