CAPÇALERA2: Entèsta drecha, convergéncia occitana-fixa

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 22 de novembre

Actualitats

Dimars, 14 de novembre de 2017, 03h00 Societat,Internacional

Espanha: l’enfant raubada es condemnada a la preson per aver facha sa denóncia

María Ascensión López es lo primièr dels enfants raubats pel franquisme a aver portat l’afar en justícia, mas l’an condemnada a ela per calomnias


Comentaris 20 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (12 vòtes)
carregant En cargar


María Ascensión López es lo primièr dels enfants raubats pel franquisme que pòrta l’afar a la justícia, mas l’an condemnada a ela per calumnias. Ne mòstra la senténcia
© EFE/Manuel Carretero





Etiquetas
enfants raubats, espanha, franquisme, justícia

Durant lo franquisme, las autoritats raubèron irregularament aperaquí 30 000 enfants que los donèron en adopcion a de familhas pròchas del regim. María Ascensión López es lo primièr d’aqueles enfants raubats a aver fach sa denóncia en justícia. Mas la consequéncia es qu’ela anarà en preson.
 
La justícia l’a condemnada per de calomnias contra la monja que de biais presumit auriá participat a son raubatòri. “L’acusi pas dirèctament a ela, mas dins los documents qu’ai i a son nom”, çò ditz López a prepaus de la monja. Pasmens, la justícia a pas pres en consideracion la denóncia de López mas la qu’a facha la monja, Dolores Baena. Ara, María Asunción López deu passar cinc meses en preson car pòt pas pagar los 43 000 èuros que correspondon a una multa de 3000 e 40 000 èuros en favor de la monja.
 
L’associacion SOS Enfants Raubats d’Almeria demandèt la gràcia al Conselh dels Ministres, en presentant 90 000 signaturas. Mas los ministres l’an refusada. Segon eldiario.es lo quite ministre de la justícia assolidèt qu’èra “un afar complicat” car aviá recebut “un rapòrt negatiu del tribunal qu’aviá prononciada la senténcia”.
 
María Asunción López es una femna de 53 ans, patís una incapacitat de trabalh e a dos enfants de 19 e 22 ans.
 
 
Los enfants raubats pel franquisme
 
L’afar dels enfants raubats es un dels episòdis negres de la dictatura del general Franco en Espanha. Entre los ans 1937 e 1950,  unes 30 000 enfants foguèron raubats a lors familhas. Qualques unes foguèron liurats a de familhas pròchas del regim, d’autres internats dins d’ospicis, convents o seminaris ont èran reeducats dins las idèas del franquisme. E mai qualques enfants foguèron asservits per de trabalhs agricòlas. TV3 ne realizèt un documentari fòrça complet.
 
María Ascensión López es lo primièr d’aqueles enfants raubats a aver portat l’afar en justícia, mas l’an condemnada a ela.

 


abonar los amics de Jornalet
 
 



publicitat



Comentaris

20 de novembre 15.32h

#18 La meuna molhèr (qu'es mai culta que ieu !) m'a suggerit aqueles vèrses del grand Salvador Espriu, pels navegaires e vesins de la mar nòstra, sempre azurada e liura :

" Si podies venir
amb la barca del temps,
amb el vent de llevant,
amb la barca del temps.

Com et diu el teu nom,
com et diu el teu nom
i somriu la ciutat,
allunyat amic meu.

Allunyat amic meu,
si podies venir amb
la barca del temps…"

Salut e fraternitat, companhs !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 de novembre 11.21h

#1 #2 De vos complaire ansin dinc aquel rònle, vos meritatz l'apelacion de "boldrina de l'umanitat" !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de novembre 22.32h

Car Guilhèm Pujol, som estat a Seta ciutat polida plena de canals e ont al port manget un peis bonissim.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de novembre 10.35h

#16 As rason, l'òme, e una d'aquelas seqüelas del franquisme se sona Partit Popular, çò que se ditz pas pro a Paris o Brussèlas.
P.S. Bonjorn e amistats als vesins de Palma, que per la mar sètz tot drèch en fàcia de Sèta !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 17   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 de novembre 23.55h

Cresi que hi ha jutges especials que son capaços de far aquestas barbaritats en Espanha. Lo franquisme ha daissat moltes seqüelas que non tenen altra explicacion que lo franquisme triomfant.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 de novembre 23.08h

Aquel afar de raubatòris d'enfants rapèla a cadun, plan segur, çò que se passèt amb una autra dictatura en Argentina, coma cadun sap.
Mas aquel article, editat a Barcelona en plena campanha contra lo govèrnament espanhòl, es pas clar.
Una femna, religiosa de son estat, far una denóncia per difamacion. Qual sap se ela, la mongeta, es colpabla d'aver participat a aqueles crimes o qual sap s'es inocenta ?
Foguèsse pas colpabla, seriá efectivament victima ela tanben.
D'unes poirián i... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 de novembre 13.26h

#13 òc, confermam, lo dich Jan Trinquet es plan un estronàs franquista cara au solèu. Qué vergonha ! Faire una tala provocacion sus l'esquina d'una paura femna ! Prendrem doncas toteis leis mesuras que s'impausan...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 de novembre 13.15h

#5 Sias un estron franquista cara al solèlh ?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 de novembre 08.07h

#11 Plàn vertadiér ço que disetz Car En Peire Autiér!! que las Santas son totas putas!et las totas putas son santas!! Per acô e per Amor de Dîu la Gleyza nos vol far creire que es ,ela ,Santa!!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

14 de novembre 22.57h

#10 Seriatz pas un amic de Guilhem Belibasta, vos ? Sabètz, lo que lo ben li basta…

Ne vos caldriá pas parlar tan fòrt, qu'a Salamanca o a Tolosa, los doctors horroris causa de la santa puta d'inquisicion vos i farián cremar en plaça publica per plan mens qu'aquò !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

Pagar una multa per aver pas parlat francés

Un ciutadan còrs es estat punit amb una multa de 135 èuros per aver parlat en còrs als gendarmas durant un contraròtle, çò publicàvem aqueste dissabte passat. ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 16 8
  • sol Aush 17 6
  • sol Bordèu 17 9
  • sol Briançon 11 -5
  • sol Caors 17 9
  • nuvols Carcassona 14 4
  • sol Clarmont-Ferrand 18 9
  • sol Confolent 14 8
  • sol Gap 14 3
  • sol La Canau 17 9
  • sol La Gàrdia 13 6
  • sol La Torre de Pèlitz 12 5
  • sol Limòtges 14 8
  • nuvols_parcials Lo Borg Sant Dalmatz 12 7
  • sol Lo Puèi de Velai 11 6
  • nuvols Marselha 18 11
  • nuvols Montpelhièr 16 14
  • sol Naut Aran 17 3
  • sol Niça 9 -2
  • nuvols Nimes 17 12
  • sol Pau 20 9
  • sol Peireguers 16 9
  • sol Rodés 17 9
  • nuvols Tolon 14 8
  • sol Tolosa 16 10
  • sol Valença 14 7



giny

giny

Entrevista

“Qu’ei totun ua fiertat d’anar cantar en gascon e d’amuishar la nosta cultura tan luenh”

Baptiste Labenne que pòt deishar lo costum de vinhèr e passar lo de musicaire!

“Qu’ei totun ua fiertat d’anar cantar en gascon e d’amuishar la nosta cultura tan luenh”
publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • La Primada de Montsegur, 17 de març 2012

    Primada de Montsegur, 17 de de març 2012

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • Mentan

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • © Catarin Seguran

    Pargue nacionau dels Escrinhs vist de Pratpic (vierar d'Orsiera) a la partença de la valaa dau Drau Nier en Aut Champsaur

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Laurenç Revèst

    La botiga de Macarèl a Sant Joan de Vedats (Montpelhierenc)

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • Coserans: Sent Líser, Casavèth, Sent Guironç, Saurat...

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • © Jacky Grau

    Manifestacion per l'occitan dins l'ensenhament public. Montpelhièr 16 de febrièr 2013

  • © Franc Bardòu

    Tresaurs andorrans

  • Exposicion temporària sus Robèrt Lafont al CIRDOC (D.R.)

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Nimes, lengadociana per l'istòria, provençala per lo dialècte

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Nimes, lengadociana per l'istòria, provençala per lo dialècte

  • Coserans: Sent Líser, Casavèth, Sent Guironç, Saurat...

  • Conferéncia de Yan Lespoux sus las relacions occitanocatalanas en Malhòrca (11.05.2017)

giny

Vidèos

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Parlaràs en occitan als gendarmas quand te pausaràn de questions?


24%



13%



42%



21%




Vots 84 vòtes

comentaris 3

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)