CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 16 d'agost

Actualitats

Divendres, 9 de febrièr de 2018, 03h00 Internacional,Politica

Macron exclutz un estatut d’autonomia tal coma lo reclaman las institucions de Corsega

“Se l’especificitat dels còrses es d’èsser enemics de la Republica, aquò es una error”, çò a dich lo president francés. Macron ofrís una mena de reconeissença constitucionala de Corsega que lo govèrn e l’Assemblada de l’illa avián refusada exprèssament


Comentaris 5 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargar


Lo president francés, Emmanuel Macron, a barrat practicament la pòrta al fach que Corsega aja un estatut d’autonomia amb capacitat legislativa e a exclús la cooficialitat del còrs. Es un còp dur contra las demandas del govèrn insular e de l’Assemblada de Corsega, contrarotlats per la coalicion Pè a Corsica que, en decembre, ganhèt amb un programa autonomista las eleccions dins l’illa, amb una majoritat absoluda de vòtes e de sètis. “Se l’especificitat dels còrses es d’èsser enemics de la Republica, es una error, e o pòdi pas acceptar”, çò a afirmat Macron, qu’en contrapartida a ofèrt de negociar una reconeissença especifica de Corsega dins la Constitucion. Pasmens, o a fach a travèrs d’un article que l’Assemblada e lo govèrn insulars avián refusat explicitament.


Lo president francés prononcièt dimècres passat, dins la vila còrsa de Bastia, un discors fòrça esperat, perque s’èra anonciat que i revelariá sa vision per l’avenir immediat de Corsega. Las perspectivas, del vejaire dels nacionalistas còrses, èran pas gaire prometedoiras, après las reünions que lo cap del govèrn còrs, Gilles Simeoni, e lo president de l’Assemblada còrsa, Jean-Guy Talamoni, avián tengudas a París amb lo primièr ministre francés Édouard Philippe e lo president del Senat, Gérard Larcher.
 
Lo president francés anoncièt que poiriá estudiar de donar a l’illa la competéncia per poder aviar “de nòus impòstes locals”, e diguèt d’èsser “dispausat” a negociar una mençon de Corsega dins la Constitucion francesa “en rason de sa geografia [e] de sas especificitats”. Serà, çò diguèt, mejançant l’article 72. Es justament çò que volián pas los autonomistas còrses, que prepausavan l’inscripcion de Corsega dins l’article 74, amb l’esperança que —coma dins lo cas de la Nòva Caledònia— s’i poguèsse consignar l’establiment d’un poder legislatiu pròpri, çò qu’es pas lo cas amb lo 72, que d’en primièr es pas pensat per impulsar d’autogovèrns d’aquela mena.
 
D’efièch, divendres 2 de febrièr l’Assemblada e lo govèrn còrses avián aprovat una resolucion que demandava explicitament a Macron que negocièsse sus l’autonomia e faguèsse pas servir lo 72. Curiosament, la resolucion aguèt pas solament los vòtes favorables de la coalicion de Simeoni e Talamoni, mas tanben los d’Andà per Dumane, lo grop macronista dirigit per Jean-Luc Orsucci.
 
Per tornar al discors de dimècres passat, Macron insistiguèt en plusors escasenças sus l’unitat indissolubla de Corsega amb França e expliquèt que çò que caliá a l’illa èra “superar las dificultats quotidianas” per “melhorar la vida vidanta dels ciutadans”.
 
Un melhorament que per Macron, passa pas, en cap de cas, per satisfar cap de las demandas principalas que las fan lo govèrn còrs e la majoritat parlamentària insulara. D’en primièr, un estatut d’Autonomia amb capacitat legislativa, que poiriá èsser inspirat, segon çò que recentament an dich Simeoni e Talamoni, sus los de Catalonha, las illas Balearas o Sardenha. D’en segond, per la cooficialitat del còrs: Macron a defendut tornarmai lo “bilingüisme” mas a reïterat que la sola lenga oficiala deu èsser lo francés. D’en tresen, per la creacion d’un estatut de resident —que Macron a dich que seriá “contrari a la Constitucion e al drech europèu”— que protegiguèsse los còrses de l’especulacion immobilièra. E d’en quatren, per una amnestia dels presonièrs politics, que lo president francés ne vòl quitament pas ausir a parlar.
 
 
Colèra dels dirigents còrses
 
Après se reünir dimars amb lo president francés, Simeoni e Talamoni anèron  quitament pas dimècres a l’invitacion de Macron de dinnar ensems, abans lo discors. Macron mesestimèt aquela colèra: “Çò que m’impòrta es Corsega e los còrses. La rèsta m’interèssa pas”.
 
De ser, Talamoni reagiguèt en assolidant que “lo fach de dire als còrses que lor vòte a fin finala pas cap incidéncia sus la realitat politica es una forma d’umiliacion”. Los dos dirigents còrses considèran que lo resultat de las eleccions còrsas de decembre —lo 56% dels vòtes per la coalicion Pè a Corsica e los 41 sètis sus 63— èra una aprobacion mai que sufisenta a la demanda d’estatut d’autonomia.
 
Durant la dimenjada precedenta, de milièrs de personas avián participat a una manifestacion a Aiacciu per fin de reclamar a París que dobriguèsse un dialòg sus l’autonomia, jol lèma “Democracia e respècte pel pòble còrs”.
 
 
 
 
 


Aqueste article es adaptat de Nationalia, amb qui Jornalet ten un acòrdi de cooperacion





abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

12 de febrièr 10.32h

Que els passa als grans estats? Tant costa acceptar el dret a la diferencia, reconèixer una Nació, no es ni un delicte ni una debilitat, es mes enforteix a l'estat que ho reconeix, França existeix, però te territoris, que no son francesos..casum! però si ja ho saben, això dels xovinisme...
Que ho reconeguin, Còrcega es una Nació, i te tot el dret a la independència, com Alsàcia, Lorena Bretanya, Normandia, Occitània. la Savoia, Cat. Nord, i Iparralde, i potser mes.
Que ho reconeguin... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

10 de febrièr 22.47h

La lenga d'ouil ha de ser aniquilada del mapa, solament hi ha d'aver la lenga d'Oc, la catalana, la bretona,...atal rasona lo govern francès mas alrevers. Es que non se vesen lo que fan, Non vulgas per tu lo que non vols pels altres, qu' es lo concepte de fraternitat o amor. Son uns caparruts de set soles. Uns discos retxats que no fan mai que dire sempre lo mateis. Colha de rucs sense voler ofendre als animals.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

9 de febrièr 19.03h

La definicion politica de França es radicalament incompatibla amb quina reconeissença oficiala que quin pòble istoric autre que francés-francofòn subre son territòri dit (e donc sonque pretendut) "nacional".

O podèm reprochar a Macron, qu'a reagit coma un muòl reguèrgue. Quin autre cap de tièra politica en plaça d'el auriá reagit autrament ? Los nazis del FN ? Fillon ? Valls ? Melanchon ? Emai lo quite socialistoïda de pseudo-esquèrra, me demandi çò qu'auriá pogut inventar com... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

9 de febrièr 13.47h

#1 D'aitant mai que sos pauc elejuts an marchat amb la majoritat còrsa, çò qu'a permés a Castaner de los condemnar per devicacionisme.
Suu fons, lo discors de Bastia es calamitos d'arrogància, e fòrça inquietant per las negociacions a venir (car volgue o non volgue, ne'n chaldrè). E lo pèjo es estat dins los eschambis ulteriors, quad parla amb Luciani, ensenhaire de còrso, e que li repròcha de se voler embarrar amb sa lenga dins las "toilettes". Naturalament es inutil de li explicar ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 17   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

9 de febrièr 04.10h

Jòus digerís pas lo carpan que s'es pres a las eleccions còrsas.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Editorial

Nos daissarem pas tòrcer

O aviam dich e o tornarem dire se cal: la societat occitana es anestesiada per la cultura de la subvencion. Dependre en excès de las ajudas publicas a un efièch pervèrs, perque un ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 26 11
  • sol Aush 26 13
  • sol Bordèu 26 13
  • sol Briançon 21 9
  • sol Caors 24 11
  • sol Carcassona 22 13
  • sol Clarmont-Ferrand 21 12
  • sol Confolent 22 12
  • sol Gap 28 15
  • sol La Canau 26 13
  • pluja La Gàrdia 24 17
  • nuvols_parcials La Torre de Pèlitz 27 18
  • sol Limòtges 22 12
  • nuvols_parcials Lo Borg Sant Dalmatz 29 19
  • sol Lo Puèi de Velai 21 12
  • sol Marselha 31 19
  • sol Montpelhièr 29 21
  • nuvols_parcials Naut Aran 18 9
  • sol Niça 18 11
  • sol Nimes 31 21
  • nuvols Pau 22 12
  • sol Peireguers 23 12
  • sol Rodés 24 12
  • sol Tolon 30 17
  • sol Tolosa 26 14
  • sol Valença 23 14

giny

giny

giny

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • Minecraft en version occitana

  • Estacion de trens de Limós (Rasés) - Senhalizacion en occitan. © Terric Lausa

    Estacion de trens de Limós (Rasés) - Senhalizacion en occitan

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • D.R.

    Tren e occitan

  • Asuèlhs comengeses. © Franc Bardòu

    Asuèlhs Comengeses

  • Rocavion (Val Ges). © Cristòu Daurore

    Rocavion (Val Ges)

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Pep Casasayas

    22u corsa Aran per sa Lengua (26-7-2015)

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • © Franc Bardòu

    Darrièr refugi abans l’envòl (1206-2016)

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

  • Ciutat de Draoníer. © Cristòu Daurore

    Ciutat de Draoníer (Val Maira)

  • Niça

    Dictada occitana 2014

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • A l'Avelhanet de Mirapeissés, a çò d'una amiga. © Franc Bardòu

    Concors de Nadal de Jornalet: Cossí se passan las Calendas en cò vòstre?

  • © Marion Quenut

    Jornada de protèsta contra lo barratge del Testet, a Sivens

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

  • © Laurenç Revèst

    De las charrièiras de Genolhac (500 m. d'altitud) al bèlvéser de las Bosedas (1235 m.)

giny

Vidèos

Las mai...

publicitat

LATERAL2 300x250: Cultura Conselh Aran

giny

Sondatge

I a dins ta vila un local ont se pòsca far de vida sociala en occitan?


37%



34%



23%



5%




Vots 73 vòtes

comentaris 1

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)