Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Montseren: senda senhalizada e explicada en occitan

Los panèus d’explicas que montan del vilatge al castèl son ara en occitan, francés e anglés

Aqueste divendres 14 de julh, a Montseren en Corbièras, se faguèt l’estrena dels panèus d’explicas que montan del vilatge al castèl, o puslèu a las roïnas del castèl, un castèl qu’a plan evolucionat dins lo temps del sègle XI als sègles XVI e XVII, temps de son abandon, coma aquel del vilatge que se trapava sul penjal al dejós del ròc. Cap al sègle XVII, lo vilatge d’ara apareis al pè del ròc.
 
Se vos parlam d’aquesta estrena, es perque los panèus son trilingües: francés-occitan-anglés. L’IEO-Aude s’es encargat de la version occitana.
 
Pels portaires del projècte, la preséncia de l’occitan èra una evidéncia, qu’es dins aquesta lenga que visquèt lo castèl. Un exemple que poiriá/deuriá èsser seguit dins totes los endreits e monuments del País d’Òc.
 
 
 
Alan Roch




abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Jòrdi Sant Andrieu de Ròcalonga
13.

Vos i pòdi menar passejar e balhar d'explicacions istoricas e arquitecturalas en occitan. Demòri a Sant Andrieu de Ròcalonga, a costat de Montseren.
Lo melhor es de montar al castèl d'ora per evitar la calor.

  • 1
  • 0
Gerard Joan Barceló Pèiralata
12.

Grandmercé a Franc Bardòu de m'aver transmés per corrièr electronic los indicis segon los quals "Montseren" es la forma mai anciana, e "Montseret" la forma mai recenta, amb la probabla interferéncia del francés. Desenant, direm "Montseren".

  • 1
  • 0
Lo raiòu Cevenas
11.

#8 Adiussias, raiol ou raiolo ! Sai pas quau sès, mè quo m'embèstio pas de faire l'esfouor d'escriure coumo vous. Justament, es coumo aquo que coumencère de l'escriure ma lengo.
Per contro, de que's aquo que mai vous enterèsso ? Saupre quau sièi ou ne'n saupre mai de mas idèio ?
Sès un curiouset... ou uno curiouseto ! Crese ben que sès la segoundo persouno sourtido de las Ceveno que recontre sus aqueste blog despièi douos a tres annado, e que m'enterpèlo amai ! Grameci.

E quand disès "din lou caire i a pas grand mounde que li agrado la lengo", de quante caire parlas ? Que soun espandido las Ceveno, i a mai d'uno vau. Ieu mai, fau moun curiouset...
E ben, savès qu'aquo me fai bien plasé de n'atrapà un ou uno dau Païs, au mitan das autre de nostre grand Païs d'O. Sèn toutes fraire, nou ?

De co qu'agués envejo de countunia la counvèsso, aici ou enquicon mai, veiren de s'endeveni em dóu Journalet per las adreiço-courrièl, de que ne'n pensas ?
Vous laisse de la ploumo, char(o) raiol(o), mè pas dau cur (ou dau couor, quo fai mens francisme) e pièi vous dise... au co que ven !

  • 1
  • 0
Lo raiòu Cevenas
10.

#7 Vòle pas faire l'aleiçonaire. Simplament, una remarca a perpaus de "Mistral foguèt pas solament un grand poèta." Sai pas en cò vòstre, mès en cò nòstre quò vòu dire "Capitèt pas d'èstre au mens un grand poèta."
Se volètz dire ce qu'ai bien comprés, vaudriá mièlhs : "Mistral foguèt mai qu'un grand poèta."
Que "pas solament" emplegat emb d'un vèrbe significa per nautres "même pas".
E se volèm dire "Même pas !" tot sol, disèm : "Pas mai !" emb d'una entonacion particulara.

  • 1
  • 0
francesc Palma
9.

Cal se normalizar, las indicacions, los noms dels carrers, las ràdios , la tv, l'escola, lo bon jorn o bon dia al matin, oc se cal normalizar lo país.

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article