CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 21 de març

Actualitats

Diluns, 2 d'octòbre de 2017, 00h30 Internacional,Politica,Societat

Gasconha > Val d'Aran

Catalonha e Aran an votat l’independéncia jos la terror de l’estat

La brutalitat de la polícia espanhòla a causat 844 nafrats demest lo mond que volián votar. Lo Parlament de Catalonha deu declarar l’independéncia dins qualques jorns


Comentaris 41 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (16 vòtes)
carregant En cargar


Los ciutadans an resistit a la terror. Lo pòble de Catalonha e Aran a votat majoritàriament per l’independéncia dins una jornada marcada per la brutalitat de las fòrças de l’òrdre espanhòlas qu’an atacat indiscriminadament la populacion dins tot lo territòri en causant un bilanç de 844 nafrats, segon de donadas del servici catalan de la santat.
 
Lo resultat es net e clar, malgrat l’enebicion de l’estat, sas menaças e la repression. Dels mai de cinc milions de catalans cridats al vòte, un 47% a participat amb un resultat del 90% favorable a l’independéncia. Aperaquí 800 000 vòtes son estats raubats per las fòrças d'òrdre espanhòlas. Lo president de la Generalitat de Catalonha, Carles Puigdemont, a declarat que  remanda aquel resultat al Parlament per que declare l’independéncia dins qualques jorns.
 
 
Terror d’estat
 
Mas la jornada es estada marcada per las agressions brutalas e indiscriminadas contra lo mond que volián votar, victimas de las mans e de las armas dels mai de 12 000 policièrs mandats per l’estat espanhòl per empachar lo referendum. Un bilanç de 844 nafrats es lo resultat d’aquela violéncia de las fòrças de seguretat espanhòlas que son anadas dins divèrses burèus de vòte de tot lo país en agressant gratuitament lo mond, amb de matracas, de projectils e de balas de goma, una arma enebida en Catalonha. Demest los ferits se tròba una jornalista que li an embrigat los dets un a un, un òme que foguèt qualques oras dins lo còma e un autre que perdrà l’uèlh a causa d’una bala de goma. Pasmens, lo nombre d’urnas confiscadas es estat fòrça bas gràcias a la resisténcia pacifica de las gents.
 
Aquela resisténcia del pòble a recebut lo sosten de qualques païsans qu’an blocat de camins amb los tractors, de menaires d’autobús qu’an blocat qualques carrièras, los pompièrs qu’an protegit de personas de las agressions dels policièrs espanhòls, e quitament dels Mòssos d’Esquadra, qu’an pas collaborat amb aquela repression desproporcionada.
 
Sèt tribunals espanhòls an denonciat los Mòssos d’Esquadra per aver pas empedit lo referendum.
 



Determinacion ciutadana
 
Après qualques jorns de persecucions e detencions de las fòrças de l’estat que cercavan d’urnas e de bulletins de vòte, lo referendum s’es pogut menar a bon tèrme gràcias una organizacion impecabla qu’a comptat amb lo sosten popular e la determinacion dels ciutadans. Las urnas e los bulletins de vòte, qu’èran amagats dins un endrech secret e segur, arribèron als burèus de vòte devèrs cinc oras del matin amb d’autos de particulars. Foguèron aculhidas pel mond que se trobavan ja dins los burèus de vòte dempuèi divendres, en empedir que las fòrças d’òrdre los sagelèsson.
 
Davant lo barrament dels burèus de vòte, lo govèrn de la Generalitat anoncièt de matin que i aviá una lista electorala universala: gràcias a Internet, se podiá votar dins que burèu de vòte que foguèsse. L’estat a copat l’accès a Internet a divèrses locals, mas òm a reüssit, un pauc mai d’aise, gràcias a la tecnologia 3G.
 


Aran
 
Los resultats en Aran son estats tanben estonants. An participat 1705 personas d’un recensament d’aperaquí 6900. L’òc s’es impausat amb 1380 vòtes e lo non a agut 227 voses. 46 personas a votat blanc e 52 vòtes son estats declarats nuls.
 
En Aran la jornada s’es desvolopada sens violéncias. D’occitanistas de tot lo país i son anats per assegurar la preséncia de mond als burèus de vòte e an seguit la jornada. Davant lo barrament de qualques burèus de vòte, Mirèia Boya e son fraire Jusèp Boya an mes a la disposicion del referendum la Bòrda Guilhamuc on an pogut votar los ciutadans de Bausen, Bossòst, Canejan e Les. Lo mond de Naut Aran an pogut votar a l’aubèrga de Salardú del temps que lo burèu de vòte de Vielha a foncionat amb normalitat.
 



 

Puigdemont: “Avèm ganhat lo drech d'aver un estat independent”
 
A la fin de la jornada compareguèt lo president de la Generalitat, Carles Puigdemont, acompanhat de totes los conselhièrs de son govèrn. “Avèm ganhat lo drech d'aver un estat independent”, çò assolidèt. “Avèm ganhat lo drech d’èsser respectats e reconeguts”, çò apondèt.
 
Puigdemont diguèt de mots de sosten als nafrats e a mercejat lo mond qu’an fach venir possibla la victòria subre la violéncia. En mai d’aquò Puigdemont faguèt un apèl a Euròpa: “Sèm de ciutadans europèus que patissèm de violacion de la Carta Europèa dels Dreches Umans, es necite qu’Euròpa agisca amb rapiditat”.
 
Lo president assegurèt que lo resultat del vòte seriá portat aqueste diluns al parlament per qu’apliquèsse la Lei del Referendum, que prevei la proclamacion de l’independéncia abans 48 oras.


 

 
Rajoy: “Lo referendum a pas jamai existit”
 
De son costat, lo president del govèrn espanhòl, Mariano Rajoy, justifiquèt l’accion de la polícia e diguèt que los responsables d’aqueles faches èran solament los qu’avián organizat lo referendum. Per contra, anoncièt que uèi donariá d’explicacions al Congrès dels Deputats espanhòls e que s’amassariá amb totas sas fòrças politicas per cercar una solucion”.
 
Rajoy insistiguèt per assegurar que “lo referendum es pas jamai existit” pr’amor que lo govèrn [espanhòl] a complida sa promessa, o avertissiam dempuèi qualques meses”. Dins aquel sens, lo cap del govèrn espanhòl se felicitèt d’aver “evitat” lo vòte gràcias “al fondament de la lei, amb la determinacion dels tribunals e amb l'accion de las fòrças e còrses de seguretat de l'estat”.
 
 


Cauma generala
 
Deman es convocada una cauma generala, e se prevei que la participacion serà màger.
 
 
Observadors internacionals
 
Demest los observadors internacionals, i a lo vicepresident de la region qu’a pres lo nom d’Occitània, Gérard Onesta, qu’a validat lo referendun e a condemnat l’accion de l’estat espanhòl.
 






 





abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

4 d'octòbre 22.38h

L'espanholisme castelhan ultraconservador e ladre, que ven del temps de Franco e que a la política per enriquir-se. Li han dit a L'UE que ha de negociar, mas volen perdre pas sos privilegis qu' ha hagut durant tants d'ans. La nacion catalana en sos manuals de l'escola franquistas existia pas, e encara segueissen igual. Castilha e Espanha son l'única nacion. Mas cal que los partits democratics se junten e al Parlament de Madrid es reconega la Magnífica Nacion Catalana, per començar las negoc... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

4 d'octòbre 05.22h

#32 Après la declaracion del Rei, lo problèma es plan entre Catalonah e Espanha.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 d'octòbre 22.44h

Encara hi ha coses que me agraden d'Espanya, ho reconec. Per exemple, la seva llengua Espanyola, llastima que mai hagin mostrat interès per la meva, tenim una història comuna, pero volen que renunciem a ser el que som i no podem renunciar a la nostra identitat, tenim formes de ser diferents, aqui tenim molts projectes, que tingueu sort, adeu Espanya


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 18   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 d'octòbre 21.45h

Penso com una persona pot arribar a agredir gent innocent, sols tinc una paraula,"ODI", la policia Espanyola té ODI als catalans, perque?, per la corrupció informativa dels mitjans de comunicació espanyols?, si voleu informacio correcte mireu els mitjans de comunicació internacionals. Estic molt afectat ,i Europa?, he perdut la fe amb Europa, Europa hipòcrita m'has decebut, confiem en tu encara perquè facis de mediadora, duran molt temps (marca hispànica) vàrem ser els defensors vessant... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 14   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 d'octòbre 21.36h

#35 Quin polit present, sénher Mélenchon ! E perque pas demandar a Poutine de faire lo "mediator" entre China e Tibet ? Es vertadièrament prene los catalans per de nècis. Que la tòca de la "mediacion" aqui l'as : un centralista d'esquèrra (Mélenchon) sovèta qu'un centralista de drecha (Macron) ajuda un centralista neo-franquista (Rajoy) a forçar Catalonha a renonciar a son independència. Ne'n vòls tu de galejada ?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 15   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 d'octòbre 21.04h

Centenars de persona manifèstan a Madrid en solidaritat amb lo pòble catalan
Cf. www.ara.cat


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 d'octòbre 20.12h

Jean-Luc Mélenchon reclama a l'Assemblada Nacionala francesa que França fasque mediatora entre Catalonha e Espanha (info de 18h17)


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 7
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 d'octòbre 18.43h

Doas soscadissas coma aquò : 1) Quinas son las reaccions de sosten en "Pays Catalan" (Catalunya Nord) ? Estranhament son tan traças e anecdoticas qu'en païs d' òc. 2) Quand òm vei aquelas manifestacions gigantas plenas de vam e d'estrambòrd per carrièiras de Barcelona e de tot lo Principat, òm compren perque al nòstre i-aurà pas jamai d'Occitània . Paris a pas de marrida sang a se far d'aquel costat !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 d'octòbre 16.35h

#32 Soi ben d'acòrdi amb aqueste analisi.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 d'octòbre 14.50h

#24 Lo problèma es pas entre Catalonha e "Espanha", es entre Catalonha e lo PP. Tant que los espanhols laissarèn au poder Rajoy e sa banda, l'i aurè pas de solucion possibla. A las cortes, Rajoy a coma aliats los "ciutadanos", ex-PP qu'an surtit per escapar a las accusations de corrupcion, mas que son ideologicament proches (l'i a qu'un jornalista francés per ne far de "centristas)". Se lo PSE accepta de s'aliar amb Podemos e los autres partits d'oposicion, se pot liquidar Rajoy e sa banda.... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2
-
3
-
4
-
5 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Editorial

Restituir la dignitat

Dissabte passat, fasiá 775 ans qu’aviá agut luòc la tragèdia de Montsegur. Amb l’extermini del darrièr nuclèu de resisténcia catara e lo cremament ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

"A l'ora d'ara es impossible de prene lo fusilh"

Jann-Marc Rouillan fondador d'Action Dirècta, collaborador del MIL e ara escrivan

publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • © Laurenç Revèst

    Via de Buelh a Pèunas a Valberg fins a Sant Laugier

  • Niça vièlha en occitan niçard. © LR

    Niça vièlha en occitan niçard

  • © Alzear Bofièr

    Estúdios de Ràdio Lenga d'Òc a Montpelhièr. © Alzear Bofièr

  • Líusola (Comtat de Niça). © Laurenç Revèst

    Líusola (Comtat de Niça)

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Hug de la Rosa

    Era vila de Les (Aran) a hestejat era declaracion de patrimòni dera umanitat des hèstes deth huec

  • © Margaria Pepin

    Adobament dal Grand Prèmi de Mónegue de 2014

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • Niça vièlha en occitan niçard. © LR

    Niça vièlha en occitan niçard

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © Laurenç Revèst

    De las charrièiras de Genolhac (500 m. d'altitud) al bèlvéser de las Bosedas (1235 m.)

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • © Asalaís Moniguet

    Montpelhièr la lengadociana

  • Pòrt de Niça: Li galeras

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • © Laurenç Revèst

    En Provença orientala: Lo Canet Ròcavila e noms de luecs occitans escrichs a la francesa

  • Estacion de trens de Limós (Rasés) - Senhalizacion en occitan. © Terric Lausa

    Estacion de trens de Limós (Rasés) - Senhalizacion en occitan

  • © AR

    Vila d'Usès e lo pont de Gardon

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Creses que la memòria istorica es importanta?


94%



4%



3%




Vots 112 vòtes

comentaris 2

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)