CAPÇALERA: IEA-AALO
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 27 de junh

Actualitats

Dimenge, 10 de junh de 2018, 03h00 Istòria

L’art de la falsificacion


Comentaris Un comentari    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargar


L’art de la falsificacion es tant ancian coma l’escritura. S’es totjorn realizat de falsificacions documentàrias per l’argent, per l’ego, o simplament pel desir d’influenciar o alterar l’istòria, e se son practicadas dins totes los païses ont se realizavan de documents, especialament dins los qu’avián de relacions amb las transaccions financièras.

Las leis contra aquel tipe de practicas remontan a 80 a.C., quand los romans enebiguèron la falsificacion de documents que transferissián de tèrras a lors eiretièrs. En Euròpa durant l’Edat Mejana, las falsificacions èran pro frequentas, rason per la quala se promulguèt mai d’una lei destinadas a enebir aquela costuma. Per exemple, Anfós X establís un protocòl per evitar que se produga de falsificacions documentàrias.

Una de las falsificacions medievalas mai famosas es la “Donacion de Constantin” (Donatio Constantini), un decret imperial apocrif atribuit a Constantin Ir, segon lo qual se reconeissiá coma sobeiran lo pape Silvèstre Ir, que se li donava la vila de Roma, las províncias d’Itàlia e tota la rèsta de l’Empèri Roman d’Occident. L’autenticitat del document foguèt mesa en dobte pendent l’Edat Mejana, mas foguèt sonque en 1440 que l’umanista Lorenzo Valla, per mejan de l’analisi lingüistica del tèxt, s’avisèt qu’aqueste s’èra pas pogut escriure a l’epòca del papa Silvèstre Ir, demostrant qu’en realitat aquel document èra solament una frauda de la curia romana.

Pasmens, la practica de la falsificacion documentària foguèt pas exclusiva de la Glèisa, ni de Edat Mejana, puèi qu’als sègles posteriors contunhèt de se practicar amb lo consentiment o puslèu la recomandacion dels responsables de cada govèrn segon l’interès dins un o l’autre sens. Los garents de l’integritat dels archius subissián de pressions, ben talament que s’accedissián pas a las demandas èran destituits de lors pòstes. Aquel tipe de practicas se realizavan amb totala impunitat durant lo sègle XIX.  E d’aquelas practicas rèsta encara de pròvas dins los archius de referéncia, ont se pòt observar cossí s’es alterat l’istòria amb de còpias de supausadament manuscrits originals en marrit estat.
 
Aquelas falsificacions èran de còp tan reüssidas que se son solament pogudas descobrir gràcias a la trobalha fortuita de documents crosats de l’epòca ont existís de referéncias de contenguts amb d’anotacions originalas que coïncidisson pas amb de còpias que se son realizadas als sègles posteriors.  Mas quitament de còps apareis la paradòxa qu’un meteis document es estat falsificat mai d’una vegada long de l’istòria, situacion que se complica encara mai quand la falsificacion s’entraïna a far partida d’un manual de referéncia pels istorians.
 
La propagacion de falsificacions de manuscrits de l’Edat Mejana es frequentament estada un procès d’alteracion e recontextualizacion de tèxtes qu’èran demorats als archius durant de sègles. Aquela manipòla documentària a sonque contribuit a falsar de concèptes, a crear de confusions e de conflictes innecesaris, en mai de far pèrdre de temps e fòrça oras de trabalh als cercaires qu’an basat lors estudis sus de falses documents. 
 
Totun, a l’ora d’ara aquelas falsificacions son de mai mal realizar, mas malgrat aquò encara se practica la manipòla istorica. Es possible qu’ara se crème pas pus los tèxtes e que siá mai dificil de remplaçar los originals per de nòus autres modificats. Saique, en aquestes temps, l’istòria se pòt modificar a l’instant e adreiçar a la societat vèrs un objectiu determinat o lo contrari. De la mateissa faiçon qu’alavetz, la manipòla de l’istòria se deu a d’interèsses, especialament dels que son plenament conscients de l’importància e dels avantatges que pòrta la corrupcion de la vertat.
 

 

Griselda Lozano
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

11 de junh 23.12h

Al finit govern de Racoi se l'hauria de far una AUDITORIA per saber coma han gastats nostres diners durant los set ans. Espanha abans d'entrar lo govern de Racoi tenia un deficit dun 50% e ara és de mai del 100%. Entre las grans sifras hi ha los diners que daissaren als bancs 71.000.000.000 euros que han pas tornat.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Editorial

Un gèst de solidaritat

L’associacion dels Amics de Jornalet ven de lançar sa campanha d’estiu per finançar aqueste quotidian en linha amb la tòca d’amassar 3000 èuros dins los tres ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • La Primada de Montsegur 2013. © Bruno Sapena

    La Primada de Montsegur 2013

  • Montpelhièr. © Patrici Baccou

    Campanada d'alarma sus la situacion catastrofica ont se tròban la lenga e la cultura occitanas

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Vista d'en Toasc (mont Vial en francés), 1550 mètres, Gavotina, som de sai comunai de Torrèta dau Castèl- Revèst d'Esteron, dominant sai valaas d'Esteron e de Var. © Laurenç Revèst

    Concors d'estiu 2012: La fotografia de las vacanças

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • Clarençac, 40en anniversari dau club taurin Paul Ricard "L'Escapaire" (07/06/2015): rossetalha, abrivada e bandida en cèucle dins lei dogas

  • Sant Joan de Toran. Losats. © Xavi Gutiérrez Riu

    Val de Toran (Aran)

  • Clarençac, 40en anniversari dau club taurin Paul Ricard "L'Escapaire" (07/06/2015): rossetalha, abrivada e bandida en cèucle dins lei dogas

  • Asuèlhs comengeses. © Franc Bardòu

    Asuèlhs Comengeses

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • Fanjau de Lauragués, anciana capitala del catarisme occitan d'abans Montsegur. © Franc Bardòu

    Concors d'estiu 2012: La fotografia de las vacanças

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Nimes, lengadociana per l'istòria, provençala per lo dialècte

  • ©  LR

    Mostier e òrts de Cimiés, antica ciutat de Cemenelum, actualament quartier de Niça

  • Ferriòl Macip

    Manifestacion Anem Òc! per la lenga occitana. Montpelhièr 24 d'octòbre de 2015

  • Castelar

  • © Laurenç Revèst

    Ua comua de la valaia dai Palhons: L'Escarea, gents de cadea

  • © Laurenç Revèst

    Sauve (Cevènas), ciutat màger vidorlenca a las carrièiras bèlas e en mudason

  • Cap a las fonts autas d'Arièja. © Franc Bardòu

    Savartés. Cap a las fonts autas d'Arièja

  • © Laurenç Revèst

    Montpelhièr: inauguracion de la granda exposicion patrimoniala "Max Roquèta, la libertat de l'imaginari"

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

A quina frequéncia legisses Jornalet?


28%



43%



16%



5%



0%



0%



1%



7%




Vots 122 vòtes

comentaris 1

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)