CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 21 d'octòbre

Actualitats

Divendres, 9 de febrièr de 2018, 03h00 Internacional,Politica

Macron exclutz un estatut d’autonomia tal coma lo reclaman las institucions de Corsega

“Se l’especificitat dels còrses es d’èsser enemics de la Republica, aquò es una error”, çò a dich lo president francés. Macron ofrís una mena de reconeissença constitucionala de Corsega que lo govèrn e l’Assemblada de l’illa avián refusada exprèssament


Comentaris 5 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargar


Lo president francés, Emmanuel Macron, a barrat practicament la pòrta al fach que Corsega aja un estatut d’autonomia amb capacitat legislativa e a exclús la cooficialitat del còrs. Es un còp dur contra las demandas del govèrn insular e de l’Assemblada de Corsega, contrarotlats per la coalicion Pè a Corsica que, en decembre, ganhèt amb un programa autonomista las eleccions dins l’illa, amb una majoritat absoluda de vòtes e de sètis. “Se l’especificitat dels còrses es d’èsser enemics de la Republica, es una error, e o pòdi pas acceptar”, çò a afirmat Macron, qu’en contrapartida a ofèrt de negociar una reconeissença especifica de Corsega dins la Constitucion. Pasmens, o a fach a travèrs d’un article que l’Assemblada e lo govèrn insulars avián refusat explicitament.


Lo president francés prononcièt dimècres passat, dins la vila còrsa de Bastia, un discors fòrça esperat, perque s’èra anonciat que i revelariá sa vision per l’avenir immediat de Corsega. Las perspectivas, del vejaire dels nacionalistas còrses, èran pas gaire prometedoiras, après las reünions que lo cap del govèrn còrs, Gilles Simeoni, e lo president de l’Assemblada còrsa, Jean-Guy Talamoni, avián tengudas a París amb lo primièr ministre francés Édouard Philippe e lo president del Senat, Gérard Larcher.
 
Lo president francés anoncièt que poiriá estudiar de donar a l’illa la competéncia per poder aviar “de nòus impòstes locals”, e diguèt d’èsser “dispausat” a negociar una mençon de Corsega dins la Constitucion francesa “en rason de sa geografia [e] de sas especificitats”. Serà, çò diguèt, mejançant l’article 72. Es justament çò que volián pas los autonomistas còrses, que prepausavan l’inscripcion de Corsega dins l’article 74, amb l’esperança que —coma dins lo cas de la Nòva Caledònia— s’i poguèsse consignar l’establiment d’un poder legislatiu pròpri, çò qu’es pas lo cas amb lo 72, que d’en primièr es pas pensat per impulsar d’autogovèrns d’aquela mena.
 
D’efièch, divendres 2 de febrièr l’Assemblada e lo govèrn còrses avián aprovat una resolucion que demandava explicitament a Macron que negocièsse sus l’autonomia e faguèsse pas servir lo 72. Curiosament, la resolucion aguèt pas solament los vòtes favorables de la coalicion de Simeoni e Talamoni, mas tanben los d’Andà per Dumane, lo grop macronista dirigit per Jean-Luc Orsucci.
 
Per tornar al discors de dimècres passat, Macron insistiguèt en plusors escasenças sus l’unitat indissolubla de Corsega amb França e expliquèt que çò que caliá a l’illa èra “superar las dificultats quotidianas” per “melhorar la vida vidanta dels ciutadans”.
 
Un melhorament que per Macron, passa pas, en cap de cas, per satisfar cap de las demandas principalas que las fan lo govèrn còrs e la majoritat parlamentària insulara. D’en primièr, un estatut d’Autonomia amb capacitat legislativa, que poiriá èsser inspirat, segon çò que recentament an dich Simeoni e Talamoni, sus los de Catalonha, las illas Balearas o Sardenha. D’en segond, per la cooficialitat del còrs: Macron a defendut tornarmai lo “bilingüisme” mas a reïterat que la sola lenga oficiala deu èsser lo francés. D’en tresen, per la creacion d’un estatut de resident —que Macron a dich que seriá “contrari a la Constitucion e al drech europèu”— que protegiguèsse los còrses de l’especulacion immobilièra. E d’en quatren, per una amnestia dels presonièrs politics, que lo president francés ne vòl quitament pas ausir a parlar.
 
 
Colèra dels dirigents còrses
 
Après se reünir dimars amb lo president francés, Simeoni e Talamoni anèron  quitament pas dimècres a l’invitacion de Macron de dinnar ensems, abans lo discors. Macron mesestimèt aquela colèra: “Çò que m’impòrta es Corsega e los còrses. La rèsta m’interèssa pas”.
 
De ser, Talamoni reagiguèt en assolidant que “lo fach de dire als còrses que lor vòte a fin finala pas cap incidéncia sus la realitat politica es una forma d’umiliacion”. Los dos dirigents còrses considèran que lo resultat de las eleccions còrsas de decembre —lo 56% dels vòtes per la coalicion Pè a Corsica e los 41 sètis sus 63— èra una aprobacion mai que sufisenta a la demanda d’estatut d’autonomia.
 
Durant la dimenjada precedenta, de milièrs de personas avián participat a una manifestacion a Aiacciu per fin de reclamar a París que dobriguèsse un dialòg sus l’autonomia, jol lèma “Democracia e respècte pel pòble còrs”.
 
 
 
 
 


Aqueste article es adaptat de Nationalia, amb qui Jornalet ten un acòrdi de cooperacion





abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

12 de febrièr 10.32h

Que els passa als grans estats? Tant costa acceptar el dret a la diferencia, reconèixer una Nació, no es ni un delicte ni una debilitat, es mes enforteix a l'estat que ho reconeix, França existeix, però te territoris, que no son francesos..casum! però si ja ho saben, això dels xovinisme...
Que ho reconeguin, Còrcega es una Nació, i te tot el dret a la independència, com Alsàcia, Lorena Bretanya, Normandia, Occitània. la Savoia, Cat. Nord, i Iparralde, i potser mes.
Que ho reconeguin... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

10 de febrièr 22.47h

La lenga d'ouil ha de ser aniquilada del mapa, solament hi ha d'aver la lenga d'Oc, la catalana, la bretona,...atal rasona lo govern francès mas alrevers. Es que non se vesen lo que fan, Non vulgas per tu lo que non vols pels altres, qu' es lo concepte de fraternitat o amor. Son uns caparruts de set soles. Uns discos retxats que no fan mai que dire sempre lo mateis. Colha de rucs sense voler ofendre als animals.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

9 de febrièr 19.03h

La definicion politica de França es radicalament incompatibla amb quina reconeissença oficiala que quin pòble istoric autre que francés-francofòn subre son territòri dit (e donc sonque pretendut) "nacional".

O podèm reprochar a Macron, qu'a reagit coma un muòl reguèrgue. Quin autre cap de tièra politica en plaça d'el auriá reagit autrament ? Los nazis del FN ? Fillon ? Valls ? Melanchon ? Emai lo quite socialistoïda de pseudo-esquèrra, me demandi çò qu'auriá pogut inventar com... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

9 de febrièr 13.47h

#1 D'aitant mai que sos pauc elejuts an marchat amb la majoritat còrsa, çò qu'a permés a Castaner de los condemnar per devicacionisme.
Suu fons, lo discors de Bastia es calamitos d'arrogància, e fòrça inquietant per las negociacions a venir (car volgue o non volgue, ne'n chaldrè). E lo pèjo es estat dins los eschambis ulteriors, quad parla amb Luciani, ensenhaire de còrso, e que li repròcha de se voler embarrar amb sa lenga dins las "toilettes". Naturalament es inutil de li explicar ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 17   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

9 de febrièr 04.10h

Jòus digerís pas lo carpan que s'es pres a las eleccions còrsas.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Editorial

E mai l'accent occitan los emmalícia

Semblariá que los jacobins sabon plan çò que la majoritat d'occitans, alienats per París, sabèm pas: sèm un pòble somés, una de lors primièras ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 23 7
  • sol Aush 23 10
  • sol Bordèu 23 10
  • sol Briançon 20 5
  • sol Caors 24 8
  • nuvols Carcassona 21 10
  • sol Clarmont-Ferrand 19 3
  • sol Confolent 22 8
  • sol Gap 23 10
  • sol La Canau 23 10
  • sol La Gàrdia 21 11
  • sol La Torre de Pèlitz 21 10
  • sol Limòtges 22 8
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 22 11
  • sol Lo Puèi de Velai 17 5
  • sol Marselha 23 13
  • sol Montpelhièr 23 15
  • sol Naut Aran 20 7
  • sol Niça 16 4
  • sol Nimes 24 14
  • sol Pau 22 10
  • sol Peireguers 23 9
  • sol Rodés 23 6
  • sol Tolon 24 13
  • sol Tolosa 23 11
  • sol Valença 18 7

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

Es una militància que fa viure Aquò d’aquí

Michèu Neumuller Cap-redactor d'Aquò d'Aquí

Es una militància que fa viure <em>Aquò d’aquí</em>
publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • X. Moral

    Manifestacion "Er aranés, era nòsta identitat". Vielha 24 de març 2018

  • Concèrt del 20n anniversari de Gric de Prat

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Agaits occitans sus Barcelona. © Franc Bardòu

    Agaits occitans sus Barcelona

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • © Laurenç Revèst

    Mónegue

  • Hug de la Rosa

    Manifestacion "Er aranés, era nòsta identitat". Vielha 24 de març 2018

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • Cap a las fonts autas d'Arièja. © Franc Bardòu

    Savartés. Cap a las fonts autas d'Arièja

  • Panèu a Baiona (Baish Ador). © Vicenç

    L'occitan per carrièras (concors de prima 2014)

  • Avion. © Xavi Gutiérrez Riu

    Ivèrn en Aran

  • © Catarin Seguran

    Las ribas del riu Tiniá d'estiu

  • Irissa: prumèra edicion dera corsa populara de BTT

  • © Laurenç Revèst

    Economia occitana: fromais, lenga occitana e país d'Òc

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • © Laurenç Revèst

    Mónegue

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL2 300x250: Cultura Conselh Aran

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)