CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 21 de setembre

Actualitats

Dimècres, 24 d'octòbre de 2012, 03h00 Politica,Internacional

Mobilizacion en Catalonha Nòrd per aver la nacionalitat d’un eventual estat catalan

Interès dels sobeiranistas dels Païses Catalans per lor estatut, se la comunautat autonòma de Catalonha ven un estat independent


Comentaris 9 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargar


L’avançada de Catalonha (del Principat) cap a l’independéncia es observada amb interès e amb expectacion pels sobeiranistas de la rèsta dels Païses Catalans. Una de las questions que comença de se debatre, dins fòrça forums de Catalonha Nòrd, del País Valencian e de las Illas Balearas, es la possibilitat de revendicar la reconeissença de la nacionalitat catalana, se Catalonha ven estat. Per exemple, Catalonha Nòrd per l’Independéncia –seccion nòrd-catalana de l’Assemblada Nacionala Catalana (ANC)– revendica que lo futur estat catalan reconesca la nacionalitat catalana als abitants del nòrd que la solliciten.
 
Lo president de la seccion nòrd-catalana de l’ANC, Hervé Pi, manifèsta que vòlon participar a la creacion de l’estat que se prepara. Ça que la, conscient qu’aquò agradarà pas brica a França, remembra que l’estat francés reconeis la dobla nacionalitat als exiliats e als enfants d’exiliats espanhòls de la guèrra d’Espanha (1936-1939).
 
De mai, çò ditz Hervé Pi, Catalonha Nòrd per l’Independéncia farà una consultacion lo meteis jorn que se farà lo referendum en Catalonha Sud (al Principat). Aital se poirà revendicar d’un biais plan tangible l’apertenença a la nacion catalana.
 
En las Illas Balearas
 
Lo deputat d’ÈRC Pere Aragonés participèt dissabte a un debat sul futur de las Illas Balearas, en cas que Catalonha proclamèsse l’independéncia. Dins aquel debat, fach a la vila de Manacor, Aragonès expausèt que la futura republica catalana deurà ofrir lo passapòrt a totes los ciutadans dels Païses Catalans que lo voldràn aver; per qu’aital se pòsca veire clarament la portada de la nacion, e mai se la republica se proclamèsse solament dins la comunautat autonòma de Catalonha (del Principat).
 
Entre causas autras, lo deputat catalan soslinhèt que los ciutadans de las Illas poirián aver la dobla nacionalitat, se la desiravan, mas que l’independéncia de Catalonha (del Principat) seriá un grand estimulant pels balears, qu’an “lo recòrd mondial d’espoliacion fiscala”.
 
 
Al País Valencian
 
La question se debat tanplan al País Valencian. Lo jornal catalan Vilaweb publica un vidèo del director del jornal catalan ont ne parla amb los legeires valencians.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

1 de novembre 12.39h

#1 Pirolet, a l'Europa de l'est és molt habitual aquesta distinció entre nacionalitat i ètnia. Els seus nacionalismes estan basats en l'ètnia (a diferència de la majoria de països d'occident que es basa en el concepte de ciutadania). A l'ex-Iugoslàvia també feien censos d'ètnies, se'n fan avui encara a Sèrbia, Romania, Eslovàquia, etc.

Europa de l'est ha estat fins fa menys de 100 anys dividida només entre els imperis otomà, rus, alemany i austro-hongarès, de manera que aquests i... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

25 d'octòbre 10.09h

#6 Es tanben le cas damb los britanics d'Ulster, pòden aver la nacionalitat irlandesa. E tanben les sefardis descendents deus judius expulsats d'Espanha au sègle XV pòden obténguer la nacionalitat espanhòla, se non m'engani pas.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 d'octòbre 18.58h

I a totjorn la possibilitat de se marcar de nacionalitat "apatride"... e avetz lo passapòrt ONU. Mas la vida d'un apatride dèu estre ben complicada per far de papiers, per l'educacion, per lo sistèma social...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 d'octòbre 18.48h

Avem un exemple de país dins l'Union europèa que dona sa nacionalitat ai nacionaus d'un autre estat (non UE). Romania es dins l'UE. Moldavia non. Mas lei moldaus pòdon aver la nacionalitat e donca lo passapòrt romanés. Fau sacher que se parla romanés dins lei 2 país.
Un occitan d'Itàlia se pòu considerar de nacionalitat occitana e de ciutadanetat italiana. Idem per leis occitans de ciutadanetat francesa ò catalana.
D'un autre biais, me sembla que via lo Commonwealth, de nacionaus d'un... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 d'octòbre 11.55h

#3 Quò depend dau biais de far daus catalans. Mas podem préner l'exemple basc. Existen (o existian) de las borsas especialas per la diaspòra per estudiar en Pais Basc. Sufiria que lo govern catalan decide de balhar la nacionalitat au monde nascut sus lo territòri daus pais catalans, que parla catalan e que ne'n fai la demanda. Sufis d'un examen per veire lo niveu de lenga, au quau te marcas emb un extract d'acte de naissença.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 d'octòbre 11.39h

L'article parla pas de reconeissança d'una nacionalitat diferenta dins l'encastre francés o espanhòu mas de la possibilitat per daus catalans d'autres territòris que lo Principat d'aver la nacionalitat catalana. Si existia un estat catalan independant que balhava la nacionalitat catalana a daus francés, la França, segon sa lei pròpia podria mas iò reconeisser. Supose que los binacionaus andorran-francés existen. Emb l'independéncia de Catalnoha, i aurà, si la Catalonha lor balha la n... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 d'octòbre 11.12h

Doncas jo, com a futur retirat a la Catalonha deu Nòrd on i èi un domicili, aurèi dret a la nacionalitat catalana? Quina "il.lusió"! Ja'm vau crompar la barretina, ja!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 d'octòbre 08.53h

Ça'm par, dens l'Union Sovietica tota, lo monde avèva (e enqüèra en Russia uei lo dia) suu passapòrt la mencion de nacionalitat e ciutadenatat a l'encòp. Atau los Tatars o los Chovaish èran reconeguts. Solide, los Judius tanben avèvan la mencion "Judiu" suu document, çò qui bromba pas forçadament sovénguers deus bons e que balhja un argument aus centralistas.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 d'octòbre 06.45h

Quand anèri a Albània, la darrièra annada de l'Envèr Hodjà, amb un grop de catalans, descobriguèrem que, dins lo sud del país -sabi pas se en albanés i a qualque mot per dire "Midi"- es a dire la region de Girokastra, lo país d'Ismaíl Kadaré, lo mond aviá sus lor carta d'identitat:" Nacionalitat: Grèga. Ciutadanetat: Albanesa." Veient aquò dins un país sotmés a una dictadura ferotja, copat del monde e centralitzat foguèrem totes estabosits. E los barceloneses de somiar que l'E... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

Lo jornalisme fa son trabalh

Lo 15 de mai passat, vesitàvem lo licèu Pierre et Marie Curie de Menton. Voliam far un pichon reportatge amb los liceans de la classa d’occitan per nòstra emission #aranésòc ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 22
  • sol Aush 20
  • sol Bordèu 22
  • sol Briançon 14
  • sol Caors 21
  • sol Carcassona 19
  • sol Clarmont-Ferrand 21
  • sol Confolent 19
  • sol Gap 12
  • sol La Canau 22
  • sol La Gàrdia 20
  • sol Limòtges 22
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 17
  • sol Lo Puèi de Velai 18
  • sol Marselha 17
  • sol Montpelhièr 19
  • sol Naut Aran 18
  • sol Niça 18
  • sol Nimes 19
  • sol Pau 23
  • sol Peireguers 22
  • sol Rodés 21
  • sol Tolon 21
  • sol Tolosa 20
  • sol Valença 19

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”

Jordi Riba president de l’Associacion Culturala Vibrant

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • © Montse Torres -  Arxiu dels Castellers de la Vila de Gràcia

    "Castellers" catalans en Bearn

  • La Primada de Montsegur 2013. © Bruno Sapena

    La Primada de Montsegur 2013

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © Laurenç Revèst

    Nimes e preséncia d'occitan

  • Petugon de La Boal

    Conferéncia e dedicaça de l'artista Richard Cairaschi au Musèu municipau deis Arts e Tradicions populàrias de Grimaud (Mauras)

  • © Laurenç Revèst

    Besièrs, preséncia d'occitan en ciutat e CIRDOC

  • © Manel Armengol

    Presentacion deth roman Òc a Barcelona en ocasion dera Hèsta d'Aran

  • Lenga occitana, istòria e gastronomia. © Laurenç Revèst

    Lenga occitana, istòria e gastronomia

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • Gavotina maritima - Pelha. © Laurenç Revest

    Gavotina Maritima: Pelha (Comtat de Niça) © Laurenç Revèst

  • Vista dal País Niçard e Alpenc. © Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc

    Vista dal País Niçard e Alpenc

  • Clarençac, 40en anniversari dau club taurin Paul Ricard "L'Escapaire" (07/06/2015): rossetalha, abrivada e bandida en cèucle dins lei dogas

  • Briga (val de Ròia)

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)