Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Shinya Yamanaka e John Gurdon, prèmis Nobel de medecina

Per la descobèrta de las cellulas reprogramablas

Lo japonés Shinya Yamanaka e lo britanic John Gurdon son estats premiats amb lo prèmi Nobel de medecina d’ongan per aver descobèrt que las cellulas especializadas maduras se pòdon reprogramar per devenir de cellulas immaduras, capablas de se desvolopar dins quin teissut que siá del còrs. S’agís d’una descobèrta qu’“a revolucionat la coneissença sus cossí se desvolopan las cellulas e los organismes” e qu’a ajudat a melhorar l’estudi de qualques malautiás e a crear de metòdes nòus de diagnostic e de terapia, segon l’Assemblada Nobel de l’Institut Karolinska.


Sir John B. Gurdon (Dippenhall, 1933) venguèt doctor a l’Universitat d’Oxford en 1960 e contunhèt d’estudiar dins l’Institut de Tecnologia de Califòrnia. S’incorporèt a l’universitat britanica de Cambridge en 1972, ont foguèt professor de biologia cellulara. Aperten, a l’ora d’ara, al Gurdon Institute de Cambridge. Del sieu costat, Shinya Yamanaka (Osaka, 1962) se formèt coma cirurgian ortopedic a l’Universitat de Kobe, e a l’ora d’ara es professor a l’Universitat de Tòquio.
 
Segon lo comunicat de l’Institut Karolinska, Gurdon descobriguèt en 1962 que l’especializacion de las cellulas èra irreversibla. Aquel meteis an, remplacèt lo nuclèu d’una cellula immadura de l’uòu d’una granhòta pel nuclèu d’una cellula intestinala madura del meteis animal, e ça que la l’uòu modificat venguèt un capgròs normal. Aquela descobèrta li permetèt d’arribar a la conclusion que l’ADN de la cellula madura conten encara tota l’informacion necessària per desvolopar totas las cellulas en una granhòta.
 
Del sieu costat, Shinya Yamanaka descobriguèt, quaranta ans puèi, en 2006, que las cellulas maduras intactas d’una mirga se podián reprogramar per devenir de cellulas immaduras. N’aguèt pro amb qualques pauques gèns per reprogramar las cellulas maduras fins a las far venir de “cellulas pluripotentas”, qu’es amb aquel nom que se coneis las cellulas immaduras capablas de se desvolopar dins divèrses teissuts de l’organisme.
 
Aquelas descobèrtas “an cambiat completament los nòstres vejaires sul desvolopament e l’especializacion cellulara”, e an demostrat “que las cellulas maduras demòran pas forçadament confinadas per totjorn dins lor estat especializat”, çò ditz lo comunicat del comitat Nobel, que conclutz: “Los scientifics an creat de nòvas oportunitats per estudiar de malautiás e desvolopar de metòdes de diagnostic e terapia”.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Faidit Comuns
1.

Amb la moneda del prèmi, aconselhariái a'n John Gurdon de s'anar a cò del perruquièr e de s'i pagar una copa de pel que faga un pauc mens Doctor Strangelove...

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article