CAPÇALERA2: AMICS DE JORNALET

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 22 de febrièr

Actualitats

Divendres, 9 de febrièr de 2018, 03h00 Internacional,Politica

Macron exclutz un estatut d’autonomia tal coma lo reclaman las institucions de Corsega

“Se l’especificitat dels còrses es d’èsser enemics de la Republica, aquò es una error”, çò a dich lo president francés. Macron ofrís una mena de reconeissença constitucionala de Corsega que lo govèrn e l’Assemblada de l’illa avián refusada exprèssament


Comentaris 5 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargar


Lo president francés, Emmanuel Macron, a barrat practicament la pòrta al fach que Corsega aja un estatut d’autonomia amb capacitat legislativa e a exclús la cooficialitat del còrs. Es un còp dur contra las demandas del govèrn insular e de l’Assemblada de Corsega, contrarotlats per la coalicion Pè a Corsica que, en decembre, ganhèt amb un programa autonomista las eleccions dins l’illa, amb una majoritat absoluda de vòtes e de sètis. “Se l’especificitat dels còrses es d’èsser enemics de la Republica, es una error, e o pòdi pas acceptar”, çò a afirmat Macron, qu’en contrapartida a ofèrt de negociar una reconeissença especifica de Corsega dins la Constitucion. Pasmens, o a fach a travèrs d’un article que l’Assemblada e lo govèrn insulars avián refusat explicitament.


Lo president francés prononcièt dimècres passat, dins la vila còrsa de Bastia, un discors fòrça esperat, perque s’èra anonciat que i revelariá sa vision per l’avenir immediat de Corsega. Las perspectivas, del vejaire dels nacionalistas còrses, èran pas gaire prometedoiras, après las reünions que lo cap del govèrn còrs, Gilles Simeoni, e lo president de l’Assemblada còrsa, Jean-Guy Talamoni, avián tengudas a París amb lo primièr ministre francés Édouard Philippe e lo president del Senat, Gérard Larcher.
 
Lo president francés anoncièt que poiriá estudiar de donar a l’illa la competéncia per poder aviar “de nòus impòstes locals”, e diguèt d’èsser “dispausat” a negociar una mençon de Corsega dins la Constitucion francesa “en rason de sa geografia [e] de sas especificitats”. Serà, çò diguèt, mejançant l’article 72. Es justament çò que volián pas los autonomistas còrses, que prepausavan l’inscripcion de Corsega dins l’article 74, amb l’esperança que —coma dins lo cas de la Nòva Caledònia— s’i poguèsse consignar l’establiment d’un poder legislatiu pròpri, çò qu’es pas lo cas amb lo 72, que d’en primièr es pas pensat per impulsar d’autogovèrns d’aquela mena.
 
D’efièch, divendres 2 de febrièr l’Assemblada e lo govèrn còrses avián aprovat una resolucion que demandava explicitament a Macron que negocièsse sus l’autonomia e faguèsse pas servir lo 72. Curiosament, la resolucion aguèt pas solament los vòtes favorables de la coalicion de Simeoni e Talamoni, mas tanben los d’Andà per Dumane, lo grop macronista dirigit per Jean-Luc Orsucci.
 
Per tornar al discors de dimècres passat, Macron insistiguèt en plusors escasenças sus l’unitat indissolubla de Corsega amb França e expliquèt que çò que caliá a l’illa èra “superar las dificultats quotidianas” per “melhorar la vida vidanta dels ciutadans”.
 
Un melhorament que per Macron, passa pas, en cap de cas, per satisfar cap de las demandas principalas que las fan lo govèrn còrs e la majoritat parlamentària insulara. D’en primièr, un estatut d’Autonomia amb capacitat legislativa, que poiriá èsser inspirat, segon çò que recentament an dich Simeoni e Talamoni, sus los de Catalonha, las illas Balearas o Sardenha. D’en segond, per la cooficialitat del còrs: Macron a defendut tornarmai lo “bilingüisme” mas a reïterat que la sola lenga oficiala deu èsser lo francés. D’en tresen, per la creacion d’un estatut de resident —que Macron a dich que seriá “contrari a la Constitucion e al drech europèu”— que protegiguèsse los còrses de l’especulacion immobilièra. E d’en quatren, per una amnestia dels presonièrs politics, que lo president francés ne vòl quitament pas ausir a parlar.
 
 
Colèra dels dirigents còrses
 
Après se reünir dimars amb lo president francés, Simeoni e Talamoni anèron  quitament pas dimècres a l’invitacion de Macron de dinnar ensems, abans lo discors. Macron mesestimèt aquela colèra: “Çò que m’impòrta es Corsega e los còrses. La rèsta m’interèssa pas”.
 
De ser, Talamoni reagiguèt en assolidant que “lo fach de dire als còrses que lor vòte a fin finala pas cap incidéncia sus la realitat politica es una forma d’umiliacion”. Los dos dirigents còrses considèran que lo resultat de las eleccions còrsas de decembre —lo 56% dels vòtes per la coalicion Pè a Corsica e los 41 sètis sus 63— èra una aprobacion mai que sufisenta a la demanda d’estatut d’autonomia.
 
Durant la dimenjada precedenta, de milièrs de personas avián participat a una manifestacion a Aiacciu per fin de reclamar a París que dobriguèsse un dialòg sus l’autonomia, jol lèma “Democracia e respècte pel pòble còrs”.
 
 
 
 
 


Aqueste article es adaptat de Nationalia, amb qui Jornalet ten un acòrdi de cooperacion





abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

12 de febrièr 10.32h

Que els passa als grans estats? Tant costa acceptar el dret a la diferencia, reconèixer una Nació, no es ni un delicte ni una debilitat, es mes enforteix a l'estat que ho reconeix, França existeix, però te territoris, que no son francesos..casum! però si ja ho saben, això dels xovinisme...
Que ho reconeguin, Còrcega es una Nació, i te tot el dret a la independència, com Alsàcia, Lorena Bretanya, Normandia, Occitània. la Savoia, Cat. Nord, i Iparralde, i potser mes.
Que ho reconeguin... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

10 de febrièr 22.47h

La lenga d'ouil ha de ser aniquilada del mapa, solament hi ha d'aver la lenga d'Oc, la catalana, la bretona,...atal rasona lo govern francès mas alrevers. Es que non se vesen lo que fan, Non vulgas per tu lo que non vols pels altres, qu' es lo concepte de fraternitat o amor. Son uns caparruts de set soles. Uns discos retxats que no fan mai que dire sempre lo mateis. Colha de rucs sense voler ofendre als animals.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

9 de febrièr 19.03h

La definicion politica de França es radicalament incompatibla amb quina reconeissença oficiala que quin pòble istoric autre que francés-francofòn subre son territòri dit (e donc sonque pretendut) "nacional".

O podèm reprochar a Macron, qu'a reagit coma un muòl reguèrgue. Quin autre cap de tièra politica en plaça d'el auriá reagit autrament ? Los nazis del FN ? Fillon ? Valls ? Melanchon ? Emai lo quite socialistoïda de pseudo-esquèrra, me demandi çò qu'auriá pogut inventar com... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

9 de febrièr 13.47h

#1 D'aitant mai que sos pauc elejuts an marchat amb la majoritat còrsa, çò qu'a permés a Castaner de los condemnar per devicacionisme.
Suu fons, lo discors de Bastia es calamitos d'arrogància, e fòrça inquietant per las negociacions a venir (car volgue o non volgue, ne'n chaldrè). E lo pèjo es estat dins los eschambis ulteriors, quad parla amb Luciani, ensenhaire de còrso, e que li repròcha de se voler embarrar amb sa lenga dins las "toilettes". Naturalament es inutil de li explicar ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 17   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

9 de febrièr 04.10h

Jòus digerís pas lo carpan que s'es pres a las eleccions còrsas.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

Editorial

Val d'Aran: l'espanholisme e l'occitanisme son incompatibles

A las darrièras eleccions al Parlament de Catalonha, lo partit espanholista nomenat Ciutadans s'impausèt en Aran amb lo 33,4% dels vòtes, seguit del Partit Socialista qu'obtenguèt ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 7 -3
  • sol Aush 7 -4
  • sol Bordèu 8 -3
  • sol Briançon -1 -5
  • sol Caors 7 -3
  • nuvols Carcassona 6 -6
  • nuvols Clarmont-Ferrand 3 -4
  • nuvols Confolent 5 -4
  • sol Gap 10 2
  • sol La Canau 8 -3
  • nuvols La Gàrdia 10 6
  • pluja La Torre de Pèlitz 5 2
  • nuvols Limòtges 5 -4
  • neu Lo Borg Sant Dalmatz 4 2
  • nuvols Lo Puèi de Velai 3 -4
  • sol Marselha 11 2
  • sol Montpelhièr 11 3
  • sol Naut Aran 4 -7
  • sol Niça -1 -4
  • sol Nimes 11 2
  • sol Pau 6 -4
  • nuvols Peireguers 6 -3
  • nuvols Rodés 7 -4
  • pluja Tolon 11 3
  • sol Tolosa 7 -3
  • nuvols Valença 4 -3

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

Lo mei gran enemic de la lenga d’òc qu’ei l’ignorància

Joan-Jacme Fenié geograf e ensenhaire d'occitan

Lo mei gran enemic de la lenga d’òc qu’ei l’ignorància
publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia



publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • © Franc Bardòu

    Tresaurs andorrans

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • © Laurenç Revèst

    Lengue a Mentan

  • Asuèlhs comengeses. © Franc Bardòu

    Asuèlhs Comengeses

  • © Margaria Pepin

    Adobament dal Grand Prèmi de Mónegue de 2014

  • Ferriòl Macip

    Manifestacion Anem Òc! per la lenga occitana. Montpelhièr 24 d'octòbre de 2015

  • Carnaval Gascon a l'Isla de Baish 2013. © Yves Sénécal

    Carnaval Gascon 2013 a L'Isla de Baish (Savés)

  • Cristòl Daurore

    Ceremonia pel 83n anniversari de Francés Fontan a Fraisse (Val Varacha)

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Margaria Pepin

    Adobament dal Grand Prèmi de Mónegue de 2014

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • © Laurenç Revèst

    Per las carrièiras de Someire, lo pont cobèrt per la ciutat vidorlenca

  • © Miquèu Barís

    Los calandrons d'Auloron qu'an visitat Baiona

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • Asuèlhs comengeses. © Franc Bardòu

    Asuèlhs Comengeses

giny

Vidèos

Las mai...

publicitat

LATERAL2 300x250: Cultura Conselh Aran

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)