Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Mosaic d’identitats (IV): introduccion al brave monde nòu

Marçau de l'Oliu

Marçau de l'Oliu

Mèstre en literatura comparada, Márcio de Oliveira s’especializa en teatre occitan al sègle XVII. A d’articles, cronicas e poemas publicats en portugués brasilian. Aquí fa sa debuta en lenga occitana.

Mai d’informacions
Abans de començar çò que vos aviái prometut lo còp passat, es mestièr una pichòta mòstra de mas intencions intimas, tant fòlas. Aquí-las:
 

En Euròpa, lo pofre de braces fòrça mai longs que son pròpri cap, aqueste pantais d’una simplificada umanitat! Admirem, los mainatges que sèm, l’Occident paradisiac[1]  e immobil sus la convergéncia de totes los benastres, de totes los umanismes e sas bèlas utopias. Viscam aquela illusion, mas subretot assietats dins lo mai prigond de nòstre cadieràs e amb l’agach talament divin qu’arrogant de l’academician e son pupitre. Saique, n’avèm ben lo drech, que sèm venguts l’estagi darrièr de la granda aventura umana. Nos vesèm coma los jutges de nosautres e de tot lo rèste que nos enròda, car sèm a l’encòp la règla e la mesura. E aquò sufís de per se.
 
Sufissiá. Nòstres tempses d’informacions fèrament incontrolablas –coma en autogenèsi– nos obliga a un pauc mai de coratge e d’onestitat intelectuala. Ne sèm obligats, car del contrari nos farem escanar per nòstras pròprias mans. Ne sèm obligats, car l’Occident e son esséncia imaginària son a la deriva del simulacre qu’eles meteisses an creat. Ne sèm obligats, car son vengudas tròp pesugas, tròp notablas totas las istòrias e las Istòrias que las avèm fachas calar. Tre cada canton de Monde, los mòrts son revenguts quèrre venjança.
 
Aital, cabussan totas las designacions facilas, totes los concèptes fabricats e inculcats, nòstres dògmas socials, nòstres ròtles costumièrs. E la pròva mai clara d’aquel estat de faches es la politica pateticament reaccionària d’extrèma drecha, d’extrèma esquèrra. Per prene d’exemples mai pròches a nosautres, cars lectors, vos sembla pas pro ridicula la “crosada antifeudala”[2]del centralisador Mélenchon? E lo legat lepenista a la longa tradicion de nòstra neciesa nacionalista, territoriala, escolara, simplificatritz? Desrevelhats en tressaut, los dets embolhats trapan pas mai las vièlhas clucas que nos estalviavan de la salvatjariá de la realitat.
 
Mas regaudissem-nos! Vos convidi a una epopèia, de las longas, cap al còr de las tenèbras. Estacats coma Ulisse al mast de sa nau, refusem lo cant de l’arrogància (emai sa companhiá siá necita sus aqueste camin) e promogam un debat sincèr e valent sus tot e sus res. O avètz plan legit: sus tot e sus res.
 
Sèm partits? Alavetz vos espèri lo mes que ven.
 
 
 
_____
[1] Mai per la majuscula que per l’adjectiu, aquí es nòstre primièra e pièja trapèla.
[2] Lo paradòxe aquí es volontari e exprimís lo mai sinteticament mon vejaire sus una tala posicion ideologica.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article