Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

Opinion

L'estandardizacion de l'occitan (V): Soïssa, o lo bon camin de la diglossia

Marçal Girbau

Marçal Girbau

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

Mai d’informacions
Me sembla que non apondrai pas res de nòu se disi que la sociolingüistica s'es interessada dempuèi la siá naissença per la situacion lingüistica de Soïssa. E pensi que non vos dirai tanpauc res de nòu se vos expliqui que Soïssa es un estat especialament sensible al respècte dels dreits lingüistics dels quatre "pòbles" istorics del país. Me sembla que totes sabèm que las quatre lengas istoricas soïssas –o çò que ne demòra uèi– i son oficialas e que los dreits lingüistics son reconeguts per tot lo territòri nacional. Uèi, çaquelà, vos voliái parlar de quicòm mai. Concretament, m'agradariá parlar de la Soïssa dita "alemanda" e de cossí fan los soïsses "alemands" per aver una lenga estandardizada e, a l'encòp, manténer lors parlar locals. Aqueste subjècte foguèt ja prigondament analisat pel grand sociolingüista Charles Ferguson, dins lo seu conegut article de 1959 sus la diglossia. 


Primièrament, pensi que seriá bon d'explicar qu'es aquò de la "Soïssa alemanda". Lo concèpte "Soïssa alemanda" servís per classificar aquelas zònas de Soïssa amb una populacion majoritàriament germanofòna. Mas aqueste "alemand" es l'alemand estandard que se pòt ausir suls jornals de la television de Berlin? Non. Es fòrça diferent, es talament diferent que los parlars locals de Soïssa son incomprensibles per un alemand qu'aja sonque estudiat, ausit e parlat l'alemand estandard. En mai d'aquò, quand los soïsses aprenon l'alemand estandard a l'escòla, eles tanben an aquela sensacion que çò que son a aprendre non es vertadièrament çò que parlan per la carrièra. S'agís, doncas, d'un ensems de parlars locals que, en mai, tanben son fòrça diferents entre eles e que van associats a un fòrt sentiment d'identitat locala: los que parlan zuriqués se sentisson de Zurich, los que parlan bernés se sentisson de Berna, los que parlan lucernés se sentisson de Lucerna, etc. 


E cossí fan los Soïsses? S'i pensatz un moment, veiretz lèu los parallelismes que se pòdon establir amb Occitània, ont tanben i a un grand ensems de parlars locals, que sovent marcan fòrtas identitats localas, e que i a una volontat de las gents de los protegir. Vertat, i a quicòm de plan diferent: a Soïssa i a una fòrta transmission intergeneracionala, alara qu'a Occitània aquò's mai complicat, de còps quitament dins lo mitan occitanista. Vos prepausi, pasmens, de daissar pel moment aquò de costat. 


La realitat es que los soïsses an capitat. An sabut servar e conservar lors parlars e, a l'encòp, aver un estandard fòrt de dimension internacionala, sens aver besonh de passar per una lenga "estrangièra", coma seriá lo francés. Lo sistèma soís es çò que podèm nomenar "distribucion de foncions" o "distribucion jerarquizada e complementària de las foncions comunicativas" (Bastardas, 1996), qu'es fòrça parièr a çò que Ferguson definiguèt coma "diglossia", mas m'estimi mai de non utilizar aqueste mot perqué lo sens original del concèpte de Ferguson foguèt alterat al cap d'un moment per de sociolingüistas coma Fishman o Aracil, que li donèron una connotacion negativa, e uèi la màger part de la societat qu'utiliza aqueste concèpte l'utiliza dins aqueste sens "negatiu".


Per resumir, doncas, los soïsses establisson un sistèma d'organizacion sociolingüistica ont l'estandard servís exclusivament per cèrtes usatges e situacions plan determinats, e los dialèctes o parlars locals s'utilizan pels autres usatges. D'aqueste biais, los parlars locals contunhan d'èsser utils e necessaris per cèrtas comunicacions, e, doncas, pòdon subreviure. Albert Bastardas, lo sociolingüista catedratic de l'Universitat de Barcelona, explica fòrça plan l'organizacion soïssa, e nos conta aquò dins la siá òbra "Ecologia de les llengües" (1996): "La varietat estandard es la varietat utilizada de costuma per las foncions oficialas, dins l'ensenhament, per las ceremònias religiosas, pels panèls publics, pels mèdias de comunicacion e en tot çò qu'es escrit, e per amor d'aquò, la cal aprendre a travèrs de las aisinas institucionalas adaptadas– es a dire, lo sistèma escolar. Per contra, las varietats localas oralas fan part indissolubla de la socializacion naturala dels individus –dins la familha, dins los grops d’amics, etc. – e son utilizadas per la màger part de las interaccions quotidianas per la generalitat de la populacion."


Qué vòl dire tot aquò? Vòl dire qu'aqueste sistèma es perfait e se deu aplicar còp sec a l'occitan? Non. En fait, la primièra causa que caldriá precisar es que non es completament vertat que los soïsses non escrigan jamai en dialècte. Ni tanpauc que non l'utilizen jamai pels mèdias de comunicacion. Es per aquò que la setmana venenta anam aprigondir un pauc mai sus tot aqueste sistèma de la distribucion foncionala, e parlarem dels critèris per determinar quora seriá plan d'utilizar la varietat estandard de l'occitan e quora deuriam utilizar la varietat locala. Mas i a quicòm de fòrça clar: eles an pogut conservar lors parlar locals perqué lors parlars locals an contunhat d'èsser indispensables. Vaquí la clau de la supervivença de tota lenga.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Maime Limòtges
14.

Avia dich dins un comentari dau precedent article de Marçal Gibrau, que parlarai de la situacion en Austria. Farai nonmàs una presentacion corta perque lo present article nos balha pas la distribucion precisa de l'usatge dau dialecte e de l'estandard. Sirà per la setmana que ven adonc, esperarai una setmana per balhar de las precisions.

Austria es pas dins la situacion de la Soïssa : qu'es un estat monolingüe, emb minoritats nacionalas (croatas, tziganes, echa). Qu'es un estat de linga alemanda que coneis lo mesma tipe de diglossia que la Soïssa : un estandard e daus dialectes. La situacion descricha per Albert Bastardas es mai o mens la d'Austria tanben. Veiram las precisions lo còp que ven. Per contra, Marçal Gibrau nos parla pas de l'estandard utilizat en Soïssa. Pertant Domergue Sumien dins son article sus los estandards pluricentrics nos balhet l'alemand coma exemple. E l'estandard alemand austriac e pas lo mesma que l'estandard alemand d'Alemanha. "Pas res separa mai los austriacs daus alemands que la lenga comuna " çò ditz Karl Kraus. Quand lo monde parlen d'österreichische deutsch, parlen pas daus dialectes mas ben de l'estandard qu'es definit dins l'Österreichische Wörterbuch (diccionari autriac) per lo ministeri federau de l'Educacion, de la Sciéncia e de la Cultura. E mai l'Union Europea reconeis quel estandard coma equivalent a l'estandard d'Alemanha.

Adonc, pòde pas dire si l'alemand estandard de Soïssa es particular o pas, mas lo d'Austria iò es. E mai oficialament quitament per l'UE. Los dialectes son totjorn utilizats coma en Soïssa. Per me, quò pòt èsser una sorsa d'inspiracion per Occitània : un estandard pluricentric per l'escrich, daus dialectes per l'orau. Mai o mens, veiram la setmana que ven.

Adonc, per respondra a Tònho, en la Val d'Aran, se podria escriure o dins un gascon estandard, o dins un estandard aranés especific (Marçal Gibrau avia rason dins son article sus l'estandard pluricentric, es totjorn lat a un poder politic) e parlar dins los dialectes aranés (perque me sembla que n'i a mai d'un).

  • 4
  • 1
BOURDON Auloron
13.

#12 Adiu, n'ei pas un problèma lengadocian mes de tots los dialèctes. Que caleré díser meilèu "un Estat particularament sensible al respècte..."

  • 0
  • 0
Joan Aran
12.

Quin ei eth problèma de "especialament" en lengadocian/referenciau?

  • 1
  • 0
BOURDON Auloron
11.

#8 Fòrt plan, òc be quiò: "la sociolingüistica s'es interessada dempuèi la siá naissença PER la situacion lingüistica de Soïssa", "un estat ESPECIALAMENT sensible"... e bahida audes exemples, mes que'm limiti ad aqueths dus per'mor que non soi pas segur deth men lengadocian. Hens eth sò perhiu, que supausi que "sufista" e vòu díser "sofista", e "allucar" non sèi pas çò que vòu díser.

Mes bon, qu'ei un amic tò, qu'ètz tots dus der'escabòt deths quate esvarjats qui pretenden impausà'ns un estandard, que compreni que'u deféndies.

Ua question totun: se voletz un estandard, qui v'empacha d'escríver en occitan estandard ? Que hètz çò qui voletz, non ? Alavetz, permetetz que los qui volhan continuar d'escríver ua auda forma d'occitan e continuen d'ac har. Qu'avetz eth dret d'escríver en oc estandard tant qui volhatz, mes non eth dret de l'impausar.

  • 2
  • 2
Batko
10.

Òsca per aquestes artícous de qualitat qui hèn avançar lo debat com jamei abans.
Cresi tanben que l'occitan estandard existís dejà. Un tipe qui escriu dins lo Jornalet sap plan que, s'utiliza mots que eth sol compren, lo monde ne'u va pas léger e se va cansar lèu. Doncas li cau estandardizar haut o baish automaticament, e benlèu inconscientament. Estandardizam automaticament, depen dab qui parlam.

  • 2
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article