CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 16 de setembre

Actualitats

Dijòus, 7 de junh de 2018, 03h00 Lenga,Sciéncia

Lengadòc > Lengadòc Naut > Tolosan

Tolosa aculhís un collòqui sus la plaça de las lengas minorizadas

Uèi e deman, l’Universitat de Tolosa 1 Capitòli organiza de jornadas pluridisciplinàrias sus las lengas mal nomenadas regionalas dins lor rapòrt amb l’estat en Euròpa


Comentaris 8 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargar


Se debana uèi e deman a Tolosa un collòqui entitolat “Lengas regionalas e construccion de l’estat en Euròpa”, jos la direccion scientifica d’Amane Gogorza e de Wanda Mastor. Son de jornadas pluridisciplinàrias qu’an la tòca d’estudiar las lengas mal nomenadas regionalas dins lor rapòrt amb l’estat en Euròpa.
 
Al collòqui participan de scientifics de las principalas universitats occitanas, e tanben d’Arpitània, de Bretanha, de Catalonha, de Corsega, de Soïssa e del Bascoat.  Una mèstra de conferéncias tolosana, Bairbre Ní Chosáin, parlarà quitament del gaelic irlandés, del temps que l’istorian occitan Felip Martèl intervendrà sus la lenga nòstra a l’escòla. Las contribucions vòlon respondre a cèrtas questions sus las politicas lingüisticas a respècte de las lengas territorialas que, coma la nòstra, son pas la lenga que lo poder central a causida, e venon al collòqui de cercaires en provenença de totes los orizonts disciplinaris e geografics.
 
Las divèrsas sesilhas cèrcan d’eliminar l’imatge nostalgic e patrimonial de las lengas minoritàrias per s’interessar al multilingüisme, a la question de l’expression publica dels parlants e non pas sonque privada, e a la bastison de las identitats en contacte amb los estats.
 
Per mai d’informacion podètz vesitar lo sit web de l’eveniment e quitament descargar lo programa en PDF.
 
L’eveniment se ten dins l’encastre d’un ambiciós programa de cultura occitana que se ten durant tot l’an dins la Ciutat Mondina. Podètz descargar-ne lo programa aicí.
 
 




abonar los amics de Jornalet



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

10 de junh 22.55h

La Universitat de Tolosa es la màxima autoritat cientifica sus la lenga nostra, la gran cultura de las universitats fa que sian lo referent màxim. Las chovinetas e chovinets coma màxim tenen l'autoritat sobre el tema coma pugan haver la gent mai ignorant e ordinaria.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

8 de junh 20.12h

#6 dormir / dròmer
L'entrada "dourmi" del TdF, descriu las variantas de la conjuga de dormir, e mòstra que Lenguadòc fa excepcion amb la forma inchoativa en -iss.
Le gascon a costuma de remplaçar l'infinitiu primitiu en -ir amb una finala atòna en '-er/re; es una regularizacion morfologica.
Le lenguadocian, e non pas pertot generaliza la suffixacion en -iss, per regularizacion.
La recommendacion dita tradicionalista en mestior de manleus cultes eissuts del latin, fa prènner una finala en ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

8 de junh 19.17h

#5 i a maitas explicas sul internet, suffítz de cercar "inchoatif, inchoative...
L'inchoatiu es una marca d'aspèct d'un vèrbe, le debut d'un process...
La generalizacion a totes vèrbes de finala en -ir es una manieira de regularizar auesta conjuga o una ipercorreccion.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

8 de junh 19.01h

Fòra qu'es pas ligat a l'article es interessant tot aquò en comentari.
Estant carcinòl disi "sòrt" non pas "sortís", de formas cortas, non pas en iss coma per "partir".
Sens tròp saber perque i avià aquel cambiament, me soi totjron dich /dit/ qu'èra perque per Carcin nos agradavan mai las formas cortas de tot, coma liçon (leiçon), lèt (lièch), nèt (nuèch), alèra perque pas tirar los ISS.
M'interessariá aver de lectura sul tèma :)


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

8 de junh 17.40h

#3 en latin, certes vèrbes possèden una forma simpla e una forma dita inchoativa, que marca le debut d'un accion, e que logicament tenh en l'infinitiu, le participi present, le present e l'imperfecte.
Exemple le doblet nòvere/nòscere per sàber.
En occitan, tipicament avèm nàisser, parèisser,eca...
En lenguas romanicas se tròban de vèrbes de forma inchoativa parciala e d'infinitiu en -ir e non pas -èisser, que corresponden a una verbalizacion d'adjectiu, e que marcan le commençament... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

8 de junh 10.55h

#1 Se siaí d’acòrdi ambe vos per denonciar la promocion d’arcaïsmes del temps del rèi Ceset, de catalanismes inutilles e d’autras farlabicas de l’occitan « modèrn » me sembla qu’aquí vos trompatz.
Lo TdF dona ben « aculi, aculhi, etc... ». Palay balha pas que « acùlhe » e « acouèlhe » mas es plan natural : la carta n°365 de l’ALF, « cueillir », mòstra que los equivalents de « cuèlher » son majoritaris (e plan legitimes) en gascon mas dins totis los autres parl... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

7 de junh 23.14h

#1 collìgere, accollìgere !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

7 de junh 23.10h

*aculhís
Las formas en '-er non-incoativas, cuèlher, acuèlher, del latin còlligere, accòliger, son dominantas dins l'espaci occitan, e en mai son pas de neologismes.
Aquellas formas non-etimologicas nimai naturalas son d'un se-disent estandard tradicionalista autoproclamat, que sièc fisèlament Jornalet.
Aconselhi de consultar le TdF per pròva o mais practicament les usatgièrs naturals.
Conneissèm plan la posicion d'En Domergue Sumien, qu'a les seus argumentd, mais qu'es pas per atal ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Editorial

Lo jornalisme fa son trabalh

Lo 15 de mai passat, vesitàvem lo licèu Pierre et Marie Curie de Menton. Voliam far un pichon reportatge amb los liceans de la classa d’occitan per nòstra emission #aranésòc ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 18
  • sol Aush 17
  • sol Bordèu 19
  • sol Briançon 16
  • sol Caors 17
  • sol Carcassona 16
  • sol Clarmont-Ferrand 17
  • sol Confolent 16
  • sol Gap 16
  • sol La Canau 20
  • sol La Gàrdia 17
  • sol Limòtges 18
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 19
  • sol Lo Puèi de Velai 16
  • sol Marselha 19
  • sol Montpelhièr 18
  • sol Naut Aran 16
  • sol Niça 20
  • sol Nimes 18
  • sol Pau 18
  • sol Peireguers 17
  • sol Rodés 19
  • sol Tolon 20
  • sol Tolosa 17
  • sol Valença 17

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”

Jordi Riba president de l’Associacion Culturala Vibrant

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Chau Viva

    Qualques salas de classa d'occitan en collègi

  • © Laurenç Revèst

    La botiga de Macarèl a Sant Joan de Vedats (Montpelhierenc)

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Josep Carpintero

    Presentacion dera ANC Val d'Aran en Vielha, 28/12/2013

  • Vista dal País Niçard e Alpenc. © Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc

    Vista dal País Niçard e Alpenc

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • © Xavi Gutiérrez Riu

    Tarba

  • © Franc Bardòu

    Darrièr refugi abans l’envòl (1206-2016)

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • Asuèlhs comengeses. © Franc Bardòu

    Asuèlhs Comengeses

  • © Lissandre Varenne

    Senhaletica en Marjarida

  • © Franc Bardòu

    Tresaurs andorrans

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • Asuèlhs de Menerbés. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Menerbés

  • © Laurenç Revèst

    Mónegue

  • © Xavi Gutiérrez Riu

    Tarba

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)