Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

L’afondrament dels oceans

Un nòu estudi publicat dins la revista numerica <em>Science</em> confirma que los nivèls d’oxigèn dins los oceans son de mai en mai reduches. Sus l'imatge una zòna mòrta de la Jolla, San Diego, California
Un nòu estudi publicat dins la revista numerica Science confirma que los nivèls d’oxigèn dins los oceans son de mai en mai reduches. Sus l'imatge una zòna mòrta de la Jolla, San Diego, California
Lo fenomèn de la dissolucion de l’oxigèn dins l’aiga es un prètz plan naut pels peisses de totes los oceans de la planeta. E ara o pagan. E o pagaràn fins que l’umanitat descobrisca que far mal a l’ocean tanben es se far mal a ela meteissa. Tot aquò pr’amor del contunh espandiment de las zònas mòrtas dins los oceans de la Tèrra.
 
E òc, pr’amor que l’espandiment d’aqueles airals contunha de créisser —son de regions maritimas totalament o parcialament collapsadas e ont cap mena de vida i pòt pas viure. N’i a de mai en mai, e los scientifics creson ara qu’aquò contunharà  fins que se càmbie la direccion environamentala que la planeta seguís uèi lo jorn. Es a dire d’arrestar l’escampatge de produches quimics dins los oceans.
 
En mai d’aquelas zònas mòrtas, los oceans tanben patisson. Las temperaturas de la Tèrra son de mai en mai nautas, e descreisson los nivèls d’oxigèn dins los oceans e sus las còstas de la Planeta Blava. E aquò es un prètz que las comunautats vivas ja pagan.
 

D’oceans prèp de l’afondrament
 
Ara, un nòu estudi publicat dins la revista numerica Science confirma que los nivèls d’oxigèn dins los oceans son de mai en mai reduches. Aquò vòl pas solament dire de problèmas per las plantas e los animals que i demòran mas que tanplan aquò balharà de consequéncias seriosas sus la vida terrèstra, çò an avisat los cercaires.
 
Dins un ocean normal, las moleculas d’aiga contenon d’atòms d’oxigèn. Aital, los peisses e d’autres organismes pòdon alenar. Las primièras zònas sens oxigèn foguèron trobadas dins d’estuaris —luòcs ont los flumes se trason dins la mar— ja fa mai de 150 ans.
 
“Dempuèi alavetz, çò assolidèt a Live Science l’ecològa marina del Centre de Recèrca Environamentala Smithsonian Denise Breitburg, dins los oceans i a de mai en mai de zònas amb mai de pollucion e d’animals que morisson per manca d’oxigèn. D’oxigèn qu’arriba pas fins a las prigondors maritimas e tanben i a fòrça mai d’acid e d’aiga cauda”.
 
De mai, una còla scientifica de l’Estudi sus l’Oxigèn dins los Oceans del Glòbe ja confirmèt en 2016 que l’espandiment d’aquelas zònas mòrtas s’agrava. Las aigas qu’an 12 mg d’oxigèn o mens per litre se tròban dins lo Pacific american, dins l’Atlantic african, dins l’ocean Indian, dins lo Pacific nòrd asiatic e sus totas las còstas d’Euròpa, Estats Units e Japon.
 
“Se i aguèsse una pèrda de 4,5 milions de quilomètres cairats de tèrra productiva totes seriam estonats, çò confirmèt Breitburg. Mas aquò se debana dins l’ocean e es pauc conegut”.
 
La casuda de l’oxigèn dins los oceans mena a d’estranhas conduchas de peisses e d’autres organismes —i an mai de malautiás e an de problèmas per la reproduccion—. Dins los cases extrèms las zònas s’afondran e totes los organismes morisson. Pauques emigran e trencan l’ecosistèma vesin pr’amor que i a mens de manjar e mai de predators”.
 
Totun, i a de pròvas materialas que confirman qu’aquela situacion es reversibla. Ara la situacion es plan melhora dins d’estuaris coma lo de Tamèsi a Londres o del flume Delaware —ambedós patiguèron una manca d’oxigèn pendent d’annadas— e ara i a de grandas comunautats de peisses e d’autres animals e de plantas aqüaticas. (Legissètz la seguida).


 
Aqueste article es  publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí.




abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

"Tàrrega" Igualada (PP.CC.)
3.

Quants cops ho em dit i ens han dit "defensors de les Balenes, i pesats". Tot el que em fet te conseqüències, i ara veiem fins a quin punt en som d'assassins i boixos, ho em destruït tot, i ni mica d'arrepentiment, i ni un càrrec de consciencia, ni tant sols cercar maneres d'arreglar-ho, anar fent que ja veurem, diuen, com si no passés res, esteu com una cabra, i si no recapaciteu us ho carregareu tot.
De fet us ho heu carregat tot, i ara graciosos que? A on voleu anar, o a on us voleu amagar, fills de...
Visca la Terra...Lliure!
l'Ernest, "El Tàrrega".

  • 0
  • 0
Fabre
2.

Bonjorn mas que disètz pas d'ont ven aquela demesida de l'oxigèn.... Dusc'ara aviai seguit la pujada del CO2 mas degun nos parlèt pas de la casuda de l'oxygèn, dissolgut dins l'aiga ! ....Que vos legèssi e traparai la paur?

  • 0
  • 0
Gaby
1.

'' Dins un ocean normal, las moleculas d’aiga contenon d’atòms d’oxigèn. Aital, los peisses e d’autres organismes pòdon alenar ''

-> Aquò's una error importanta. 'Quò's pas l'oxigène de H2O que permet aus peishs d'alentar (H2O se dissocia pas solet en idrogène e oxigène !), mès la preséncia de moleculas de O2 (dioxigène) que se dissotz entremitan les moleculas de H2O. (Senon sufiré d'auger aiga per que los peishs poscussin respirar , òr justament l'article ditz que l'aiga, a còps, es pas prampó oxigenada.)

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article