Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Un nòu mineral es estat descobèrt

La natayamalikita a recebut son nom pr’amor de la doctora Natalja Malik

Una còla internacionala de geològs amb Joël Brugger coma cap (Universitat de Monash, Austràlia) a descobèrt un nòu mineral. Lo nom, totun, es un pauc de mal dire: nataliyamalikita. La descobèrta es estada publicada dins la revista numerica American Mineralogist e laissa la pòrta dobèrta a d’autras descobèrtas per sas caracteristicas.
 
“Dins la nataliyamalikita avèm trobat de talli, un metal pesant fòrça estranh e plan conegut per sas caracteristicas coma poison”, çò diguèt Brugger.
 
Lo nòu mineral es estat trobat dins la peninsula siberiana de Kamchatka, un dels airals de la planeta amb una mai granda activitat volcanica e que foguèt formada pendent l’epòca finala dels dinosaures, lo Triassic. Segon los scientifics, aquel mineral del nom malaisit se formariá coma nanocristal dins lo volcan Avacha de Kamchatka. E lo procès auriá de besonh d’una temperatura plan nauta – entre 620 e 640 grases– .
 
“Amb aquela descobèrta poirem melhor comprene cossí son formats los minerals metallics sus la Tèrra e tanben cossí s’amassan aqueles per formar de depauses d’aur, çò confirmèt Brugger. Aquò balha una escasença unica de comprene lo procès responsable de l’evolucion geoquimica de nòstra planeta”.
 
 
Un mineral amb lo nom d’una geoecològa
 
Lo nòu mineral, la natayamalikita, a recebut son nom pr’amor de la doctora Natalja Malik, una geoecològa cercaira de l’Institut de Volcanologia e Sismologia de Petropavlovsk-Kamchatsky, una autra vila amb un nom tanben de mal prononciar e situada dins la peninsula russa de Kamchatka. E foguèt aital pr’amor que foguèt ela que vegèt la primièra lo mineral amb un microscòp d’electrons, segon Brugger.
 
Totun, e malgrat que los primièrs estudis faches al laboratòri sus las caracteristicas de la nataliyamalikita los faguèsse Malik, l’Universitat de Monash aguèt un ròtle clau dins la determinacion d’aquel mineral coma nòu. Foguèt analisat electronicament dins aquela universitat e foguèron determinadas sas caracteristicas unicas amb l’ajuda del Sincotron australian. Solament aital poguèt èsser classada l’estructura cristallina del nòu mineral.(Legissètz la seguida).


 
Aqueste article es  publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí.



abonar los amics de Jornalet

 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article