CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 19 de julhet

Actualitats

Dissabte, 17 de febrièr de 2018, 03h00 Societat

Gasconha > Bigòrra > Lavedan

La Glèisa catolica a anonciat lo 70n miracle de la Verge de Lorda

Segon los catolics franceses una monja de 69 ans apelada Bernardette Moriau seriá estada garida "miraculosament" après una vesita del santuari occitan en 2008


Comentaris 9 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargar


L'evesque de la vila francesa de Beauvais a anonciat un miracle de la Vèrge de Lorda, que seriá lo setanten que lo reconeis la Glèisa catolica. Segon lo religiós francés, una monja de 69 ans sonada Bernardette Moriau seriá estada garida "miraculosament" après una vesita del santuari bigordan en 2008. Ela auriá quitat de patir de dolors e se seriá passat del bombet e de l'estèla lombara car l'advocacion occitana de la Verge auriá garit "miraculosament" Sòrre Bernardette Moriau, una monja de 69 ans malauta d'un andicap grèu dempuèi sa joventut.
 
Moriau comencèt d'aver de problèmas lombars als 27 ans e patissiá de dolors de sciatalgia plan fòrts. Aquò portèt un deficit neurologic que l'empedissiá practicament de caminar. Segon çò qu'explican los catolics franceses, quatre operacions cirurgicalas avián pas resolgut lo problèma. Per contra, explica qu'en tornant del peregrinatge "aguèt una sensacion inabituala de relaxacion e calor dins tot son còrs" e sentiguèt "una votz interiora que li demandava de se levar totes los aparelhs, lo bombet e l'estèla lombara". Aquel meteis jorn auriá pogut caminar sens cap d'ajuda.
 
 
Segon l'examen medical e lo Burèu dels Constats Medicals de Lorda, sa garison "es inexplicabla amb las coneissenças scientificas actualas", e s’assegura qu'es un miracle perque es una garison "completa, imprevista e permanenta". Lo comitat del santuari bigordan s'es reünit en tres ocasions, en 2009, en 2013 e en 2016 e fin finala a reconegut lo miracle.
 
Lo peregrinatge de Moriau coïncidissiá amb lo 150n anniversari de las presumidas aparicions de la Verge a Bernardeta Sobirós dins la Tuta de Massavielha, près de Lorda (Lavedan).
 
Amb quatre milions de vesitaires per an, lo santuari occitan es un dels principals luòcs de peregrinatge catolic del Mond entièr. Lo darrièr miracle atribuit a la Verge de Lorda aguèt luòc en 2013, e ara aqueste es lo 70n après 160 ans d'istòria de las misteriosas aparicions de la verge occitanofòna.
 

 

 




abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

18 de febrièr 23.50h

Las ciaticas e mals d' ossos, se guareissen de sobta pel clorur de magnèsi que podria haver pres aquesta mongeta en qualque banda. E està ben documental qu' ela desia sempre "aquerò"referint-se a l'imatge, que cresi qu' es un neutre " allò" en català. Segurament non sabia lo qu'era.,una remor,una fresa, un remolin, un ovni, un estraterrestre.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

18 de febrièr 22.14h

#2 #7 Adishatz,
Eth culte més antic de Lorda qu'ei coneishut per un autar votiu de marbe, deth segle 1è o 2è, ara sauvat en musèu. Que mercèja eth diu aquitan ASTELLO, atau de ben grauat "ad secvla et secvlorvm".

Bernadette Soubirou diguèc tostemps "aquerò" entà designar era aparicion blanca der'espluga de Massavièla. Aquera prauba mainada non sabià cap ni comprenià eth francés e cresià aras hadas que hialauen en secauen eths linçòus sus era peiras deth gaue, coma totis en Lord... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

18 de febrièr 09.51h

#2 Yeh ! Ctuhlu Ftagn !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 de febrièr 16.02h

#5 E se sèm pas mai que 5% a la parlar encara, es en consequéncia de quin miracle de m… ?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 de febrièr 13.48h

#1
Per ''sas lengas respectivas'' supausi qu'enténdetz ''lengas majoritàrias au XIXe s.'' ...perque, anuit, crear un estat defenit per una lenga que 5% sàben parlar, 'quò's una estranja irèia.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 16
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 de febrièr 13.31h

70 miracles en 160 ans, aquò fa pas una granda probabilitat de garison per nombroses pelegrins!
La vèrge fosquèt una pionièra en mestior de GPA.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 de febrièr 12.41h

"La vila francesa de Beauvais...lo religiós francés...los catolics franceses..."
Òc, avèm comprés, aquò se passa en França, a cò nòstre, avètz la fe cocardièra !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 de febrièr 11.31h

[Cinisme]

Pfff ! Es tot çò que pòt far la santa Vèrge ? Salvar de quora en quora un parelh de vièlhas ?! Nos parlavan de deluvi e tot aquò mas cresi que ne veirem jamai la color.

Ieu cresi que vau cambiar de religion per me virar cap a de dieuses mai poderoses ... Cthuluh, Khorne, o Slaanesh ...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 de febrièr 07.20h

E aquela Dòmna Blanca dels Pirenèus, poiriá pas far un miracle setanta unen en fasent passar los reialmes financiaristas de Espanha e de Franças a un collectiu de pòbles defintis per sas lengas respectivas ? Aquò, si que seriá un miracle !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 17   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

Una data negra

Es lo 14 de julhet e los franceses festejan lor fèsta nacionala.  De fach, gaireben totes los païses del Mond festejan un jorn nacional. E mai la majoritat sián pas de nacions mas ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • La Primada de Montsegur, 17 de març 2012

    Primada de Montsegur, 17 de de març 2012

  • Irissa: prumèra edicion dera corsa populara de BTT

  • Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012. © Cecília Hautefeuille

    Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • Uvernada Lou Dalfin 2012. ©  Cristòl Daurore

    Uvernada Lou Dalfin 2012

  • Restauracion de las arenas de Frejús (Esterèu) ©Laurenç Revèst

    Restauracion de las arenas de Frejús (Esterèu)

  • © Josep Carpintero

    Presentacion dera ANC Val d'Aran en Vielha, 28/12/2013

  • Nhèu d'abriu en Aran. © Xavi Gutiérrez Riu

    Nhèu d'abriu en Aran

  • © Laurenç Revèst

    Cavairac (Costièra de Nimes)

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • Lenha en lutz. © Martina N. Gròs

    Concors de Nadal de Jornalet: Cossí se passan las Calendas en cò vòstre?

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • © Laurenç Revèst

    Per las carrièiras de Someire, lo pont cobèrt per la ciutat vidorlenca

  • © Asalaís Moniguet

    Montpelhièr la lengadociana

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Per tu, lo 14 de julhet...


25%



30%



45%



1%




Vots 141 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)