CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 20 d'agost

Actualitats

Divendres, 17 de novembre de 2017, 03h00 Politica,Internacional

Dètz questions e dètz responsas a prepaus del referendum d’autodeterminacion de Nòva Caledònia


Comentaris Cap de comentari    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargar


Lo govèrn francés e los partits independentistas e unionistas de la Nòva Caledònia son arribats a divèrses acòrdis sul referendum d’autodeterminacion d’aquel territòri d’Oceania que deu aver luòc al pus tard en novembre de 2018. Lo vòte poiriá menar a la creacion d’un nòu estat independent de 18 000 km2 amb un pauc mens de 270 000 abitants, e mai se los sondatges fan pensar qu’a l’ora d’ara lo “non” benefícia d’un avantatge confortable. Cossí va que sián arribats al referendum d’autodeterminacion? Que se pacha? Quin es lo contèxt general de la Nòva Caledònia? Vaicí dètz questions amb lors responsas, que publica la revista Nationalia, que ten un acòrdi de cooperacion amb Jornalet.


Una “flèche faîtière (agulha de cima), simbòl canac present sus la bandièra independentista
© Mike Seyfang





Etiquetas
indpendéncia, nòva caledonia, referendum

1. Perqué la Nòva Caledònia aperten a França?
 
L’apertenéncia de la Nòva Caledònia a França es un dels vestigis del vast empèri colonial que París governèt pendent qualques sègles. Napoleon III ne prenguèt possession en 1853, e un sègle pus tard totes sos abitants obtenguèron lo ciutadanatge francés. Mentretant los abitants originaris de la Nòva Caledònia —los canacs— foguèron someses a un regim legal de discriminacion, e França fomentèt la colonizacion europèa, asiatica e oceanica de las illas. A partir del decenni de 1960, França s’interessèt a l’esplecha del niquèl, la principala riquesa que s’extrai del territòri. Los canacs qu’èran pas d’acòrdi amb la dependéncia envèrs la metròpoli comencèron d’organizar de partits independentistas pendent lo decenni de 1970, gaireben totjorn d’esquèrra. De totes, lo pus important es lo Front de Liberacion Nacionala Canac Socialista (FLNKS), fondat en 1984.
 
 
2. Perqué se fa un referendum d’autodeterminacion en Nòva Caledònia?
 
Perque se pachèt aital per complir lo drech a l’autodeterminacion de la colònia e, especificament, per superar un conflicte violent entre las milícias independentistas e las unionistas que se debanèt long dels ans 1980, e que culminèt amb la crisi dels ostatges d’Ouvéa en 1988, que faguèt 23 mòrts (19 independentistas e 4 gendarmas). Aquel meteis an, lo govèrn francés, lo FLNKS e los unionistas neocaledonians signèron los Acòrdis de Matignon, que fixavan un periòde per transicion per 10 ans abans de signar lo pache definitiu, l’Acòrdi de Nouméa, en 1998: lo govèrn francés transferissiá una tièra de competéncias executivas e legislativas a las institucions de l’archipèla e acceptava la tenguda d’un referendum d’autodeterminacion entre 2014 e 2019. L’acòrdi foguèt aprovat amb un 72% dels vòtes favorable. Lo referendum d’autodeterminacion depend de las disposicions d’una lei especifica, aprovada en 1999.
 
 
3. De far un referendum d’autodeterminacion en França es pas anticonstitucional?
 
Que non, almens dins lo cas de la Nòva Caledònia. En seguida de l’Acòrdi de Nouméa se modifiquèt la Constitucion per i inserir de “disposicions transitòrias”, que forman lo títol XIII de la Carta Magna francesa. Demest elas se prevei “l’accès a la plena sobeiranetat” de la Nòva Caledònia en cas que “ganhe” l’òc al referendum d’autodeterminacion. Aquelas disposicions s’assòcian, dins lo tèxt constitucional, amb la referéncia a la “Republica indivisibla”.
 
Aquela excepcion fa partida de las particularitats de l’estatut politic e social de la Nòva Caledònia. D’autres elements caracteristics son l’existéncia d’un regim de drech civil pròpri pels canacs legalament reconeguts o d’una institucion exclusivament canaca —lo Senat costumièr— qu’es competent sus aquel regim civil e sus d’autras questions restacadas a l’identitat del pòble canac e que coexistís amb l’assemblada legislativa de la Nòva Caledònia, lo Congrès.
 
 
4. Que s’es pachat ara sul referendum?
 
I aviá plusors question de resòlver sus la votacion e ara s’es arribat al referendum gràcis a un acòrdi entre los independentistas, los unionistas e lo govèrn francés. Cal prene en compte que lo govèrn de la Nòva Caledònia incorpòra, obligatòriament, de partits unionistas e independentistas —un modèl consociacional similar al de l’Irlanda del Nòrd— e que, doncas, se compren que cal metre d’acòrdi los dos costats de l’escaquièr politic per de decisions de tota sòrta.
 
D’un caire, s’es pachat que las personas recensadas dins las illas mai pichonas mas que demòran dins l’illa principala (Grande Terre) se degan pas desplaçar devèrs lors luòcs d’origina per exercir lor drech de vòte. Es un acòrdi favorable als independentistas, perque la majoritat dels abitants de las illas pichonas son de partisans d’un estat independent.
 
De l’autre, s’es obtengut un acòrdi sul còrs electoral. Èra un subjècte delicat: la lista de personas que pòdon votar al referendum es pas la meteissa que las que o pòdon far a las eleccions correntas. Aquò es aital perque, amb l’Acòrdi de Nouméa, se decidiguèt de crear una lista electorala gelada que, essencialament, empedís que pòscan votar las personas non nativas de la Nòva Caledònia que i sián arribadas après 1994 e que pòscan pas justificar 20 ans de residéncia sul territòri. Ça que la, s’èra detectat que la lista aviá de traucs: de milièrs de ciutadans n’èran excluses e mai se teoricament complissián las condicions requeridas. Segon las fòrças independentistas, almens 22 000 dels excluses èran de canacs. Lo pache de la setmana passada prevei l’inscripcion d’ofici d’11 000 personas dins la lista del referendum. D’aqueles nòus votants acceptats, 7000 son de canacs, segon çò qu’a dich lo primièr ministre francés, Édouard Philippe.
 
 
5. Perqué los independentistas volguèron gelar lo còrs electoral del referendum?
 
Perque la tendéncia demografica en Nòva Caledònia es de recebre de nòus abitants en provenença de fòra que, abitualament, son opausats a l’independéncia. D’efièch, segon las darrièras donadas del recensament oficial (2014), los canacs son solament un 39% de la populacion, un ponch de mens qu’en 2009. Dins la lista electorala del referendum se calcula que la proporcion de canacs es un pauc superiora.
 
 
6. Que rèsta encara de pachar?
 
Se sap pas encara la data del referendum, solament que, al pus tard, se deu téner en novembre de 2018. Tanpauc s’es pas pachada la formulacion de la question que se pausarà. Se prevei la mesa en marcha d’un grop de trabalh que pòsca aver decida la formulacion de la question devèrs la prima de 2018. Qualques voses unionistas e quitament qualques unas d’independentistas an suggerit la possibilitat de sometre a votacion una sòrta de tresena via entre independéncia e statu quo que transforme la Nòva Caledònia en un estat federat o un estat liure associat a França. Lo primièr ministre francés a demandat als partits neocaledonians —independentistas e unionistas— que “se metan d’acòrdi” sus “lo sens de la question”.
 
 
7. Quinas possibilitats i a que ganhe l’“òc”?
 
Paucas se se causís entre independéncia e statu quo, segon los sondatges. Un estudi d’opinion publicat lo mes de mai passat situava los contraris a l’independéncia al 54%, los favorables al 24% e los indecises al 21%. De sondatges precedents ofrissián de chifras similaras. La granda majoritat dels non-canacs s’opausan a l’independéncia. La basa que sosten lo projècte independentista es formada sustot dels canacs —que coma s’es ja dich son lo 39% de la populacion e son pas totes en favor de l’estat pròpri—, qualques mestisses e tanben una partida de la comunautat d’origina polinesiana de Wallis e Futuna —doas illas oceanicas qu’apertenon tanben a França.
 
Dins las darrièras doas eleccions legislativas francesas, los partits independentistas son arribats a pena al 30% dels vòtes. Dins las eleccions provincialas —que servisson de basa per elegir lo Congrès de la Nòva Caledònia— los resultats son estats mai sarrats, e de mai de mai, amb una progression favorabla per los independentistas, que son passats del 35% dels vòtes en 1999 al 41% en 2014. Mas cal ramentar un còp de mai que los electors recensats d’aquelas eleccions coincidisson pas amb la lista electorala del referendum, qu’incorpòra probablament una proporcion d’independentistas un pauc pus granda.
 
 
8. Qué se passarà se ganha l’“òc”?
 
Se ganha l’“òc”, França considerarà que los neocaledonians an optat per la “sobeiranetat plena” (lei de 1999) e deurà organizar la transicion devèrs l’estat independent de la Nòva Caledònia, en cas que i aja pas d’acòrdis per manténer qualque ligam amb la metròpoli, coma s’es explicat precedentament.
 
Lo nòu estat aurà lo prètzfach grandaràs d’organizar una economia que se pòsca sosténer tota sola.  Un 15% del PIB neocaledonian depend dels transferiments economics qu’arriban de la metròpoli, una quantitat d’argent que dins un scenari d’independéncia seriá pas plus disponibla. A tanben un grèu problèma de dependéncia alimentària. Los independentistas replican que los transferiments que sortisson a l’ora d’ara de la Nòva Caledònia devèrs França jos forma d’escotissons, impòstes o beneficis bancaris e comercials obtenguts per d’entrepresas francesas poirián compensar practicament tota la pèrda del 15%. Dison tanben que lo país es viable gràcias a l’esplecha de las riquesas naturalas —de niquèl sustot— e de las intradas del torisme.
 
Pr’aquò, los unionistas an paur que, amb l’independéncia, la Nòva Caledònia pèrda de riquesa e se situe a de nivèls similars als dels pichons estats oceanics. Lo PIB per abitant de la Nòva Caledònia es fòrça superior al de païses vesins coma Vanuatu o Fiji. Senhalan tanben que, amb una economia mai flaca, la Nòva Caledònia poiriá passar de la dependéncia francesa a l’esfèra d’influéncia de las poténcias regionalas coma China o Japon. Per o contracarrar, una Nòva Caledònia independenta poiriá cercar un abric dins d’alianças regionalas —coma es lo cas del Grop Melanesian Poncha de Lança o lo Forum de las Illas del Pacific— e ensajar de diversificar sos ligams politics, economics e de militars per manténer un cèrt equilibri e un marge d’independéncia entre los desparièrs actors màgers de la region del Pacific.
 
 
9. E se ganha lo “non”?
 
Se ganha lo “non”, la Nòva Caledònia contunharà de dispausar de son autonomia actuala, qu’es establit que se pòt pas revocar. Doncas, totas las competéncias qu’a obtengudas la Nòva Caledònia —educativas, del trabalh, administrativas, fiscalas...— demoraràn a las mans de las institucions del territòri. E, de mai, existís una disposicion que permet la tenguda d’un segond e d’un tresen referendum d’autodeterminacion, en 2020 e en 2022.
 
 
10. I a d’autras demandas d’independéncia en Oceania?
 
Près de la Nòva Caledònia i a l’illa de Bougainville, qu’aperten a Papoa-Nòva Guinèa e qu’a previst un referendum d’independéncia en junh de 2019. Mas es pas segur que lo vòte se tenga a aquela data: lo govèrn de Papoa ditz que las autoritats provisòrias de Bougainville an pas encara creat d’institucions foncionalas ni an obtengut lo desarmament totas las milícias.
 
I a agut tanben de demandas reïteradas per un referendum d’autodeterminacion en Polinesia —una autra dependéncia de França—, qu’en 2013 foguèt reinscricha dins la Lista de Territòris Non Autonòms de las Nacions Unidas, aital coma Hawaii, Guam e las illas Samoa Americanas. Rèsta tanben de resòlver lo cas de Tokelau, qu’en 2006 e en 2007 capitèt mal, per pauc, de venir un estat liure associat a la Nòva Zelanda.
 
 
 
 


Aquesta nòva es adaptada de Nationalia, amb qui Jornalet ten un acòrdi de cooperacion
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris


I a pas cap de comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Editorial

Lo drech de viure es pus important que totas las frontièras

Uèi, dimenge 18 d’agost, fa 18 jorns que l’Open Arms reten malgrat el mai d’un centenat de migrants socorreguts en marrit estat de santat. Enfin, lo naviri es arribat davant ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

Mn. Condò siguec hilh dera Renaishença Catalana

Jusèp Amiell prèire e escrivan aranés

Mn. Condò siguec hilh dera Renaishença Catalana
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • Musèu de Terra Mata, Niça, mai anciana traça de fuec au monde

  • © Celèsta Toion

    La plaja espaci de libertat? D'expression?

  • La Primada de Montsegur, 17 de març 2012

    Primada de Montsegur, 17 de de març 2012

  • © Asalaís Moniguet

    Montpelhièr la lengadociana

  • Asuèlhs comengeses. © Franc Bardòu

    Asuèlhs Comengeses

  • Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012. © Cecília Hautefeuille

    Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012

  • Era còlha dera ADÒC ath trabalh

  • Hug de la Rosa

    Manifestacion "Er aranés, era nòsta identitat". Vielha 24 de març 2018

  • Irissa: prumèra edicion dera corsa populara de BTT

  • Rocavion (Val Ges). © Cristòu Daurore

    Rocavion (Val Ges)

  • Fòto pilhaia sus 'o GR dal Mont Baudon, comuna de Pelha.  © LR

    L'occitan per carrièras (concors de prima 2014)

  • © Laurenç Revèst

    Cavairac (Costièra de Nimes)

  • © Laurenç Revèst

    Mónegue

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Gavotina (est Velai) e d'Auvèrnhe (Vivarés, Gevaudan)

  • Arribada de la prima en Naut Rasés. © Terric Lausa

    Arribada de la prima en Naut Rasés

  • Asuèlhs comengeses. © Franc Bardòu

    Asuèlhs Comengeses

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Creses que refusar de socórrer los migrants es racista?


42%



42%



16%



0%




Vots 69 vòtes

comentaris 1

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)