CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 19 d'octòbre

Actualitats

Dimenge, 10 de junh de 2018, 03h00 Istòria

L’art de la falsificacion


Comentaris Un comentari    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargar


L’art de la falsificacion es tant ancian coma l’escritura. S’es totjorn realizat de falsificacions documentàrias per l’argent, per l’ego, o simplament pel desir d’influenciar o alterar l’istòria, e se son practicadas dins totes los païses ont se realizavan de documents, especialament dins los qu’avián de relacions amb las transaccions financièras.

Las leis contra aquel tipe de practicas remontan a 80 a.C., quand los romans enebiguèron la falsificacion de documents que transferissián de tèrras a lors eiretièrs. En Euròpa durant l’Edat Mejana, las falsificacions èran pro frequentas, rason per la quala se promulguèt mai d’una lei destinadas a enebir aquela costuma. Per exemple, Anfós X establís un protocòl per evitar que se produga de falsificacions documentàrias.

Una de las falsificacions medievalas mai famosas es la “Donacion de Constantin” (Donatio Constantini), un decret imperial apocrif atribuit a Constantin Ir, segon lo qual se reconeissiá coma sobeiran lo pape Silvèstre Ir, que se li donava la vila de Roma, las províncias d’Itàlia e tota la rèsta de l’Empèri Roman d’Occident. L’autenticitat del document foguèt mesa en dobte pendent l’Edat Mejana, mas foguèt sonque en 1440 que l’umanista Lorenzo Valla, per mejan de l’analisi lingüistica del tèxt, s’avisèt qu’aqueste s’èra pas pogut escriure a l’epòca del papa Silvèstre Ir, demostrant qu’en realitat aquel document èra solament una frauda de la curia romana.

Pasmens, la practica de la falsificacion documentària foguèt pas exclusiva de la Glèisa, ni de Edat Mejana, puèi qu’als sègles posteriors contunhèt de se practicar amb lo consentiment o puslèu la recomandacion dels responsables de cada govèrn segon l’interès dins un o l’autre sens. Los garents de l’integritat dels archius subissián de pressions, ben talament que s’accedissián pas a las demandas èran destituits de lors pòstes. Aquel tipe de practicas se realizavan amb totala impunitat durant lo sègle XIX.  E d’aquelas practicas rèsta encara de pròvas dins los archius de referéncia, ont se pòt observar cossí s’es alterat l’istòria amb de còpias de supausadament manuscrits originals en marrit estat.
 
Aquelas falsificacions èran de còp tan reüssidas que se son solament pogudas descobrir gràcias a la trobalha fortuita de documents crosats de l’epòca ont existís de referéncias de contenguts amb d’anotacions originalas que coïncidisson pas amb de còpias que se son realizadas als sègles posteriors.  Mas quitament de còps apareis la paradòxa qu’un meteis document es estat falsificat mai d’una vegada long de l’istòria, situacion que se complica encara mai quand la falsificacion s’entraïna a far partida d’un manual de referéncia pels istorians.
 
La propagacion de falsificacions de manuscrits de l’Edat Mejana es frequentament estada un procès d’alteracion e recontextualizacion de tèxtes qu’èran demorats als archius durant de sègles. Aquela manipòla documentària a sonque contribuit a falsar de concèptes, a crear de confusions e de conflictes innecesaris, en mai de far pèrdre de temps e fòrça oras de trabalh als cercaires qu’an basat lors estudis sus de falses documents. 
 
Totun, a l’ora d’ara aquelas falsificacions son de mai mal realizar, mas malgrat aquò encara se practica la manipòla istorica. Es possible qu’ara se crème pas pus los tèxtes e que siá mai dificil de remplaçar los originals per de nòus autres modificats. Saique, en aquestes temps, l’istòria se pòt modificar a l’instant e adreiçar a la societat vèrs un objectiu determinat o lo contrari. De la mateissa faiçon qu’alavetz, la manipòla de l’istòria se deu a d’interèsses, especialament dels que son plenament conscients de l’importància e dels avantatges que pòrta la corrupcion de la vertat.
 

 

Griselda Lozano
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

11 de junh 23.12h

Al finit govern de Racoi se l'hauria de far una AUDITORIA per saber coma han gastats nostres diners durant los set ans. Espanha abans d'entrar lo govern de Racoi tenia un deficit dun 50% e ara és de mai del 100%. Entre las grans sifras hi ha los diners que daissaren als bancs 71.000.000.000 euros que han pas tornat.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

Editorial

Mercés plan!

Amb aqueste editorial, la còla de Jornalet vòl mercejar sos legeires, car an reüssit a assegurar l’existéncia d’aqueste quotidian en linha almens fins a l’an ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 23 10
  • sol Aush 23 11
  • sol Bordèu 24 11
  • sol Briançon 19 5
  • sol Caors 24 9
  • sol Carcassona 21 11
  • sol Clarmont-Ferrand 21 6
  • sol Confolent 23 11
  • sol Gap 24 11
  • sol La Canau 24 11
  • sol La Gàrdia 19 12
  • sol La Torre de Pèlitz 22 13
  • sol Limòtges 23 11
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 23 12
  • sol Lo Puèi de Velai 19 8
  • sol Marselha 26 14
  • sol Montpelhièr 24 16
  • sol Naut Aran 18 8
  • sol Niça 16 6
  • sol Nimes 26 14
  • sol Pau 22 11
  • sol Peireguers 23 12
  • sol Rodés 24 10
  • sol Tolon 23 13
  • sol Tolosa 23 12
  • sol Valença 20 9

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

Es una militància que fa viure Aquò d’aquí

Michèu Neumuller Cap-redactor d'Aquò d'Aquí

Es una militància que fa viure <em>Aquò d’aquí</em>
publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • © Laurenç Revèst

    Castelar

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Gavotina (est Velai) e d'Auvèrnhe (Vivarés, Gevaudan)

  • @ Lisa Gròs

    De ruscas

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • © Alzear Bofièr

    Estúdios de Ràdio Lenga d'Òc a Montpelhièr. © Alzear Bofièr

  • Carnaval independent de Niça. © Centre Cultural Occitan País Niçard e Alpenc

    Carnaval independent de Niça

  • © Laurenç Revèst

    Sauve (Cevènas), ciutat màger vidorlenca a las carrièiras bèlas e en mudason

  • Exposicion temporària sus Robèrt Lafont al CIRDOC (D.R.)

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • Castelar

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • © Laurenç Revèst

    Via de Buelh a Pèunas a Valberg fins a Sant Laugier

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Laurenç Revèst

    A Gavotina marítima: O Castelar vielh, e faishe sota A Pena e vista de Sant Bernat de Castelar

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • © Xavi Gutiérrez Riu

    Baish Ador

  • La Crosaa. © Andrea Celauro

    País d'Aison (Val d'Estura)

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL2 300x250: Cultura Conselh Aran

giny

Sondatge

Creses que l'occitanisme se pòt reviscolar?


55%



9%



16%



15%



5%




Vots 127 vòtes

comentaris 4

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)