CAPÇALERA2: IEA-AALO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 19 de decembre

Actualitats

Dimars, 14 de novembre de 2017, 03h00 Societat,Internacional

Espanha: l’enfant raubada es condemnada a la preson per aver facha sa denóncia

María Ascensión López es lo primièr dels enfants raubats pel franquisme a aver portat l’afar en justícia, mas l’an condemnada a ela per calomnias


Comentaris 20 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (12 vòtes)
carregant En cargar


María Ascensión López es lo primièr dels enfants raubats pel franquisme que pòrta l’afar a la justícia, mas l’an condemnada a ela per calumnias. Ne mòstra la senténcia
© EFE/Manuel Carretero





Etiquetas
enfants raubats, espanha, franquisme, justícia

Durant lo franquisme, las autoritats raubèron irregularament aperaquí 30 000 enfants que los donèron en adopcion a de familhas pròchas del regim. María Ascensión López es lo primièr d’aqueles enfants raubats a aver fach sa denóncia en justícia. Mas la consequéncia es qu’ela anarà en preson.
 
La justícia l’a condemnada per de calomnias contra la monja que de biais presumit auriá participat a son raubatòri. “L’acusi pas dirèctament a ela, mas dins los documents qu’ai i a son nom”, çò ditz López a prepaus de la monja. Pasmens, la justícia a pas pres en consideracion la denóncia de López mas la qu’a facha la monja, Dolores Baena. Ara, María Asunción López deu passar cinc meses en preson car pòt pas pagar los 43 000 èuros que correspondon a una multa de 3000 e 40 000 èuros en favor de la monja.
 
L’associacion SOS Enfants Raubats d’Almeria demandèt la gràcia al Conselh dels Ministres, en presentant 90 000 signaturas. Mas los ministres l’an refusada. Segon eldiario.es lo quite ministre de la justícia assolidèt qu’èra “un afar complicat” car aviá recebut “un rapòrt negatiu del tribunal qu’aviá prononciada la senténcia”.
 
María Asunción López es una femna de 53 ans, patís una incapacitat de trabalh e a dos enfants de 19 e 22 ans.
 
 
Los enfants raubats pel franquisme
 
L’afar dels enfants raubats es un dels episòdis negres de la dictatura del general Franco en Espanha. Entre los ans 1937 e 1950,  unes 30 000 enfants foguèron raubats a lors familhas. Qualques unes foguèron liurats a de familhas pròchas del regim, d’autres internats dins d’ospicis, convents o seminaris ont èran reeducats dins las idèas del franquisme. E mai qualques enfants foguèron asservits per de trabalhs agricòlas. TV3 ne realizèt un documentari fòrça complet.
 
María Ascensión López es lo primièr d’aqueles enfants raubats a aver portat l’afar en justícia, mas l’an condemnada a ela.

 


abonar los amics de Jornalet
 
 



publicitat
BANER1: IEA-AALO



Comentaris

20 de novembre 15.32h

#18 La meuna molhèr (qu'es mai culta que ieu !) m'a suggerit aqueles vèrses del grand Salvador Espriu, pels navegaires e vesins de la mar nòstra, sempre azurada e liura :

" Si podies venir
amb la barca del temps,
amb el vent de llevant,
amb la barca del temps.

Com et diu el teu nom,
com et diu el teu nom
i somriu la ciutat,
allunyat amic meu.

Allunyat amic meu,
si podies venir amb
la barca del temps…"

Salut e fraternitat, companhs !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 de novembre 11.21h

#1 #2 De vos complaire ansin dinc aquel rònle, vos meritatz l'apelacion de "boldrina de l'umanitat" !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de novembre 22.32h

Car Guilhèm Pujol, som estat a Seta ciutat polida plena de canals e ont al port manget un peis bonissim.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de novembre 10.35h

#16 As rason, l'òme, e una d'aquelas seqüelas del franquisme se sona Partit Popular, çò que se ditz pas pro a Paris o Brussèlas.
P.S. Bonjorn e amistats als vesins de Palma, que per la mar sètz tot drèch en fàcia de Sèta !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 17   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 de novembre 23.55h

Cresi que hi ha jutges especials que son capaços de far aquestas barbaritats en Espanha. Lo franquisme ha daissat moltes seqüelas que non tenen altra explicacion que lo franquisme triomfant.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 de novembre 23.08h

Aquel afar de raubatòris d'enfants rapèla a cadun, plan segur, çò que se passèt amb una autra dictatura en Argentina, coma cadun sap.
Mas aquel article, editat a Barcelona en plena campanha contra lo govèrnament espanhòl, es pas clar.
Una femna, religiosa de son estat, far una denóncia per difamacion. Qual sap se ela, la mongeta, es colpabla d'aver participat a aqueles crimes o qual sap s'es inocenta ?
Foguèsse pas colpabla, seriá efectivament victima ela tanben.
D'unes poirián i... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 de novembre 13.26h

#13 òc, confermam, lo dich Jan Trinquet es plan un estronàs franquista cara au solèu. Qué vergonha ! Faire una tala provocacion sus l'esquina d'una paura femna ! Prendrem doncas toteis leis mesuras que s'impausan...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 de novembre 13.15h

#5 Sias un estron franquista cara al solèlh ?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 de novembre 08.07h

#11 Plàn vertadiér ço que disetz Car En Peire Autiér!! que las Santas son totas putas!et las totas putas son santas!! Per acô e per Amor de Dîu la Gleyza nos vol far creire que es ,ela ,Santa!!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

14 de novembre 22.57h

#10 Seriatz pas un amic de Guilhem Belibasta, vos ? Sabètz, lo que lo ben li basta…

Ne vos caldriá pas parlar tan fòrt, qu'a Salamanca o a Tolosa, los doctors horroris causa de la santa puta d'inquisicion vos i farián cremar en plaça publica per plan mens qu'aquò !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Editorial

Viure Nadal a l’occitana

Lo jacobinisme sembla una religion, e non pas de las tolerantas. Los prèires e los cresents fanatics de la laïcitat, venerada amb fe e passion, perseguisson tot simbòl religiós ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 12 5
  • sol Aush 13 3
  • nuvols Bordèu 12 7
  • sol Briançon 1 -8
  • sol Caors 11 5
  • sol Carcassona 12 1
  • sol Clarmont-Ferrand 10 4
  • sol Confolent 8 4
  • sol Gap 6 -1
  • nuvols La Canau 12 7
  • sol La Gàrdia 8 2
  • nuvols La Torre de Pèlitz 4 -2
  • pluja Limòtges 8 4
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 3 -1
  • sol Lo Puèi de Velai 6 0
  • nuvols Marselha 14 3
  • nuvols Montpelhièr 14 8
  • sol Naut Aran 8 -4
  • sol Niça 1 -7
  • nuvols Nimes 14 3
  • sol Pau 12 4
  • pluja Peireguers 8 5
  • sol Rodés 11 5
  • nuvols Tolon 12 4
  • sol Tolosa 13 3
  • nuvols Valença 7 1

giny

giny

Vidèos

giny

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

Siáu mai optimista per la cultura que per la lenga

Robert Rourret Professor d’istòria-geografia a la retirada

Siáu mai optimista per la cultura que per la lenga
publicitat

LATERAL 1-2: IEA-AALO



publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • La Korrika, la corsa per la lenga basca es arribada a Tolosa

  • © Alzear Bofièr

    Estúdios de Ràdio Lenga d'Òc a Montpelhièr. © Alzear Bofièr

  • © Laurenç Revèst

    Cavairac (Costièra de Nimes)

  • Tardor dins lo País de Saut lengadocian. © Terric Lausa

    Tardor dins lo País de Saut lengadocian

  • © Franc Bardòu

    Tresaurs andorrans

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

  • Clarençac, 40en anniversari dau club taurin Paul Ricard "L'Escapaire" (07/06/2015): rossetalha, abrivada e bandida en cèucle dins lei dogas

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Lenga occitana, istòria e gastronomia. © Laurenç Revèst

    Lenga occitana, istòria e gastronomia

  • Uvernada Lou Dalfin 2012. ©  Cristòl Daurore

    Uvernada Lou Dalfin 2012

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • © Laurenç Revèst

    Economia occitana: fromais, lenga occitana e país d'Òc

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Clarençac, 40en anniversari dau club taurin Paul Ricard "L'Escapaire" (07/06/2015): rossetalha, abrivada e bandida en cèucle dins lei dogas

  • Occitan e economia: "occitanitat mai o mens visibla"

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL2 300x250: Cultura Conselh Aran

giny

Sondatge

Per tu, Nadal es una fèsta:


5%



17%



15%



57%



6%




Vots 87 vòtes

comentaris 2

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)