Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Macedònia: l’albanés es ara lenga oficiala dins tota la republica

La nòva lei permet als albanofòns de far servir lor lenga dins l’administracion publica e qu’aquesta siá presenta dins totes los documents oficials

| Govèrn de la Republica de Macedònia
L’albanés es lenga oficiala dins tot l’estat de Macedònia, çò rapòrta Nationalia. Lo parlament macedonian aprovèt l’11 de genièr passat, amb 69 vòtes sus 120, una lei que fa de l’albanès la segonda lenga oficiala dins tot lo territòri estatal, al costat del macedonian. Fins ara, l’albanés èra solament oficial dins las comunas ont los albanofòns èran mai del 20% de la populacion.
 
La lei s’es pogut aprovar gràcias a l’acòrdi de govèrn entre lo Partit Socialdemocrata, del primièr ministre Zoran Zaev e de majoritat macedoniana, e los partits de majoritat albanesa. Lo partit nacionalista macedonian conservator VMRO, dins l’oposicion, boicotèt lo vòte, en argumentant que l’oficialitat de l’albanès èra anticonstitucionala e que contribuiriá a aumentar las tensions entre albaneses e macedonians.
 
Segon lo recensament de 2002 —lo darrièr que s’es fach— lo 64% dels abitants del país s’identifican nacionalament coma macedonians, lo 25% coma albaneses, lo 4% coma turcs e lo 3% coma ròms.
 
Macedònia ven lo tresen estat ont l’albanés es lenga oficiala dins tot lo territòri, après Albania e Kosova.
 
La nòva lei permet que los locutors de l’albanés pòscan emplegar lor lenga dins l’administracion publica de Macedònia tota e que la lenga siá presenta dins totes los documents oficials de las institucions de la republica.
 
S’agís d’una lei fòrça semblabla a la de l’occitan en Catalonha. Pasmens, los deputats occitans pòdon pas parlar occitan als parlaments francés, espanhòl e italian, mentre que o fan normalament al Parlament de Catalonha. Ara, tanben los deputats albanofòns se poiràn exprimir en lor lenga a l’Assemblada de Macedònia.
 
D’autres estats europèus preveson la cooficialitat a l’escala estatala de mai d’una lenga dins lors constitucions. Es lo cas de Luxemborg, Finlàndia, Irlanda, Bielorussia, Malta, Chipre e Kosova.




abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Mèfi ! 31
4.

Co-oficialitat: Soïssa tanben, amb un emplec oral generalizat dels dialèctes en zòna alemanica.

  • 1
  • 0
Mèfi ! 31
3.

#2 i a fòrça informacions sus internet sus les pòbles presents abans la romanizacion.
Se ditz que la toponimia e le lexic romanés n'atèsta.

  • 0
  • 0
Jiròni B. Sent Liunard
2.

#1 Quaus son vòstras fonts ? Ai viscut en Romania, m'interessa aus daces e a çò que podem trobar dins la linga romanesa.

  • 2
  • 0
Mèfi ! 31
1.

L'albanés èra la lenga dels Etrusques en Etruria (Itàlia). Les Daces de Dacia (Romania actuala) eran de lenga albanesa.

  • 1
  • 3

Escriu un comentari sus aqueste article