Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Navèra garba de nòvas de Sèrgi Viaule

Un navèth recuelh de novèlas es prepausat per Sèrgi Viaule. Un bèth saber-har, solide!

Lo darrèr libe deu Sèrgi Viaule
Lo darrèr libe deu Sèrgi Viaule | JJF
Ne sèi pas quant de temps passa cada jorn Sèrgi Viaule au son ordenador, mes qu’es ua vertadèira maquina d’escríver. Sovent preu nòste plaser: roman policièr (Na Balfet, 2012), novèlas, recits de passejadas (Escorregudas en Albigés, 2012) o de viatge (Barrutlada en Irlanda, 2014), tèxtes erotics (Fotrairòl, 2015), poèmas a la mòda deus haikus japonés (Dragèias, florilègi d’aicos, 2011) o arreviradas (La sang de Tolosa, de Maurici Magre, 2016; L’androna islamica, de Hamid Zanaz, 2016). Shens comptar comptes renduts dens la premsa o articles d’opinion qui ne mancan pas d’ariçar lo peu de pro de monde.
 
Qu’aima a suspréner e ne manca pas d’umor. Qu’emplega ua lenga plena d’inventivitat e que gausa s’atacar a subjèctes que ne tròban pas correntament dens revistas o autas publicacions occitanas. Atau, au hiu de las annadas recentas, Sèrgi Viaule es vadut chic a chic un escrivan qui compta pr’amor que marca e bolega un chic lo ron-ron abituau. Au risc de tumar dirèctament las posicions establidas…
 
En tot cas, ne’u pòden pas arrecastar  d’estar un occitanista d’opereta. La lenga nòsta es sa pàtria. Que la defen, en escrivent lo mei que’s posqui. Qu’es un engatjament de senhalar e que cau saludar. Quitament se, a còps, la polemica pòt desviar sus quauques eslurradas qui, fatalament, deishan quauques tralhas. Mes d’aquò, rai! Uei, Viaule nos apòrta ua navèra garba de novèlas – Una ponhada de clavèls, titol de la pèrmèira nòva d’ua sèria de 26 – en çò de sa maison d’adopcion, las Edicions deus Regionalismes.
 
Dens aquera navèra espelida apareish clarament çò qui hè lo saber-har  de l’autor: imaginacion, sens de la caduda (dens aquò se tròba tot lo shuc de la novèla), lenga modèrna dens lo sens on s’inscriu dens la realitat occitana de uei. Los sons personatges son, en màger partida, dens la vita-vitanta: conse màger d’ua petita vila d’Albigés o de Tolosan, bricolejaire qui maneja lo martèth o lo tornavitz dens lo son garatge (Clavèl),  emplegat de banca qui shuma lo son cafè quotidian au cafè de la plaça (Lo jòc dels dominos), o estudiant de l’Universitat Joan-Jaurés a Tolosa qui part en enquèsta de terrenh deu costat deu Sidòbre e deus Monts de Lacauna. Monde ordinari, activitats abituaus, gents aparentament shens problèmas. Enqüèra que…
 
 
Sus la posteta deus classics?
 
Viaule hè salhir sobtament un ambient estranh qui càmbia la tranquillitat d’un lòc o transforma un personatge banau o endarrerit en broisha inquietanta (Paparaunha e Canibalon) o en ortolan-hatilhèr troblant (L’eurotièr). Que sap i har per transformar còp-sec la mei avenenta de las hemnas en compliça de crime (L’anóncia) o, trufandèr, per reglar amistosament quauques comptes dab quauques capulats cargats de certituds e ahamiats d’aunors (Lenga blosa) o quitament prèsts a quauquas baishessas  (L’omenatge a Charles de Gaulle). Sovent Sèrgi se muisha mèste en matèria de suspens e, Hitchcock d’Albigés, s’i pren com cau per tiener longament en alet lo legidor (Data fatidica).
 
Ne s’anujan pas dab aquera “punhada de clavèls”. Benlèu que lo genre “nòva” es mei aisit que lo roman. Totun, n’es pas segur, perque demanda, fin finau, hòrt d’imaginacion, de concision e un bèth anar d’escritura. Viaule, au son biaish, e’m pensi, harà benlèu son trauc sus la posteta deus classics, a costat per exemple d’Amaniu Delbosquet dont los contes estóren beròiament arrevirats en gascon per Miquèu Baris (Los condes de la lana gascona, Edicions deus Regionalismes, 2015). Las facietas de la literatura nòsta ne son pas enqüèra afanidas.

 
 
 
Joan-Jacmes Fénié
 
 
 
VIAULE, Sèrgi. Una ponhada de clavèls. Edicions deus Regionalismes, julhet 2017, 185 paginas. Prètz: 18,50 èuros.
 



abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Reinat TOSCANO LO VAU
1.

Un libre de tria! Quàuquei nòvas m'an agradat plus pauc que la màger part, mai dins l'ensèms considèri qu'aqueu libre deu devenir un classic de la literatura nòstra.
(mon comentari complet sarà publicat dins Aquò d'Aquí)

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article