Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.GasconhaVal d'Aran

Méndez de Vigo sus er aranés: “Atencion as lauegi, son fòrça perilhosi”

Eth ministre dera educacion espanhòu, a propòs dera despriorizacion der occitan en Aran, qu’arrespon qu’eth solet risc qu’an es que parlen aranés son es lauegi

Quauqui dies dempús qu’eth Tribunau Constitucionau espanhòu cancelèsse era prioritat dera lengua occitana en Aran, eth ministre dera educacion e dera cultura espanhòu, Íñigo Méndez de Vigo, que se’n trufe. En responsa a ua qüestion posada pera senadora d’ÈRC Anna Azamar sus aqueth ahèr, Méndez de Vigo qu’arresponec:
 
“Eth govèrn cre qu’es drets des parlants der aranés son plan garentidi laguens er encastre constitucionau espanhòu. E cre qu’eth solet risc qu’an es aranesi ei que, quan hè dus dies que nhèue, i age lauegi. Donques, atencion as lauegi aguesti dies, pr’amor que son fòrça perilhosi.”
 
Era senadora catalana consideraue qu’es locutors der aranés an mens drets qu’es parlants d’autes lengües, pr’amor que non pòden emplegar-lo en toti es encastres, coma per exemple entà presentar es sues declaracions d’impòsti. Ath delà d’aquerò, Azamar assegurèc “qu’es desparièrs govèrns deth PP e deth PSOE an ignorat era lengua occitana”. E mès, era senadora assegure qu’eth govèrn der estat espanhòu “s’embarralhe ena castelhanizacion der estat” e “non vò cap bastir un espaci de convivéncia damb es autes lengües”.
 
 
Eth solet territòri damb dret d’autodeterminacion
 
En tot cas, eth ministre espanhòu arreconeishec qu’ua lei deth Parlament de Catalonha de 2015 protegís era realitat nacionau occitana dera Val d’Aran. En aguest sens eth ministre precisèc qu’Aran ei “eth solet territòri qu’a reconegut eth sòn dret de decidir eth sòn avenir”. Totun, aquera arreconeishença deth Parlament catalan non ei estada ratificada per cap d’institucion estatau.
 
 

 
Cap de prioritat entar aranés en Aran
 
Eth 12 de hereuèr passat, eth Tribunau Constitucionau anullèc es articles dera Lei der Occitan que declaren era lengua nòsta preferenciau en Aran. Segons eth naut tribunau espanhòu, er aranés non pòt èster lengua d’usatge preferenciau des administracions en país de cap Garona. Aquera senténcia seguís un apèl que hèc eth govèrn der estat, alavetz en mans deth Partit Socialista (PSÒE), en 2012.
 
Es articles anulladi son es qu’establissen qu’er occitan ei “era lengua d’usatge prioritari en totes es institucions d’Aran, mès que mès en Conselh Generau d’Aran, ena administracion locau e es organismes que i son restacadi, enes mejans de comunicacion publics, en ensenhament e laguens era toponimia”. Segons aqueri articles, calie qu’er occitan siguesse era lengua “prioritària” dera Generalitat e dera administracion der estat espanhòu ena Val, a toti es nivèus.
 
 
Miaçada tanben era lengua en estudi
 
Quauqui dies dempús dera resolucion deth Tribunau Constitucionau, eth govèrn espanhòu vò imposar qu’es formularis d’inscripcion des escòles de Catalonha e Aran comprenguen era opcion qu’eth castelhan sigue lengua veïculara.
 
Aquera mesura tombarie eth modèl aranés d'educacion a on era lengua occitana ei veïculara, en tot garentir era coneishença des autes lengües vesies.
 
Era comunautat educativa e era societat en generau qu’an mostrat eth sòn arrefús, mès semble qu’eth govèrn d'Espanha b’ac poderà hèr en tot profitar dera aplicacion der article 155 damb eth que contraròtle eth govèrn dera Generalitat.
 
 
 
 
Ferriòl Macip




abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma
3.

Cal acabar amb el 155 perquè la Generalitat puga recuperar sas competencias coma abans. Per açò cal negociar amb Madrid e blindar las competències en lenga e educacion.

  • 2
  • 1
Pirolet
2.

Lo mesprètz es l'argument dels incultes. E al PP, l'incultura es lor cultura!

  • 7
  • 0
Chatbèrt de Barbairan La Ròca del Buc
1.

Sempre la meteissa cançon : la fòrça que s'opausa al dreit, la civilisacion orala dels Germanics antics que s'opausa a la fòrça del dreit escrit roman antic… Dins aqueste triste afar, los defensèires del dreit (dels pòbles a dispausar d'eles meteisses) son obligats de constatar que los qu'an causit d'emplegar la fòrça per luchar en favor de sos dreits (de pòble a dispausar d'el meteis) son los qu'adara los espanholistas borbonians lor fican la patz : los Basques.

Las culturas politicas francesa, espanhòla e turca respèctan son que la fòrça. Del dreit, se n'eissugan lo cuol. D'o dire càmbia pas grand causa. Mas nos cal sempre demorar conscient d'aquò. Sempre…

  • 9
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article