CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 20 de julhet

Actualitats

Divendres, 13 de julhet de 2018, 03h00 Internacional,Politica

La justícia alemanda a rebutat la procedura espanhòla contra los independentistas catalans

La justícia alemanda accèpta l'extradicion de Carles Puigdemont solament per malversacion de fonzes, mas insistís sul fach que pòt pas èsser jutjat per rebellion, perque es un delicte "inadmissible"


Comentaris 12 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (11 vòtes)
carregant En cargar


La cort de justícia de Slesvig-Holstein decidiguèt ièr d'acceptar la demanda de la justícia espanhòla contra lo president de la Generalitat de Catalonha en exili, Carles Puigdemont, mas solament per un delicte de malversacion de fonzes publics. Es a dire que lo tribunal refusa categoricament l'acusacion de rebellion que  la demandava lo jutge espanhòl Pablo Llarena. De fach, lo ministèri public alemand considèra "inadmissible" aquel delicte .
 
Aquel fach significa una revirada judiciària dins la procedura contra los dirigents independentistas catalans, car pel primièr còp, un tribunal europèu a refusat de tot en tot que lo govèrn de la Generalitat aja comés un delicte de rebellion.
 
Per ara, Puigdemont restarà en Alemanha en libertat fins que se resòlga lo recors qu'an presentat sos avocats. La justícia alemanda a agut de besonh de mai de temps que los 90 jorns establits, pr'amor que lo jutge espanhòl quitèt pas de mandar de documentacion sus l'afar.
 
 
La justícia alemanda refusa l'acusacion de rebellion
 
Los jutges alemands an argumentat que durant lo referendum del 1r d'octòbre passat i aguèt pas lo nivèl de violéncia que la justícia espanhòla pretendiá. D'un latz, perque Catalonha se separèt pas formalament d'Espanha, e de l'autre perque "d’acòrdi amb la volontat de l'acusat Puigdemont, lo referendum èra solament lo preludi a mai de negociacions". Per quant a las violéncias policièras durant lo vòte, los jutges parlan d'afrontaments dels votants amb la polícia espanhòla e la Gàrdia Civila mas "arribèt pas a una dimension tala que poguèsse metre en perilh l'òrdre constitucional espanhòl".
 
En mai d'aquò, la cort a tanben considerat que se pòt pas acusar Puigdemont de rompre l'òrdre public, car agiguèt pas coma organizaire d'eveniments violents. "Èra pas lo cas de l'acusat Puigdemont. Sa soleta preocupacion èra lo referendum. Foguèt pas el lo «cap esperital» de la violéncia".
 
 
Revirada per la justícia espahòla
 
Los jutges alemands an remembrat qu’en cas que l'extradicion de Puigdemont se formalize, aqueste poirà solament èsser jutjat per malversacion de fonzes publics. Sonque per aqueste delicte e pas cap d'autre. Precisan: "Lo tribunal considèra que los tribunals espanhòls respectaràn aqueste principi e que jutjaràn pas l'acusat Puigdemont per las cargas de corrupcion e rebellion après l'extradicion".
 
Aquò supausa una revirada per la justícia espanhòla. Pel moment, Soïssa aviá decidit que respondriá pas a cap de mandat d'arrèst contra Anna Gabriel e Marta Rovira, exiliadas dins aquel país, perque considerava que s'agissiá d'un afar politic. E Belgica, de son costat, aviá refusat d'entreprene d'accions judiciàrias contra Puigdemont e sos conselhièrs exiliats aquí pr'amor que lo mandat espanhòl èra mal formulat. Mas çò que ven de far Alemanha tresvira completament l'afar.
 
Çò qu'Alemanha ditz a Espanha es que i a pas cap de delicte de rebellion ni mai de sedicion, e que se Puigdemont es liurat a las autoritats espanhòlas poirà pas èsser jutjat de cap de biais per rebellion ni per sedicion, mas solament per malversacion. Aquò vòl dire que tota la procedura contra los elegits catalans e los presidents de las associacions independentistas se’n tròba cancelada. Se la justícia espanhòla pòt pas jutjar Puigdemont per rebellion ni sedicion, deu anullar las autras proceduras per la meteissa causa qu'a menat a l'existéncia de presonièrs politics catalans.
 
 
Torra exigís la liberacion immediata dels presonièrs politics
 
Atal o comprenguèt sul pic l’actual president de la Generalitat, Quim Torra, que coneguèt l'informacion mentre qu'èra a la preson de Lledoners a vesitar de presonièrs politics. "Qu’espèra Espanha per metre en libertat los presonièrs politics se i a pas rebellion?", se demandava Torra. "Uèi mai que jamai es una injustícia e una indecéncia enòrma" que sián encarcerats car "i a pas de rebellion". "Quatre païses en Euròpa son a jutjar de biais determinat e Espanha encara pretend de jutjar d'un autre. Qual es lo qu'a un problema? La justícia espanhòla o quatre païses europèus? Per tant, Espanha, pren en consideracion çò que s'es passat en Alemanha e agís en consequéncia", çò precisèt en tot apondre que "l'estat espanhòl a bastit un recit fictiu que pendent totes aquestes meses a provocat tant de dolor a eles e a lors familhas e al pòble de Catalonha e que s’i deu metre fin".
 
 



 
 
Puigdemont: "Avèm vencut la messorga de l'estat"
 
Quant a Puigdemont, tanlèu conéisser la decision de la justícia alemanda, publiquèt sa reaccion sus Twitter: "Avèm vencut la principala messorga sostenguda per l'Estat. La justícia alemanda rebuta que lo referendum del 1r d'octòbre foguèsse rebellion. Cada minuta que nòstres collègas passan en preson es una minuta de vergonha e d'injustícia. Lucharem fins a la fin, e ganharem!", çò diguèt.
 

Lo PP demanda qu’Espanha abandone l'espaci Schengen

Lo president del govèrn espanhòl, lo socialista Pedro Sánchez, a reagit en disent que los acusats “los devon jutjar los tribunals espanhòls” e a assolidat qu’Espanha es “un estat democratic e de drech”. E mai Sánchez a insistit sul fach qu'el respècta las decisions de la justícia sens las comentar.

Quant al Partit Popular, ara dins l’oposicion, a exigit del govèrn espanhòl qu’Espanha abandone l'espaci Schengen: segon lo partit conservator espanhòl, lo mandat d’arrèst europèu “non fonciona pas”, e los jutges alemands  ”an de prejutjats”.

 





abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

16 de julhet 17.25h

Be, arrivats aquí, només toca dir: Visca la Terra...Lliure! I fora el mal govern, també el dels jutges ispans-
Europa no està tan en out com sembla.
L'Ernest, "El Tàrrega".


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de julhet 13.53h

#10

eren vàlides eixes urnes? l'independentisme va forçar la situació, on milers de catalans després es manifestarien en contra ia favor de ROMANDRE A ESPANYA.
de totes maneres la societat catalana està dividida. socialment ha guanyat el constitucionalisme, però governa l'independestisme amb majoria ... quines contradiccions!!!!!

et convide a llegir, CAL LLEGIR I ASSABENTAR-SE DE LA SITUACIÓ, (NO LLISGUES NOMÈS AVUI O ARA O TV3) un interessant article sobre Borrell i catalunya (ell ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de julhet 13.18h

#9 L'1-O, toi podíon votar! Liurament!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de julhet 12.54h

#8

per això mateix, milers de catalans q sòn espanyols volen romandre en espanya, cal escoltar-los i donar-los la possibilitat de VOTAR sobre el llur futur

no ho creus?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de julhet 10.33h

#7 Estranha idea de la democracia! La democracia non es que cadun augue cen que vòu! Es la possibilitat per toi de s'exprimir e de causir cen que la màger part vòu.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de julhet 00.10h

#6

AI! ALGUNS PARTITS D'ARAN TB VOLEN INDEPENDITZAR-SE DE CATALUNYA .... SERA ESPANYA? O TAL VOLTA UN ALTRE PAIS, NI CATALUNYA, NI ESPANYA

QUIN RIDICULLLLLLLLLLLL


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de julhet 00.08h

#5

perfecte, per democràcia pura cal que els catalans "votin" (aixina es diu en llengua catalana) que voten puix, però tambè que entre el la votaciò el que milions de catalans tambè volen:TABARNIA, tal volta la catalunya profunda, la més ignorant i tal volta per això la mès manipulada, la rural, la que manca de vies de comunicaciò i rets socials, la que els governats de la generalitat tant oblidats tenen tal(menys quan voten) eixa catalunya profunda i bella geogràficametn que es que... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 de julhet 09.31h

#4 Alora ieu, se seguissi ben, coma non ai votat Macron, aurii lo drech d'aver un autre President e Macron non auria lo drech de m'impauar li sieu decisions? La democracia es d'acceptar la decison e la volontat de la màger part. Un estatut èra estat acceptat democraticament per lo Congrès espanhòu.
E lu Catalans qu'an votat an causit. Democraticament.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

14 de julhet 18.21h

jo crec que es deuria aceptar el dret a l'autodetermonació i si la majoria dels catalans vota eixir (sortir en llengua catalana) d'Espanya i d'Europa cal que isquen, sens altre remei, als espanyols nos ens fan falta. Ara bè, igualment hi hauria que fer un altre referendum per vore si cal aceptar TABARNIA, i per suposat que eixiria una part de l'actual catalunya unida a europa i espanya, incluida Barcelona i moltes de les principals ciutats. VISCA TABARNIA, si que voten, que deixen lliure's al... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 7
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

13 de julhet 17.33h

#2 Es un afaire tras qu'important, que sarà revelator de fòrça cuasas per la justícia e la democracia en Euròpa.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

Una data negra

Es lo 14 de julhet e los franceses festejan lor fèsta nacionala.  De fach, gaireben totes los païses del Mond festejan un jorn nacional. E mai la majoritat sián pas de nacions mas ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • Còth deth Tormalet, 18/07/2012

  • Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012. © Cecília Hautefeuille

    Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012

  • 20u corsa Aran per sa Lengua. © Guillem Sevilla

    20u corsa Aran per sa Lengua

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • Estacion de trens de Limós (Rasés) - Senhalizacion en occitan. © Terric Lausa

    Estacion de trens de Limós (Rasés) - Senhalizacion en occitan

  • Clarençac, 40en anniversari dau club taurin Paul Ricard "L'Escapaire" (07/06/2015): rossetalha, abrivada e bandida en cèucle dins lei dogas

  • Tolosa: manifestacion de sosten a las mobilizacions contra la restanca al Bòsc de Sivens

  • La Crosaa. © Andrea Celauro

    País d'Aison (Val d'Estura)

  • 20u corsa Aran per sa Lengua. © Guillem Sevilla

    20u corsa Aran per sa Lengua

  • Niça vièlha en occitan niçard. © LR

    Niça vièlha en occitan niçard

  • © Franc Bardòu

    Tresaurs andorrans

  • La Primada de Montsegur 2013. © Bruno Sapena

    La Primada de Montsegur 2013

  • © Laurenç Revèst

    Sauve (Cevènas), ciutat màger vidorlenca a las carrièiras bèlas e en mudason

  • Publicitat d'una escòla bilingua pública de Niça. © Catarin Seguran

    Simbòls de Niça

  • © Franc Bardòu

    Darrièr refugi abans l’envòl (1206-2016)

  • © Laurenç Revèst

    Mónegue

  • Ciutat de Draoníer. © Cristòu Daurore

    Ciutat de Draoníer (Val Maira)

  • Occitan e economia: "occitanitat mai o mens visibla"

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Per tu, lo 14 de julhet...


26%



28%



45%



1%




Vots 152 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)