CAPÇALERA2: AMICS DE JORNALET

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 20 d'agost

Actualitats

Dimenge, 10 de junh de 2018, 03h00 Istòria

L’art de la falsificacion


Comentaris Un comentari    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargar


L’art de la falsificacion es tant ancian coma l’escritura. S’es totjorn realizat de falsificacions documentàrias per l’argent, per l’ego, o simplament pel desir d’influenciar o alterar l’istòria, e se son practicadas dins totes los païses ont se realizavan de documents, especialament dins los qu’avián de relacions amb las transaccions financièras.

Las leis contra aquel tipe de practicas remontan a 80 a.C., quand los romans enebiguèron la falsificacion de documents que transferissián de tèrras a lors eiretièrs. En Euròpa durant l’Edat Mejana, las falsificacions èran pro frequentas, rason per la quala se promulguèt mai d’una lei destinadas a enebir aquela costuma. Per exemple, Anfós X establís un protocòl per evitar que se produga de falsificacions documentàrias.

Una de las falsificacions medievalas mai famosas es la “Donacion de Constantin” (Donatio Constantini), un decret imperial apocrif atribuit a Constantin Ir, segon lo qual se reconeissiá coma sobeiran lo pape Silvèstre Ir, que se li donava la vila de Roma, las províncias d’Itàlia e tota la rèsta de l’Empèri Roman d’Occident. L’autenticitat del document foguèt mesa en dobte pendent l’Edat Mejana, mas foguèt sonque en 1440 que l’umanista Lorenzo Valla, per mejan de l’analisi lingüistica del tèxt, s’avisèt qu’aqueste s’èra pas pogut escriure a l’epòca del papa Silvèstre Ir, demostrant qu’en realitat aquel document èra solament una frauda de la curia romana.

Pasmens, la practica de la falsificacion documentària foguèt pas exclusiva de la Glèisa, ni de Edat Mejana, puèi qu’als sègles posteriors contunhèt de se practicar amb lo consentiment o puslèu la recomandacion dels responsables de cada govèrn segon l’interès dins un o l’autre sens. Los garents de l’integritat dels archius subissián de pressions, ben talament que s’accedissián pas a las demandas èran destituits de lors pòstes. Aquel tipe de practicas se realizavan amb totala impunitat durant lo sègle XIX.  E d’aquelas practicas rèsta encara de pròvas dins los archius de referéncia, ont se pòt observar cossí s’es alterat l’istòria amb de còpias de supausadament manuscrits originals en marrit estat.
 
Aquelas falsificacions èran de còp tan reüssidas que se son solament pogudas descobrir gràcias a la trobalha fortuita de documents crosats de l’epòca ont existís de referéncias de contenguts amb d’anotacions originalas que coïncidisson pas amb de còpias que se son realizadas als sègles posteriors.  Mas quitament de còps apareis la paradòxa qu’un meteis document es estat falsificat mai d’una vegada long de l’istòria, situacion que se complica encara mai quand la falsificacion s’entraïna a far partida d’un manual de referéncia pels istorians.
 
La propagacion de falsificacions de manuscrits de l’Edat Mejana es frequentament estada un procès d’alteracion e recontextualizacion de tèxtes qu’èran demorats als archius durant de sègles. Aquela manipòla documentària a sonque contribuit a falsar de concèptes, a crear de confusions e de conflictes innecesaris, en mai de far pèrdre de temps e fòrça oras de trabalh als cercaires qu’an basat lors estudis sus de falses documents. 
 
Totun, a l’ora d’ara aquelas falsificacions son de mai mal realizar, mas malgrat aquò encara se practica la manipòla istorica. Es possible qu’ara se crème pas pus los tèxtes e que siá mai dificil de remplaçar los originals per de nòus autres modificats. Saique, en aquestes temps, l’istòria se pòt modificar a l’instant e adreiçar a la societat vèrs un objectiu determinat o lo contrari. De la mateissa faiçon qu’alavetz, la manipòla de l’istòria se deu a d’interèsses, especialament dels que son plenament conscients de l’importància e dels avantatges que pòrta la corrupcion de la vertat.
 

 

Griselda Lozano
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

11 de junh 23.12h

Al finit govern de Racoi se l'hauria de far una AUDITORIA per saber coma han gastats nostres diners durant los set ans. Espanha abans d'entrar lo govern de Racoi tenia un deficit dun 50% e ara és de mai del 100%. Entre las grans sifras hi ha los diners que daissaren als bancs 71.000.000.000 euros que han pas tornat.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

Lo vestit nòu de l’emperaire

Un an après los atemptats del 17 d’agost a Barcelona e Cambrils, los maximals responsables que localizèron e desmantelèron la cellula terrorista son en preson o perseguits per ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 33 17
  • sol Aush 32 17
  • sol Bordèu 33 17
  • sol Briançon 23 10
  • sol Caors 33 17
  • sol Carcassona 29 16
  • sol Clarmont-Ferrand 29 16
  • sol Confolent 30 18
  • sol Gap 29 17
  • sol La Canau 33 17
  • nuvols_parcials La Gàrdia 27 17
  • sol La Torre de Pèlitz 32 17
  • sol Limòtges 30 18
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 32 20
  • sol Lo Puèi de Velai 27 16
  • nuvols Marselha 34 21
  • sol Montpelhièr 30 21
  • nuvols_parcials Naut Aran 26 12
  • sol Niça 19 12
  • sol Nimes 34 20
  • sol Pau 29 17
  • sol Peireguers 31 18
  • sol Rodés 32 17
  • sol Tolon 31 19
  • sol Tolosa 33 18
  • sol Valença 28 17

giny

giny

giny

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • © Laurenç Revèst

    Sauve (Cevènas), ciutat màger vidorlenca a las carrièiras bèlas e en mudason

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Laurenç Revèst

    Castelar

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • Rocavion (Val Ges). © Cristòu Daurore

    Rocavion (Val Ges)

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • 20u corsa Aran per sa Lengua. © Guillem Sevilla

    20u corsa Aran per sa Lengua

  • Vista dal País Niçard e Alpenc. © Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc

    Vista dal País Niçard e Alpenc

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • © Laurenç Revèst

    Bessas (Bas Vivarés)

  • © Laurenç Revèst

    Castelar

  • La prima en valaa de Tiniá. © Laurenç Revèst

    La prima en Tiniá

  • © AR

    Vila d'Usès e lo pont de Gardon

  • © Franc Bardòu

    Tresaurs andorrans

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • Bersorèlh : quartiers e maions ai noms occitans

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

giny

Vidèos

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Quin sistèma de govèrn t'agrada mai?


48%



6%



10%



33%



4%




Vots 52 vòtes

comentaris 4

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)