CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 17 de genièr

Actualitats

Dimenge, 10 de junh de 2018, 03h00 Istòria

L’art de la falsificacion


Comentaris Un comentari    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargar


L’art de la falsificacion es tant ancian coma l’escritura. S’es totjorn realizat de falsificacions documentàrias per l’argent, per l’ego, o simplament pel desir d’influenciar o alterar l’istòria, e se son practicadas dins totes los païses ont se realizavan de documents, especialament dins los qu’avián de relacions amb las transaccions financièras.

Las leis contra aquel tipe de practicas remontan a 80 a.C., quand los romans enebiguèron la falsificacion de documents que transferissián de tèrras a lors eiretièrs. En Euròpa durant l’Edat Mejana, las falsificacions èran pro frequentas, rason per la quala se promulguèt mai d’una lei destinadas a enebir aquela costuma. Per exemple, Anfós X establís un protocòl per evitar que se produga de falsificacions documentàrias.

Una de las falsificacions medievalas mai famosas es la “Donacion de Constantin” (Donatio Constantini), un decret imperial apocrif atribuit a Constantin Ir, segon lo qual se reconeissiá coma sobeiran lo pape Silvèstre Ir, que se li donava la vila de Roma, las províncias d’Itàlia e tota la rèsta de l’Empèri Roman d’Occident. L’autenticitat del document foguèt mesa en dobte pendent l’Edat Mejana, mas foguèt sonque en 1440 que l’umanista Lorenzo Valla, per mejan de l’analisi lingüistica del tèxt, s’avisèt qu’aqueste s’èra pas pogut escriure a l’epòca del papa Silvèstre Ir, demostrant qu’en realitat aquel document èra solament una frauda de la curia romana.

Pasmens, la practica de la falsificacion documentària foguèt pas exclusiva de la Glèisa, ni de Edat Mejana, puèi qu’als sègles posteriors contunhèt de se practicar amb lo consentiment o puslèu la recomandacion dels responsables de cada govèrn segon l’interès dins un o l’autre sens. Los garents de l’integritat dels archius subissián de pressions, ben talament que s’accedissián pas a las demandas èran destituits de lors pòstes. Aquel tipe de practicas se realizavan amb totala impunitat durant lo sègle XIX.  E d’aquelas practicas rèsta encara de pròvas dins los archius de referéncia, ont se pòt observar cossí s’es alterat l’istòria amb de còpias de supausadament manuscrits originals en marrit estat.
 
Aquelas falsificacions èran de còp tan reüssidas que se son solament pogudas descobrir gràcias a la trobalha fortuita de documents crosats de l’epòca ont existís de referéncias de contenguts amb d’anotacions originalas que coïncidisson pas amb de còpias que se son realizadas als sègles posteriors.  Mas quitament de còps apareis la paradòxa qu’un meteis document es estat falsificat mai d’una vegada long de l’istòria, situacion que se complica encara mai quand la falsificacion s’entraïna a far partida d’un manual de referéncia pels istorians.
 
La propagacion de falsificacions de manuscrits de l’Edat Mejana es frequentament estada un procès d’alteracion e recontextualizacion de tèxtes qu’èran demorats als archius durant de sègles. Aquela manipòla documentària a sonque contribuit a falsar de concèptes, a crear de confusions e de conflictes innecesaris, en mai de far pèrdre de temps e fòrça oras de trabalh als cercaires qu’an basat lors estudis sus de falses documents. 
 
Totun, a l’ora d’ara aquelas falsificacions son de mai mal realizar, mas malgrat aquò encara se practica la manipòla istorica. Es possible qu’ara se crème pas pus los tèxtes e que siá mai dificil de remplaçar los originals per de nòus autres modificats. Saique, en aquestes temps, l’istòria se pòt modificar a l’instant e adreiçar a la societat vèrs un objectiu determinat o lo contrari. De la mateissa faiçon qu’alavetz, la manipòla de l’istòria se deu a d’interèsses, especialament dels que son plenament conscients de l’importància e dels avantatges que pòrta la corrupcion de la vertat.
 

 

Griselda Lozano
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

11 de junh 23.12h

Al finit govern de Racoi se l'hauria de far una AUDITORIA per saber coma han gastats nostres diners durant los set ans. Espanha abans d'entrar lo govern de Racoi tenia un deficit dun 50% e ara és de mai del 100%. Entre las grans sifras hi ha los diners que daissaren als bancs 71.000.000.000 euros que han pas tornat.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

En 2019, festegem lo seten anniversari de Jornalet

Lo numèro sèt nos agrada. D'un caire, trobam las originas de la lenga occitana dins un territòri qu'a la fin de l'Empèri Roman èra administrat per la Diocèsi ...
giny

Lo temps

Mapa
  • nuvols Agen 11 1
  • nuvols Aush 11 3
  • nuvols Bordèu 11 1
  • sol Briançon 4 -11
  • nuvols Caors 9 0
  • pluja Carcassona 8 1
  • nuvols Clarmont-Ferrand 9 -1
  • nuvols Confolent 13 -1
  • sol Gap 8 -1
  • nuvols La Canau 11 1
  • sol La Gàrdia 10 3
  • sol La Torre de Pèlitz 9 -1
  • nuvols Limòtges 13 -1
  • nuvols_parcials Lo Borg Sant Dalmatz 9 0
  • nuvols Lo Puèi de Velai 6 -2
  • nuvols_parcials Marselha 13 3
  • sol Montpelhièr 13 4
  • nuvols Naut Aran 6 -3
  • sol Niça 4 -8
  • sol Nimes 14 2
  • nuvols Pau 9 3
  • sol Peireguers 8 -1
  • nuvols Rodés 10 -1
  • nuvols Tolon 13 2
  • nuvols Tolosa 11 3
  • nuvols Valença 8 -1

giny

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais



publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Maria Millan

    22u corsa Aran per sa Lengua (26-7-2015)

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Chau Viva

    Qualques salas de classa d'occitan en collègi

  • Asuèlhs de Menerbés. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Menerbés

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • Irissa: prumèra edicion dera corsa populara de BTT

  • © Laurenç Revèst

    Mónegue

  • Hug de la Rosa

    Manifestacion "Er aranés, era nòsta identitat". Vielha 24 de març 2018

  • Asuèlhs de Menerbés. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Menerbés

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

  • Canejan. Pontaut e coret de Bausen. © Xavi Gutiérrez Riu

    Val de Toran (Aran)

  • Tardor dins lo País de Saut lengadocian. © Terric Lausa

    Tardor dins lo País de Saut lengadocian

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • © Laurenç Revèst

    Las Cevènas, Barjac en Val de Cese

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • © Laurenç Revèst

    Besièrs, preséncia d'occitan en ciutat e CIRDOC

  • Era còlha dera ADÒC ath trabalh

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

T'agradariá que Jornalet se publiquèsse tanben en papièr?


67%



13%



20%




Vots 114 vòtes

comentaris 4

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)