Bandièra01 1180x150: La Passem

Actualitats

An trobat una planeta de dimensions similaras a la Tèrra en Alfa Centauri

Vista d’artista de la planèta descobèrta
Vista d’artista de la planèta descobèrta | ESO/L. Calçada/N. Risinger (skysurvey.org)

Una còla d’astronòms europèus a descobèrt aquesta setmana una planeta un pauc mai granda que la Tèrra, qu’orbita a l’entorn d’una estela del sistèma Alfa Centauri, segon l’Observatòri Austral Europèu.


Alfa Centauri es una de las estelas mai lusentas del cèl austral e lo sistèma estelar mai pròche; se tròba solament a 4,3 ans lutz de distància. S’agís d’un sistèma estelar triple amb doas estelas parièras al Solelh: Alfa Centauri A e Alfa Centauri B, qu’orbitan l’una a l’entorn de l’autra. La tresena estela, Proxima Centauri, es roja e flaca, se tròba mai distanta.
 
La planeta —o exoplaneta perque aperten pas a nòstre sistèma solar— es la mai leugièra que s’es descobèrta fins ara a l’entorn d’una estela similara al Solelh. L’an detectada a l’observatòri La Silla, al nòrd de Chile.
 
Lo scientific Stéphane Udry, de l’Observatòri de Genèva, expliquèt que l’exoplaneta orbita fòrça près de son estela e “i deu far tròp calor per lotjar de vida coma la coneissèm”. Udry diguèt atanben qu’es la primièra planeta trobada amb una massa similara a la de la Tèrra e a l’entorn d’una estela similara al Solelh; e “es possible que faga partida d’un sistèma que dedins i aurà mai de planetas”.
 
Las observacions, fachas pendent mai de quatre ans, “an mes en evidéncia que i a un senhal minuscul, mas real, d’una planeta qu’orbita a l’entorn d’Alfa Centauri B, cada 3,2 jorns”, çò diguèt Xavier Dumusque, de l’Observatòri de Genèva, en Soïssa, e del Centre d’Astrofisica de l’Universitat d’O Porto, en Portugal. Dumusque es l’autor principal de l’estudi.
 
“Aquel resultat representa un grand pas endavant cap a la deteccion d’una planeta bessona de la Tèrra dins los vesinatges immediats del Solelh. Vivèm de moments esmovents!”, çò exclamèt lo scientific, qu’apondèt: “es una descobèrta extraordinària e a obligat la nòstra tecnologia d’anar fins als limits!”

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article