CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 19 de setembre

Actualitats

Dimars, 29 de mai de 2018, 03h00 Internacional,Politica

François Hollande: “Cal una reconeissença de la singularitat catalana”

L’èx-president francés a dich a Perpinhan qu’Espanha deu “susmontar aquela crisi, e o deu far per de vias democraticas”


Comentaris 11 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargar


“Cal una reconeissença de la singularitat catalana”, çò diguèt diluns passat l’èx-president francés, François Hollande, a Perpinhan, del temps que precisava qu’el “[s’autorizava] pas a intervenir dins un país qu’es pròche, mas que deu susmontar aquela crisi, e qu’o deu far per de vias democraticas”.
 
Hollande èra pas a Perpinhan per parlar de Catalonha, mas i èra anat per dedicar son libre Les leçons du pouvoir (Las leiçons del poder), e foguèt interpelat pel jornalista perpinhanés Nicolas Caudeville que li demandèt son avís sus la situacion en Catalonha.
 
L’èx-president francés tanben precisèt que çò que caliá aplicar èra “lo respècte del drech, lo respècte de l’integritat territoriala e lo respècte de la diversitat, a travèrs de la lei, per totes, mas tanben la reconeissença d’aquela singularitat”.

 
 

 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

1 de junh 03.04h

#8 vertat qu'ací lous defensours de las culturas minoritàrias e serénn hèra countents d'aver la medixa counstitucioun qu'en Espanha. Mercés per prisar Occitània, ne couneixi pas lous país valencians mes que soui segur que sounn mervilhous tanben


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 de mai 22.40h

Ha estat al manco mai bona persona que lo traidor de Manelet.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 de mai 02.27h

La soua singularitat qu'ei dejà arreconeixuda en Espanha, au countra en França lous occitans, corses, catalans, bretouns etc qu'atendenn


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 de mai 00.04h

frança té un gran deute amb els francesos que ténen llengua pròpia no francesa, i cultura pròpia. Espanya en eixe sentit ha sigut molt pionera ja que des de fa anys la constitució ha reconegut les diferents nacionalitats culturals i les ha potenciat amb un estatut propi, per eixemple EL PAIS VALENCIÀ, amb sa dolça llengua valenciana, ses costums, gastronomia i identitat pròpia i diferenciada, aixi com Galiza, pais vasc, andalusia o la mateixa confusa catalunya.

és ben positiu que els... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

29 de mai 21.50h

Lengua de fusta, lengua de puta...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

29 de mai 17.51h

Aquí mai un molegàs dau discors aisat e voide que se fai d'auto-reclama, ara que dingús ne'n vòu pas pus. Mandatz-lo faire lanlèra quel oportunista e fotralàs encompetent ! Coma tant d'autres de sa mena, finalament...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

29 de mai 12.13h

“Cal una reconeissença de la singularitat catalana” ? Òu, l'arlèri, i es pas : Ne cal mai que tot acabar amb reconeissença de la singularitat narcissica francesa. Cal una reconeissença absoluda e indiscutibla de totes los pòbles europèus defenits per lors lengas respectivas, amb lo dreit indiscutible per cada pòble de dispausar d'el-meteis.

Son pas los estats que fan los pòbles : e, democracia non electorala e participativa, son los pòbles que fan estats.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

29 de mai 10.20h

#3
De notar la formulacion d'el tipe :"“Cal una reconeissença de la singularitat catalana”.

Los amics catalans son pas qu'une SINGULARITAT


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

29 de mai 08.54h

#2
De tot biais sap pas jamai de que parla....aquel morrefin qu'a per enemic la finança que li prestava cada mès 9 milhard per far virar la botiga Fransa!

Per sas accions en favor de las lengas minorizadas, donc per nosaus, a pas jamai fach quicòm... ara en recerca d'audiença ( es coma la recerca de votz) se tracha qu'existem... çò mai tarrible es que i aurà d'occitans per l'aparar mentre que faguèc una politica linguistica al biais de "l'abbé Grégoire".

Me desencusi me soi engan... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

29 de mai 08.36h

Me soi enganat. Parlavi de la non ratificacion de la carta de las lengas mespresadas de l’estat francés.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Editorial

Lo jornalisme fa son trabalh

Lo 15 de mai passat, vesitàvem lo licèu Pierre et Marie Curie de Menton. Voliam far un pichon reportatge amb los liceans de la classa d’occitan per nòstra emission #aranésòc ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 14
  • sol Aush 17
  • sol Bordèu 13
  • sol Briançon 13
  • sol Caors 14
  • sol Carcassona 17
  • sol Clarmont-Ferrand 8
  • sol Confolent 7
  • sol Gap 10
  • sol La Canau 14
  • sol La Gàrdia 19
  • sol Limòtges 11
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18
  • sol Lo Puèi de Velai 6
  • sol Marselha 17
  • sol Montpelhièr 19
  • sol Naut Aran 13
  • sol Niça 19
  • sol Nimes 18
  • sol Pau 16
  • sol Peireguers 12
  • sol Rodés 15
  • sol Tolon 13
  • sol Tolosa 17
  • sol Valença 11

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”

Jordi Riba president de l’Associacion Culturala Vibrant

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • © Franc Bardòu

    Tresaurs andorrans

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Asuèlhs comengeses. © Franc Bardòu

    Asuèlhs Comengeses

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • Patrici Baccou (Lengadòc)

    Concors de preseps de Jornalet 2016

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • Exposicion temporària sus Robèrt Lafont al CIRDOC (D.R.)

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • 20u corsa Aran per sa Lengua. © Guillem Sevilla

    20u corsa Aran per sa Lengua

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • Exposicion temporària sus Robèrt Lafont al CIRDOC (D.R.)

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • Carnaval independent de Niça. © Centre Cultural Occitan País Niçard e Alpenc

    Carnaval independent de Niça

  • Cap a las fonts autas d'Arièja. © Franc Bardòu

    Savartés. Cap a las fonts autas d'Arièja

  • Petugon de La Boal

    Conferéncia e dedicaça de l'artista Richard Cairaschi au Musèu municipau deis Arts e Tradicions populàrias de Grimaud (Mauras)

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)