Bandièra01 capçalera  1180x150: Novestivada

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.LengadòcLengadòc NautTolosan

Tolosa: se rendrà omenatge a la resisténcia occitana

A l’ocasion del 800 anniversari de la mòrt de Simon de Montfòrt, l’ÒDPO vòl far un acte de memòria istorica e festejar la “renaissença politica” de la nacion occitana

| Guillem Sevilla
Lo 25 de junh que ven farà 800 ans de la mòrt de Simon de Montfòrt, un personatge nefast per l’istòria d’Occitània, encara remembrat coma un dels chaplaires mai crusèls e considerat coma lo responsable de l’invasion francesa de Lengadòc. “Lo lop es mòrt”, çò cridavan gaujoses per carrièras los ciutadans de Tolosa lo 25 de junh de 1218. Lo cap de l’armada envasidora francesa veniá de morir esclafat per una pèira lançada per un grop de femnas que manipulavan una catapulta, segon çò que rapòrta la Cançon de la Crosada.
 
 
Omenatge a la resisténcia occitana
 
Per festejar aquel eveniment, l’Organizacion Democratica del Pòble Occitan (ÒDPO) organiza lo dissabte 23 de junh un “Omenatge a la resisténcia occitana, a las femnas tolosanas e las desenas de milièrs d’occitans que resistiguèron a la guèrra d’annexion per defendre las nòstras libertats”. Per ansin, cridan totes los occitans a participar a aquel omenatge “e a participar a la nòstra renaissença politica”.
 
L’eveniment se tendrà a l’endrech de la mòrt de Montfòrt, remembrat per una placa commemorativa a la paret exteriora del teatre Sorano, al costat de l’intrada del Jardin de las Plantas de Tolosa. Aquí se depausarà una garba commemorativa de l’eveniment. En mai d’aquò, los organizaires demandan als participants de portar una pèira e de la depausar simbolicament sus lo luòc, puèi qu’es una pèira que tuèt lo chaplaire d’Occitània.
 


 

La comuna anoncièt la reoccitanizacion de Tolosa


En junh de 2015, la comuna de Tolosa anoncièt qu’ongan, quand se’n festejariá lo 800n anniversari, la Ciutat Mondina s’impregnariá de lenga e de cultura occitanas durant tota l’annada. 
 
 
 
Jorn de las femnas occitanas
 
Lo 25 de junh es tanben prepausat coma jorn dedicat a las femnas occitanas pel Partit Occitan per manténer la memòria istorica e per onorar las femnas que manipulavan la catapulta que lancèt la pèira mortala.
 
 
Una guèrra d’invasion
 
Ara fa 800 ans, Montfòrt assetjava Tolosa dempuèi dètz meses, dins l’encastre una guèrra de vint annadas. L’armada francesa aviá envasit Lengadòc amb lo sosten del Vatican jos lo pretèxt de combatre lo catarisme, que Roma considerava coma una eretgia religiosa. Lo meteis jorn que Montfòrt moriguèt, Tolosa tornèt dins lo domeni del comte tolosan Ramon VI. Ça que la, lo nòu papa de Roma, Onòri III, encoratgèt lo rei de França a tornar assetjar Tolosa, que fin finala foguèt envasida e annexada a França en 1271.
 
Segon los testimoniatges franceses, Montfòrt seriá estat un cavalièr de familha nòbla amb una morala ferma, just amb los enemics e fidèl a sas conviccions; seriá estat un òme religiós e fidèl a la Glèisa de Roma e auriá complit totes los mandats religioses. Quitament dison qu’anava a la messa abans cada combat.
 
Per contra, segon los testimoniatges occitans, Montfòrt èra un òme crusèl e sens pietat ni compassion. Es descrich coma un òme ambiciós de poder, sens cap d’escrupul per venir cap e mèstre dels territòris que conquistava en Lengadòc. Fasiá tuar, a l’espasa o al fuòc, tot lo mond, tant s’èran de catars coma se n’èran pas.




abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

"Tàrrega" Igualada (PP.CC.)
5.

800 anys de resistència, que només es pot saldar amb una victòria, paciència i persistència, i no defallir mai, la clau ésser tan Occitans com es pugui, els Catalans tant Catalans com es pugui, els Bscos tant Bascos com es pugui, així fins a fotrel's tant que se'n hagin d'anar.
Només depend del que fem el Poble, vaja ésser llestos, forts, valents, intel·ligents.
Som lliures! i per mes que ens ocupin, ens maltractin, ens reprimeixin, etc. no podran vèncer.
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".

  • 1
  • 0
Pirolet
4.

#3 Efectivament, i cal anar. Cal festejar una victòria e tornar remembrar que tot anèt pas de lis pels barbars venguts del nòrd. E çò que s'es fach un còp, se pòt tornar far.

  • 4
  • 0
Bernatmm Tarba
3.

Per un còp qu'eths occitans poderam celebrar ua victòria en era istòria nòsta !
Tamben que i aujèc era batalha guanhada de Bazièja...

D'un segle ath aute, eras hemnas, deth pòble o senhoras sobiranas, de diuersas manèras, souent que son estadas mès coratjosas qu'eths òmes deth son costat. Hè pòc de temps, era darrèra que hoc era aranesa Mireia Boya des de Guilhamuc dauant eths jutges d'España.

  • 6
  • 0
francesc palma
2.

Montfòrt es mort es mort !, Visca Tolosa ciutat gloriosa e poderosa !
Un bon començament per desvetlar las concièncias es saber sa història. Puei ven l'accion per la lenga, l'ensenhament, los medias, la tv,...la luta qu' es fa amb alegria se se tenen bons fonaments.

  • 6
  • 0
Lafontan
1.

Al delà de las diferentas concepcions que podèm aver d'Occitània, aquel recampament serà important per marcar una volontat fòrta de desrevelhar lo pòble occitan, lo lop Montfort moriguèt fa 800 ans mes maites lops venguèron, coma l'ors nos devèm de nos desrevelhar a la sortida d'un ivèrn trop long, nos devèm d'aparar nòstras cabras menaçadas, nos devèm de nos tornar quilhar ! Per aquò nos podèm pas contentar d'un acte cultural tan necessari tanben que siague. L'organisacion politica de l'occitanisme es de mai en mai un besonh per èsser eficaçes, aquela jornada del pòble occitan es tanben un omenatge a la luta de las femnas d'Occitània e de pertot ! Òsca per aquela iniciativa !

  • 11
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article