Bandièra01 1180x150: País Invisible

Actualitats

De milièrs de rohingyas assassinats entre agost e setembre passat

Segon una enquèsta de Mètges Sens Frontièras, las autoritats de l'estat aurián tuat 6700 personas en agost e setembre. A l'ora d'ara aquela tragica chifra poiriá èsser pus nauta

| MSF
Segon Mètges Sens Frontièras (MSF), de milièrs de rohingyas foguèron assassinats en Birmania entre los meses d'agost e setembre. La darrièra ondada de violéncia de l'estat contra aquesta minoritat, considerada coma la pus secutada del Mond.
 
Dins la darrièra èrsa de violéncia contra aquel pòble minorizat de confession musulmana l'armada e la polícia tuèron 6700 personas, segon una estimacion d’MSF basada sus una enquèsta realizada dins los camps de refugiats de Bangladèsh. La chifra dels mòrts inclutz 730 enfants de mens de 5 ans.
 
Ça que la, l'organizacion umanitària ditz que, malgrat son estimacion, la chifra reala poiriá èsser pus nauta, car après lo mes d'agost, d'autres 655 000 refugiats rohingyas son arribats dins los camps bangladèshis de refugiats.
 
Los rohingyas fugisson la violéncia qu’a luòc dins lo nòrd-oèst de Birmania, après un conflicte que comencèt lo 25 d’agost passat. Aquel jorn, un grop apelat Armada de Salvacion Rohingya d’Arakan (ARSA) ataquèt de policièrs e militars amb un bilanç d’un centenat de mòrts, la majoritat de membres de l’ARSA. Puèi, las represalhas provoquèron la mòrt d’un autre centenat de civils rohingyas, e mai d’una cinquantena serián mòrts en ensajant d’arribar en Bangladèsh.


Un milion de personas sens cap de carta d’identitat
 
Los rohingyas son una minoritat etnica e religiosa establida dins l’estat litoral d’Arakan. Se calcula que son aperaquí un milion de personas qu’an pas cap de carta d’identitat. E mai se qualques istorians los considèran coma los descendents dels comerçants e dels soldats arabis, bengalins, mongòls e turcs convertits a l’islam al sègle XV, las autoritats birmanas pensan que los rohingyas arribèron al país amb la colonizacion britanica, al sègle XIX, en provenença del país vesin de Bangladèsh. En luòc d’èsser reconeguts coma una de las 135 etnias nacionalas de Birmania (las presentas dins lo país abans l’arribada dels britanics en 1823), lo govèrn birman los a sovent tractats d’immigrants illegals. E encara pièger: dempuèi 1982, amb la lei de ciutadanatge de la dictatura militara, son oficialament “apatridas” dins lor país.
 
Per obténer lo ciutadanatge, lor cal demostrar que son demorats en Birmania pendent seissanta ans, mas de costuma se lor concedís pas de contractes de trabalh ni de papièrs e, doncas, i pòdon pas devenir de ciutadans birmans. Sens ciutadanatge, los rohingyas pòdon pas accedir al sistèma educatiu birman, ni viatjar liurament. Patisson tanben la persecucion dels extremistas birmans bodistas, que los atacan pr’amor que son musulmans. De desenas de milièrs de rohingyas, long dels darrièrs decennis, son estats desplaçats al dedins de Birmania o lor a calgut fugir cap a Bangladèsh. Dempuèi qualques ans, un dels mejans per s’escapar es de prene de naviris per ensajar d’arribar a las còstas de Tailàndia, Malàisia e Indonesia.
 
Aquestes darrièrs decennis, la terribla situacion dels rohingyas, agravada amb d’espetaments periodics de violéncia de la majoritat bodista de Birmania contra eles (coma en 2012, que daissèron mai de dos cents mòrts e de desenas de milièrs de desplaçats), a provocat l’exòde de fòrça d’eles: siá vèrs Bangladèsh, al nòrd, siá mai recentament vèrs Malàisia, Indonesia e Tailàndia, malgrat los grands perilhs de las traversadas maritimas per i pervenir.
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Etiquetas

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma
1.

La policia e los militars açò és lo poder, lo govern. Què sé pas qui son ?, mas es segur qu'es una dictadura folha racista criminal.

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article