Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Macron: “Sèm totes franceses mentre que parlàvem sovent de pateses un pauc desparièrs”

Lo president justifica la politica lingüicida de la Republica Francesa mentre qu’explica l’ordenança de Villers-Cotterêts a qualques escolans

Lo president de Republica Francesa justifiquèt dins una vesita escolara la politica lingüicida que caracteriza l’istòria del país. Los escolans aprenguèron de l’ordenança de Villers-Cotterêts:
 
“Sèm totes franceses mentre que parlàvem sovent de pateses un pauc desparièrs. França s’es facha per la lenga. Lo rei a decidit que totes los que vivián dins son reialme devián parlar francés.”
 
L’Agéncia Bretagne Presse fa resson d’aquel fach, considèra que la declaracion del president es escandalosa e ne soslinha doas errors. D’un caire, l’ordenança de Villers-Cotterêts impausa pas lo francés mas lo fa venir lenga oficiala del reialme per la redaccion dels documents oficials e dels actes legals e notarials. D’autre caire, de considerar que los locutors de las autras lengas coma lo breton, l’alemand, lo basco, lo catalan, lo flamenc, l’arpitan o l’occitan parlavan de pateses e non pas de lengas es, segon lo mèdia breton, “una negacion dels dreches fondamentals dels ciutadans d’aquesta Republica”.
 
 
 
L’ordenança de Villers-Cotterêts
 
L’ordenança de Villers-Cotterêts foguèt dictada lo 15 d’agost de 1539 pel rei Francés Ir de França. Lo decret enebís l’usatge de quina que siá autra lenga que lo “vulgare françois” dins los escriches judiciaris e de l’administracion, per evitar de marridas interpretacions.
 
L’ordenança èra dirigida contra lo latin, mas marquèt la fin de l’occitan coma lenga oficiala e anava empachar l’oficialitat d’autras lengas a mesura que s’incorporavan a la corona francesa coma lo basco, l’alemand d’Alsàcia, lo còrs, etc. pr’amor que tre alavetz tota la documentacion oficiala redigida en França se fasiá en lenga francesa e s'impausava lo francés dins totes los actes publics.
 
L’ordenança de Villers-Cotterêts es l’eveniment mai important de regularizacion de l'administracion e de la justícia abans la Revolucion Francesa, e aguèt coma consequéncia immediata o de tèrme long la decadéncia de las lengas escrichas autras que lo francés. Pasmens, l’imposicion del francés a l’escòla arribariá pas abans la generalizacion de l’educacion obligatòria, a la fin del sègle XIX.

 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Mèfi! 31
12.

Lo Macron sòrt del país dels chtis, que son Picards que son pas anats a l'escòla...
Te ganhas pas de milions en parlant chti!
E el, parla anglés a l'estrangièr coma los jogaires de tennis.
Una lenga es un espaci de comunicacion e de succès.
Se parla ganhant o se parla perdent, es tot!

  • 0
  • 0
Clementina Solinhac Galiza
11.

Garibaldi: "abbiamo già fatto l'Italia, adesso bisogna fare gli italiani".

La meteisa messorga francesa, italiana e espanhòla.

  • 3
  • 0
Mèfi! 31
10.

França s'es facha per la lenga francesa, mès a pas jamai fa besonh de parlar francés per anar se far tuar a la guèrra.

  • 10
  • 0
francesc palma
9.

lo Macron es converteis amb un pichon chovinet per explicar als mainatges un contes.

  • 8
  • 1
Saussure
8.

Francés, euskarà, alamand d'Alsàcia e de Lorena, breton : de pateses un pauc desparièrs ? Los linguïstas de totes los païses del mond apreciaràn la precision tecnica del cap d'Estat subre aqueste sicut !!!

  • 13
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article