Actualitats
Qualques deputats franceses vòlon una lei que diga que lo provençal es pas d'occitan
La FÈLCO a reagit a “aquel genre d’ofensiva particularista”
Qualques deputats franceses venon de depausar una proposicion de lei que cèrca de far reconéisser lo provençal coma una lenga diferenta de l’occitan. Aquela proposicion seguís l’iniciativa del deputat Bernard Reynes, cònsol de Castèu-Rainard (Crau) e sòci del Collectiu Provença, que demanda que l’Educacion dicha nacionala prenga en compte lo “sistèma ortografic mes en òbra per Frederic Mistral” que donariá, segon el, “au provençau parlat e escrich son plen estatut de lenga”.
La FÈLCO, qu’es la federacion dels ensenhaires d’occitan dins l’escòla publica, a reagit amb energia. D’un latz, precisa que los tèxtes oficials de l’Educacion nacionala apèlan nòstra lenga “occitan lenga d’òc” en n'indicant sas variantas regionalas dont lo provençal.
“Aquel genre d’ofensiva particularista se limitava a qualques questions escrichas que recebián de responsas perfièchament claras, comprensiblas, e de segur negativas”, çò ditz la FÈLCO dins son comunicat, del temps qu’a mandat una letra a l’autor del projècte de lei, Bernard Reynès, una autra als deputats signataris e una tresena especifica pel deputat breton Marc Le Fur, egalament signatari.
“Es perque lo provençal fa partida de la lenga d’òc que los estudiants de Montpelhièr, coma los de Tolosa, de Pau, de Bordèu, de Lemòtges, de Clarmont-Ferrand e de tot segur d’Ais e de Niça, legisson e estúdian MIstral, lo cevenòl Fabre d’Olivet, coma lo marselhés Victor Gelu, o Delavoët, lo poèta de Grans, lo niçard Francís Gag o Robèrt Lafont que ven de nos quitar, un grand occitanista que tota son òbra literària es escricha en provençal. Es dins l’unitat de la lenga d’òc que lo provençal pren tota sa plaça”, çò ditz la FÈLCO.
En mai d’aquò, la FÈLCO precisa que “çò que manca a la lenga d’òc de Provença, al provençal, es que sa reconeissença se doble de mesuras efectivas de sosten”. Dins aquel sens, los ensenhaires remembran als provençalistas la situacion legala de la lenga, coma per exemple que dempuèi plusors annadas i a pas que quatre pòstes al CAPÈS per sèt acadèmias. La FÈLCO lor suggerís qu’intervengan en aqueles afars: “Se i arribatz rendriatz al provençal e tota la lenga d’òc un senhalat servici!”.
Podètz legir las reaccions de la FÈLCO sul sit de la federacion d’ensenhaires.
L'Assemblada Nacionala Occitana s'es tanben mobilizada.
La FÈLCO, qu’es la federacion dels ensenhaires d’occitan dins l’escòla publica, a reagit amb energia. D’un latz, precisa que los tèxtes oficials de l’Educacion nacionala apèlan nòstra lenga “occitan lenga d’òc” en n'indicant sas variantas regionalas dont lo provençal.
“Aquel genre d’ofensiva particularista se limitava a qualques questions escrichas que recebián de responsas perfièchament claras, comprensiblas, e de segur negativas”, çò ditz la FÈLCO dins son comunicat, del temps qu’a mandat una letra a l’autor del projècte de lei, Bernard Reynès, una autra als deputats signataris e una tresena especifica pel deputat breton Marc Le Fur, egalament signatari.
“Es perque lo provençal fa partida de la lenga d’òc que los estudiants de Montpelhièr, coma los de Tolosa, de Pau, de Bordèu, de Lemòtges, de Clarmont-Ferrand e de tot segur d’Ais e de Niça, legisson e estúdian MIstral, lo cevenòl Fabre d’Olivet, coma lo marselhés Victor Gelu, o Delavoët, lo poèta de Grans, lo niçard Francís Gag o Robèrt Lafont que ven de nos quitar, un grand occitanista que tota son òbra literària es escricha en provençal. Es dins l’unitat de la lenga d’òc que lo provençal pren tota sa plaça”, çò ditz la FÈLCO.
En mai d’aquò, la FÈLCO precisa que “çò que manca a la lenga d’òc de Provença, al provençal, es que sa reconeissença se doble de mesuras efectivas de sosten”. Dins aquel sens, los ensenhaires remembran als provençalistas la situacion legala de la lenga, coma per exemple que dempuèi plusors annadas i a pas que quatre pòstes al CAPÈS per sèt acadèmias. La FÈLCO lor suggerís qu’intervengan en aqueles afars: “Se i arribatz rendriatz al provençal e tota la lenga d’òc un senhalat servici!”.
Podètz legir las reaccions de la FÈLCO sul sit de la federacion d’ensenhaires.
L'Assemblada Nacionala Occitana s'es tanben mobilizada.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
L'Ignorancia es sempre presenta dins los sectors chovinistas. Mas en las universitats hi ha los professors que saben de lenga d'oc. Per açò, en França coma per tot arreu, ha de ser l'universitat lo màxim organisme assessor dels temas culturals .
LO QUE VOLEN FER QUALQUES DIPUTATS FRANCESOS AM LO PROVENÇAL, JA HO VAN INTENTAR DE FERHO AMB ELS DIALECTES CATALANS E NO HO VAN CONSEGUIRON LO FEIXISME ESPANHOL.
#9#14 Oc, un faussari linguistic, aquò's de verai lo bon mòt per qualificar aquèu Felipe Blanchet.
#9 Ah, lo Felipe Blanchet fai "un trabalh remirable" ? En efièch, aquel "linguiste" s'emplèga dempuèi d'annadas a faire òbra de faussari en ensajant fòrt e mòrt de nos faire engolir que lo provençal (=lo dialècte occitan de Provènça) seria una lenga desparrièra de l'occitan !! Aquela absurditat de las gròssas a mai a vèire amb d'ideologia qu'amb de linguistica. E fagatz-nos pas crèire qu'aquèsta propaganda per esbocinar la lenga nòstra dona pas una caucion "pseudò-scientifica" a la còla d'arlèris qu'ensaja de faire concretisar aquel deliri per una lei ! Ne'n vòls tu d'un "trabalh remirable" ? Amb "d'amics" coma aquel Felipe Blanchet, la lenga nòstra a pas besonh d'ennemics, macarèl !!
escolta lo que deia UN POETA CATALÀ joan maragall:
"Al voltant del Pirineu i més lluny, escampant-se pels plans cap a Tolosa i cap a Pau i també tot arran del mar cap a Marsella i més enllà, i de la nostra banda igualment per la costa i les illes fins a Múrcia, hi ha una llengua dolça, dolça, molt difosa i matisada, virolada diríem, alterada per tants accidents i tantes influències, però fonamentalment una i sencera, i que en el seu fonament es recorda del Llatí com cap altra; o potser és que el Llatí, del del fons de la tomba silenciosa, pensa en ella més que en cap més, i la vol per hereva i no pot dir-ho" (Joan Maragall, 1905).
LA LLENGUA OCCITANA ENS UNIX A TOTS, LA UNIÒ FA LA Força.
el valencià i el català són parlars de la llengua occitana
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari