CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 21 de julhet

Actualitats

Divendres, 8 de junh de 2018, 03h00 Internacional,Politica

La correspondenta de Le Monde a Madrid e lo procès independentista catalan

VilaWeb prepausa una entrevista de Sandrine Morel que ven de publicar un libre en espanhòl sus la question de Catalonha e Aran


Comentaris 16 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargar


VilaWeb prepausa una entrevista de la correspondenta de Le Monde a Madrid, Sandrine Morel, que ven de publicar un libre en espanhòl sus la question de Catalonha e Aran
© VilaWeb





Etiquetas
catalonha, independéncia, le monde, morel, vilaweb

La correspondenta de Le Monde a Madrid, Sandrine Morel, ven de publicar un libre en espanhòl entitolat En el huracán catalán (Dins l’auragan catalan) ont afirma que l’independentisme catalan se basa sus un òdi de mai en mai creissent. Lo jornal catalan VilaWeb li a fach una entrevista fòrça tibada.
 
En començar son entrevista, Morel volguèt esclarzir un malentendut: maites mèdias espanhòls avián publicat que lo PDECat li auriá prepausat d’argent per ben parlar del procès independentista. Es fals. “Ai vist qualques gròsses títols que son pas corrèctes, mas es verai qu’un responsable de comunicacion del govèrn de la Generalitat se vantèt que se podiá crompar de jornalistas se se voliá”. Morel parla de pressions recebudas coma jornalista, e mai s’Andreu Barnils, lo jornalista de VilaWeb, li precisa que son eles qu’an recebut dos còps las vesitas de la Gàrdia Civila e que lo sol jornal barrat per l’administracion foguèt lo basco Egunkaria.
 
A prepaus de son libre, la jornalista francesa especifica que parla solament del costat catalan, mai que mai de l’estrategia independentista, que segon ela a evolucionat devèrs l’òdi. “Al començament predominava l’aspècte economic. Fòrça mond demandavan lo pache fiscal. E planhián qu’Espanha los panèsse. E de mai en mai lo discors a cambiat. Se parla cada còp mai de se sentir mespresat, de se sentir insultat. E lo ton de pojar fins a 2017 quand vegèri vertadièrament que las entrevistas èran fòrça mai energicas. Fòrça agressivas. Un discors fòrça fòrt. E vertadièrament, òc, remarcavas l’òdi.”, çò ditz.
 
 
En Nòva Caledònia vivon en tribus
 
Morel afirma que “Catalonha a de ligams amb Espanha tant enrasigats qu’es una question que solament pòt crear una fractura”, en tot refusar l’opcion d’un referendum. Alavetz, lo jornalista de VilaWeb li pausa question de la Nòva Caledònia. “Ai viscut un an en Nòva Caledònia —çò respond—. La coneissi fòrça plan. Aquò a pas de rapòrt. La Nòva Caledònia es una colònia. Una colònia vertadièra. En Caledònia i as la populacion d’aquí. Qu’en mai d’èsser de negres e d’aver pas de rapòrt amb França, son a 20 000 quilomètres, vivon en tribus”.
 
 
 




abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

12 de junh 19.20h

Anèm, vau defendre un pauc aquesta paura femna. Tot es pas a getar dins son trabalh e son entrevista.
1) Li prestatz de marridas intencions : "E mai se la jornalista francesa a donat las explicacions que caliá, lo mal es ja fach, e nos demandam s'èra pas son intencion de lo provocar". Me permetrai pas de jutjar de sas intencions.
2) Es una jornalista francesa que ditz clarament que Novèla Caledonia es una colonia. N'avètz ausit d'autres o dire atal?
3) Dins la famosa entrevista, me sembla ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

11 de junh 10.53h

Es posible tanta estupidesa? Hòstia sembla que si. I que n'és de fàcil dir tonteries, aquesta noia es periodista, corresponsal i escriptora? Però com es pot ésser tan burro.
Els Catalans no tenim odi, però les cares dels policies que ens atonyinaven a l'1O, allò si que era odi, i no els em fet res. Parla d'odi doncs ells son odi, i menyspreu contra tot el que es bo i intel·ligent.
Crec que amb gent així ho tenen perdut.
Visca la terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

9 de junh 11.58h

Madama la parisenca donaira de leiçons, lo Quebec es una tribu tanben ? A, doblidavi, aqueles son de "bons" independentistas, perque parlan francès ! Aqui la polida objectivitat de la jornalistalha francesa.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 20   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

9 de junh 11.42h

Res de sorprenent dins aquel libre e encara mens a cò de la jornalista. Qu'es un perfiech produch de
l'objectivitat universalista "a la francesa" : es a dire parisenca, jacobina e nacional¬parisianista. Al nòstre aquela ideologia que ditz pas son nom es l'ordinari de totes los medias e passa coma una letra a la pòsta.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 18   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

9 de junh 05.45h

#11 Avètz plan rason, Francesc. Aquela Morèl deu èsser una reencarnacion de la maritòrne que se voliá ficar dins lo lièch de Dòn Quichòt. Lo cavalièr de la Trista Figura, la manda pàisser e ela, çò ditz Cervantes, “REBUZNÓ:
–No se ha hecho la miel para la boca del asno.”
(BRAMÈT: –Lo mèl es pas per la boca de l’ase.)
Tot es dins lo “rebuznó” (bramèt): l’ase es aquela que “brama”. Coma dison los diagos, dins d’unes cases, es aquel qu’o ditz qu’o es: per... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

8 de junh 23.03h

La mel es pas pels porcs, sense voler ofendre als porcs.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

8 de junh 17.23h

#7 Confusionisme e novlenga ! Aquesta autora a escrit aqueste libre deliberadament per encolscar dins lo sicap dels pobles someses a França qu'es una causa plena d'òdi de voler dispausar de se meteis !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 15   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

8 de junh 17.21h

Mon reialme es pas d'aqueste "Monde" !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 14   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

8 de junh 14.39h

Son patronima sembla que siágue mai espandit en Arpitània, e lòng de la còsta de la Manche.
Autrament, pensave qu'èra, benlèu, una "Maurèl" o "Morell" travestida de la faiçon franchimanda : una denegada finalament que, per compensar l'esfaçament de se e agradar a l'identitat dominanta, aclapa sos fraires de tote los maus.
Apelem aquesta mena d'endividú : un cortejaire. Coma certans politològas que vènon parlar dinc l'emission "C dans l'air" sus la cadena de téle France5 : son de co... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

8 de junh 13.56h

Es evident qu'aquesta jornalista a escrich lo libre per far plaser als espanhòls e non pas per informar los franceses


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 16   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

Cal una volontat politica

En Paraguai, lo guaraní es lenga oficiala dempuèi l'an 1992, mas èra una oficialitat que se podiá pas remarcar. Puèi en 2010 se faguèt una lei que demandava ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Laurenç Revèst

    Via de Buelh a Pèunas a Valberg fins a Sant Laugier

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • Agaits tolosans. © Franc Bardòu

    Agaits Tolosans

  • © Franc Bardòu

    Tresaurs andorrans

  • Niça vièlha en occitan niçard. © LR

    Niça vièlha en occitan niçard

  • Los Pokémons de la 3a generacion revirats en occitan

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • © Laurenç Revèst

    A Gavotina marítima: O Castelar vielh, e faishe sota A Pena e vista de Sant Bernat de Castelar

  • 20u corsa Aran per sa Lengua. © Guillem Sevilla

    20u corsa Aran per sa Lengua

  • © Franc Bardòu

    Tresaurs andorrans

  • Niça vièlha en occitan niçard. © LR

    Niça vièlha en occitan niçard

  • © Laurenç Revèst

    La botiga de Macarèl a Sant Joan de Vedats (Montpelhierenc)

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • © Laurenç Revèst

    A Gavotina marítima: O Castelar vielh, e faishe sota A Pena e vista de Sant Bernat de Castelar

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • D'aiga. © Laurenç Revèst

    Remembres de Vaquí, emission en la Vau Clusa, novembre de 2005

  • © Laurenç Revèst

    A Gavotina marítima: O Castelar vielh, e faishe sota A Pena e vista de Sant Bernat de Castelar

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)