CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 17 de setembre

Actualitats

Dimars, 3 d'abril de 2018, 03h00 Cultura,Istòria,Libres

Gasconha > Bearn > Palés

Marrimpouey, lo centenari d’un mite


Comentaris 6 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargar


Se la libreria e maison d’edicion Marrimpouey hesteja augan lo son centenari, la hèita que comença mei de d’òra. En 1689, lo rei que permet aus jurats de Pau d’aver un dusau imprimaire. Que’s hè lo marcat lo tolosan Jérôme Dupoux. A la mort deu purmèr hilh e successor, en 1759, los jurats qu'arreceben a un aute tolosan, Jean-Pascal Vignancour. Qu’ei la debuta d’ua longa succession familiau. La maison que’s vira de cap au regionalisme e que publica en particular lo purmèr jornau editat peu parçan, La Circulaire des Pyrénées (1778-1779), puish Le Mémorial des Pyrénées (1801-1920).
 
A la tresau generacion, Émile, poèta de lenga gascona, recavilha aqueste engatjament, e que vad lo compair deu movement de reneishença de la lenga. La maison Vignancour qu’edita Reclams de Biarn et Gascougne, la revista occitana mei vielha, creada en 1897 per l’Escòla Gaston Fèbus. Que publica tanben las òbras deus autors biarnés màgers, los vielhs coma Ciprian Desporrins o Teofil de Bordèu, e tots los contemporanèus sancèrs. Émile que’s moreish. Los eretèrs que prenen l’ahar en man.
 
En 1918, Eugène Marrimpouey, l’imprimaire qui la mia desempuish 1911, e la crompa. Que compreng alavetz ua imprimeria, ua maison d’edicion e ua libreria. Que guarda l'especializacion regionau. Que dura trenta ans. Après la mort brutau deu pair, Jean lo hilh que publica tostemps los libes deus autors biarnés deus quaus lo famós Dictionnaire du béarnais et du gascon modernes de Simin Palay, o lo best-seller La cuisine du pays deu medish autor. Qu’edita tanben òbras de cultura locau coma la colleccion Les cahiers pyrénéistes, la revista Pyrénées. Jean que contribueish a crear sendèrs GR (Grande Randonnée) com lo de la vath d’Aspa. L’imprimeria que hè tot tipe de tribalhs: cartas de visita, ordenanças, formularis, facturas… e libes, afichas, programas…
 
Totun com ne va lo monde, las granas organizacions, coma la Prefectura o l’SNPA (Societat Nacionau deus Petròlis d’Aquitània), que’s provedeish dab imprimerias intèrnas.
 
Jean, per conviccion, ne vòu pas licenciar e, en 1982, que deu passar l’imprimeria. En 1985, que perpausa ua associacion a un client deus fidèus, Jean-François Saget, economista de formacion e literari per arsec, entà hèr créisher la libreria e las edicions, e que’s retira en 1987.
 
Dab lo balanç de Jean-François Saget, dens la libreria que i son uei presentats mei de 10 000 títols sus los país d’Ador. Las edicions que publican Christian Desplat, Pierre Minvielle, Claude Dendaletche, Pierre Tucoo-Chala…
 
La libreria Marrimpouey qu’ei lo signet d’eleit de la cultura locau. E lo son director ua hont d’informacion excepcionau. Se n’i trobetz pas lo libe de punta que cercatz, n’ac existeish pas! Tà hèr los cent ans, un desestocatge deus màgers qu’ei previst lèu. Un parat entà atraçar aquestas obras que cèrcan desempuish bèth temps a o entà completà’s las colleccions.
 
 
 
 
Anne-Pierre Darrées
 
 
 


Per mai d'informacions:
Libraria e edicions Marrimpouey
2 plaça de la Liberacion - 64000 Pau
Tel. +33(0)5 59 27 52 11
librairiemarrimpouey@ora...





abonar los amics de Jornalet
 
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

4 d'abril 06.28h

Mercé per aqueste tròç d'istòria de l'edicion a Pau, qu'es l'istòria d'un tròç de libertat.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 d'abril 22.41h

Lo que vos fa cagar es lo que vos noirís… Ieu, apèli una causa pel sieu nom. Aquò's pas de "morala" (la daissi, aquela, a los que creson en un dieu o un autre). Aquò's de rigor scientifica. Se sabètz pas de qué parlatz, es pas la pena de ne parlar. Una bicicleta es pas una veitura…


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 d'abril 22.00h

Mercés per l'istòria plan interessanta d'aqueste librari/editor.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 d'abril 18.53h

L´OCCITA COMA ERA LENGA CATALANA TE VARIETAT DE DIALECTES QUE LI DONEN UNA RIQUESSA DE EXPRESIONS.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 d'abril 09.02h

#1 Que'ns hètz ca..r dab lo vòste catequisme. Qu'escrivè en lenga gascona. Que hètz un anacronisme, digun ne parlèt pas jamè de lenga occitana avant 40 ans o 50 ans a. Que cau arrespectar l'Istòria, e le gènt, avant de har lecçons de morala.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 d'abril 06.30h

Émile, poèta de lenga gascona ? Vos cal tornar legir. Perqué pas "de lenga bearnesa", o "de lenga de Pau", tant que i sètz. Escriviá en lenga occitana, dins una de sas variatans localas, tot simplament.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 10
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Editorial

Lo jornalisme fa son trabalh

Lo 15 de mai passat, vesitàvem lo licèu Pierre et Marie Curie de Menton. Voliam far un pichon reportatge amb los liceans de la classa d’occitan per nòstra emission #aranésòc ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 23
  • sol Aush 23
  • sol Bordèu 23
  • sol Briançon 25
  • sol Caors 24
  • sol Carcassona 26
  • sol Clarmont-Ferrand 22
  • sol Confolent 22
  • sol Gap 19
  • sol La Canau 23
  • sol La Gàrdia 27
  • sol Limòtges 24
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 24
  • sol Lo Puèi de Velai 21
  • sol Marselha 25
  • sol Montpelhièr 26
  • sol Naut Aran 21
  • sol Niça 24
  • sol Nimes 26
  • sol Pau 22
  • sol Peireguers 25
  • sol Rodés 23
  • sol Tolon 21
  • sol Tolosa 24
  • sol Valença 23

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”

Jordi Riba president de l’Associacion Culturala Vibrant

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Asuèlhs de Garnagués. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Garnagués

  • © Anhès Rossinhòla

    Vista d'A Torbia, de Mónego e dal mont Agel despí Lai Barrai (comuna de Pelha, Gavotina marítima)

  • Senhaletica bilenga: las charrièras de Vèina (País de Buech). © Laurenç Revèst

    Senhaletica bilenga de las charrièras de Vèina (País de Buech)

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • Concèrt del 20n anniversari de Gric de Prat

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Gavotina (est Velai) e d'Auvèrnhe (Vivarés, Gevaudan)

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • Font soanhaira. © Laurenç Revèst

    Remembres de Vaquí, emission en la Vau Clusa, novembre de 2005

  • © Laurenç Revèst

    A Gavotina marítima: O Castelar vielh, e faishe sota A Pena e vista de Sant Bernat de Castelar

  • Restauracion de las arenas de Frejús (Esterèu) ©Laurenç Revèst

    Restauracion de las arenas de Frejús (Esterèu)

  • © Laurenç Revèst

    Auribeu de Sianha

  • © Laurenç Revèst

    La botiga de Macarèl a Sant Joan de Vedats (Montpelhierenc)

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Nimes, lengadociana per l'istòria, provençala per lo dialècte

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • Rocavion (Val Ges). © Cristòu Daurore

    Rocavion (Val Ges)

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)