Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Occitània multiculturala?

| Shaun Merritt

Los 16 e 17 de setembre, se tendrà a Narbona la tresena edicion de “La Dintrada”, qu’ongan se presenta coma un vertadièr forum social occitan. Lo primièr dels debats previstes al programa tocarà lo multiculturalisme en Occitània, un subjècte que voldriam presentar amb l’article que seguís.


Lo multiculturalisme es pas una nocion tan simpla coma çò que pareis. La rason n’es qu’existisson diferents biaisses de comprene aquel mot, mai que mai en França, país “uniculturalista” dempuèi de sègles!
 
Lo multiculturalisme es al minim la coexisténcia de mai d’una cultura (etnicas, lingüisticas, religiosas…) dins una meteissa societat, dins un sol país. D’aquel punt de vista, França es un país multicultural dempuèi mai de mila ans, e los occitans ne pòdon testimoniar sens problèma!
 
Mas lo multiculturalisme es tanben un moviment politic que milita per préne consciéncia de la diversitat culturala o etnica, o religiosa, per metre en plaça de mesuras favorablas a la conservacion d’aquela diversitat culturala. Segon aqueste movement, afortir lo multiculturalisme melhora la vida de las personas, e a l’encòp, demesís los risques de conflictes. Los adversaris del multiculturalisme afortisson al contrari qu’una tala politica es portaira de division, e embarra los ciutadans dins de grops, los privant de libertat.
 
En Occitània un autre paramètre es de prene en compte: d’unas populacions son arribadas recentament sul territòri, alara que d’autras i son dempuèi longtemps. Se pòt dificilament imaginar de tractar de la meteissa manièra de comunautats de l’istòria tan desparièra!
 
En Occitània la situacion es tanben complèxa: una populacion occitana d’origina qu’es a pèrdre sa cultura, una preséncia dominanta de populacion de cultura francesa, e de monde qu’arriban de la planeta tota! Cossí gerir aquesta diversitat, sens embarrar dins de ghettos?
 
Uc Jourde serà lo primièr testimòni d’aquel debat. Contarà cossí se debanèt una ceremònia de naturalizacion francesa a la quala poguèt assistir. Aquela mena de ceremònia se debana dins las prefecturas e ven clavar de manièra solemna l’aquisicion de la nacionalitat francesa.  D’evidéncia l’estat francés vòl pas de multiculturalisme! Una question se pausa: que fasèm per marcar l’aquisicion de la lenga occitana? I auriá pas quicòm d’inventar per marcar l’apertenéncia a la comunautat occitana, una mena de ciutadanatge doble: francés e occitan?
 
Lo multiculturalisme fa pas paur dins las escòlas calandretas qu’aculhisson un public fòrça diversificat. En assegurant l’apprendissage de l’occitan, Calandreta sosten l’aprendissatge de las autras lengas,  desvolopa un bilingüisme per anar cap al multilingüisme. Maria-Pèire Vernhièiras, regenta e formatritz a Calandreta, explicarà aquel caminament que pausa la question del rapòrt a la Lenga, a las Lengas. En dintrant dins una lenga segonda, una alteritat se dubrís: se fa alara una plaça per la lenga e la cultura de la familha, ne pensar e n’organizar l’acuèlh es una de las missions de l’escòla. Maria-Pèire Vernhièiras farà lo raconte d’una experiéncia que foguèt menada a Castras, e una experiéncia que se viu a Albi, ont l’occitan es la clau de l’educacion a l’intercultura.
 
D’origina brasilièra, a 37 ans, la jornalista Gisèla Naconaski èra en cèrca d’un sens novèl per sa vida professionala. Son rescontre amb la lenga e la cultura occitanas foguèt mai qu’un desembocat professional: una descobèrta per una femna desrasigada. Primièr l’identitat, puèi las palancas entre sa lenga mairala, lo portugués, e la lenga occitana. E las descobèrtas s’arrèstan pas aquí: rèirafilha d’una italiana e d’un espanhòl del costat mairal, se maina que fin finala l’occitan es pas una lenga “estrangièra”!
 
Enfin, ausirem un expausat de Sabine Choquet, cercaira, e especialista de la coabitacion de diferentas communautats, lingüisticas, culturalas o religiosas. Trabalha dins una perspectiva comparativa entre plusors païses. Estúdia l’impacte de las politicas publicas de gestion de la diversitat sus las relacions entre los grops. S’interèssa mai que mai a Soïssa, a Canadà, a Liban e a Malàisia.
 
Aprèp las intervencions, un escambi serà prepausat a la sala. Totas las questions seràn possiblas, sens tabó, sus aqueste subjècte sensible. Enfin, lo debat serà seguit per una activitat en pichons grops de tres personas: marcar sus un pòst-it çò que cal melhorar, çò que cal arrestar, çò que cal inventar!
 
Remembram que la participacion a La Dintrada es gratuita, mas cal reservar sa plaça sus: http://ladintrada.eu/
 
 
 
 
UC/LD
 
 


abonar los amics de Jornalet

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

acro nima
6.

Podètz donnar una clarificacion!

  • 0
  • 0
Mèfi! 31
5.

#4 A fond d'acòrdi.
L'article inclùs la religion dins la cultura amb rason, e i a un risc d'inclure la religion dins l'intervencion politica. En lo Reialme Unit, l'apròche es multiculturala, religions inclusas, e contrari al principi de laicitat francés.

  • 2
  • 0
T.
4.

#3
Segon las leis fondamentaus de la Republica , la religion es una causa, la cultura una auta , differenta.

La laïcitat es la neutralitat RELIGIOSA , pas mei e arren de mei (lei 1905 ) : "separacion de la Glèisa e de l'Estat". Ne parla pas briga de "cultura", i a quitament un "ministèri de la cultura " !

Las lengas e las culturas "de Franca" non franchimandas, son travadas :
- per l'edicte de Villers-Cotterêts deu rei Francès 1er (1539): " tots los documents leiaus deven èstre escrivuts en la lenga deu rei"
- per l'article 2 de la Constitution de la Republica 5au, atau modificat : "lo FRANCÉS es la lenga de la Republica." (après la creacion de l'Union Europea : tractat de Maastricht).

  • 1
  • 0
Mèfi! 31
3.

En França, la laicitat, principi constitucional s'opausa al multiculturalisme.
La republica reconneis pas las religions, e las finança pas.
Quitament en Occitània, aquò´s important per lo monde.

  • 3
  • 1
Ròdrigo Bigòrra
2.

dera hesta nacionau Catalana que'n avem a foter era nosta qu'ei eth 14 julhet !

  • 1
  • 14

Escriu un comentari sus aqueste article