Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

Opinion

Acadèmia Institut d’Estudis Aranesi
e adishatz!

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau ei èx-president der Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO)

Mai d’informacions
Hè ueit ans se produie eth prumèr miracle occitan en Catalonha, damb era declaracion estatutària dera sua oficialitat. En gèr de 2014 se produie eth segon damb era publicacion deth Decrèt que creaue era Acadèmia Institut d’Estudis Aranesi.
 
Eth passat 17 de noveme, eth Diari Oficiau dera Generalitat de Catalonha publiquèc era Resolucion entà qu’er Institut d’Estudis Aranesi- Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana s’inscriuesse en Registre d’Acadèmies de Catalonha.
 
Catalonha a dotze Acadèmies.  Que n’i age ua dedicada ara lengua occitana ei, un viatge mès, un simbèu dera sensibilitat de Catalonha pera lengua pròpria d’Aran. Ei un exemple mès de qu’era lengua occitana en Catalonha non ei estigmatizada. Ei era soleta acadèmia de Catalonha que non a era sedença en Barcelona, o digue-m’ac d’ua auta forma, era soleta acadèmia de Catalonha damb era sedença en territòri occitan, e ei era soleta institucion damb reconeishement juridic d’Acadèmia damb sedença en Occitània.
 
Eth madeish diari oficial deth 17 de noveme publiquèc es Estatuts dera institucion qu’a per objècte era nauta investigación e er estudi der aranés, e er establiment des critèris de norma d’acòrd damb es principis dera Gramática occitana de Loís Alibèrt e es Normes ortografiques der aranés, coma part integranta der espaci lingüistic e culturau occitan. Er IEA-AALO a de collaborar, de conformitat damb aguesti principis, damb entitats academiques, de recerca o culturaus reconeishudes pes institucions publiques der espaci occitan, en establiment dera normativa lingüistica de referéncia entath conjunt dera lengua occitana. Dit d’ua auta forma: er IEA-AALO non a per mission er establiment dera normativa lingüistica der occitan estandard. Açò, coma ac auem dit tostemp, serie un despropòsit. Er IEA-AALO a de contribuir damb es entitats occitanes adequades, ar establiment d’aguesta normativa.
 
Es estatuts indiquen qu’era finalitat der IEA-AALO ei er establiment  e actualizacion dera norma lingüistica dera varietat aranesa der occitan e velhar per qu’eth procés de normativizacion d’aguesta lengua sigue coerent damb tot eth sòn encastre lingüistic. Atau madeish, er Institut d’Estudis Aranesi- Acadèmia aranesa dera lengua occitana ei era autoritat entar assessorament que, en matèria de lengua occitana, li sigue sollicitat pes administracions publiques e es organismes que’n depenen, e tanben entàs centres d’ensenhament publics e privats e entàs mieis de comunicacion de titularitat publica, d’acòrd damb er article 4 dera Lei 35/2010, d’l d’octobre, der occitan, aranés en Aran.
 
Finalament er IEA-AALO a de collaborar, damb es activitats que li son pròpries, en progrés e en desvolopament dera lengua, dera cultura e dera societat en generau.
 
Era Generalitat de Catalonha possèc, hè quauqui ans, eth Grop de Lingüistica Occitana (GLO), dera Secretaria Generau de Politica Lingüistica damb era finalitat d’auer er aconselhament de besonh ena promocion der occitan. Aquera experimentacion ajudèc a auer un referent dera actuau Acadèmia.Quauqui des sòns membres (sèt) ara formen part der IEA-AALO. Ara un pas mès ennautís era consideracion dera lengua ath maxim nivèu institucionau. Damb era basa e experimentacion der Institut d’Estudis Aranesi, qu’a existit pendent es darrèrs dètz ans, e mès, coma conselh assessor deth Conselh Generau d’Aran, en matèria de lengua, e damb era experimentacion deth GLO, se cree aguesta Acadèmia Institut d’Estudis Aranesi damb dues seccions: era estandard, a forma deth GLO e era aranesa, damb objectius e finalitats coma es dera seccion de lingüistica der Institut d’Estudis Aranesi (conselh assessor deth Conselh Generau d’Aran).  Aqueth Institut d’Estudis Aranesi auie dues seccions mès, era d’estudis juridics e era d’istòria, que seguissen eth son camin segontes es principis e critèris damb es que sigueren creats.
 
Er Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana ei eth resultat dera collaboracion e bona relacion institucionau entre era Generalitat de Catalonha e eth Conselh Generau d’Aran. Era existéncia der IEA-AALO refòrce era existéncia deth Conselh Generau d’Aran e aguest n’ei eth prumèr valedor.
 
Entath desvolopament coordinat dera oficialitat der occitan en Catalonha era Generalitat de Catalonha e eth Conselh Generau d’Aran creèren eth Conselh de politica lingüistica der occitan-aranés composat per quate representants de cada ua des dues institucions. En gèr de 2014 era Generalitat publiquèc eth Decret que convertie er Institut d’Estudis Aranesi en acadèmia de Catalonha. Entad açò manaue ath Conselh de politica lingüistica der occitan-aranés que nomenèsse persones deth mon dera promocion e der estudi der occitan entà constituir era Acadèmia.
 
Eth 3 de juriòl de 2014  es quinze persones designades aprovèren es estatuts e escuelheren es prumèrs cargues de representacion dera entitat.  Aguestes persones distribuïdes enes dues seccions son:
 
Seccion estandard: Jacme Taupiac professor pendent mès de 20 ans de lengua e literatura occitana en Institut Catolic de Tolosa e qu’actuauments trebalhe ena codificacion der occitan; Florian Vernet ensenhaire, cercaire, escrivan e preocupat pes questions de lengua e pes problematiques dera transmission; Joan Salles Lostau, Inspector Generau des Lengües de França deth Ministèri d’Educacion de França e autor de diuèrsi manuaus d’aprenentatge de lengua occitana; Patrici Pojada autor de Verbs conjugats (tractat sus eth verb occitan) e deth Diccionari catala-occitan/occitan-catalan damb Claudi Balaguer; e Domergue Sumien professor d’occitan en licèu e autor de diuèrsi trebalhs sus era lengua occitana.
 
Seccion aranesa: Jèp de Montoya, Cap de Cultura deth Conselh Generau d’Aran, escrivan aranés e expresident der IEA (conselh assessor deth Conselh Generau d’Aran) que dèc lòc ara actuau institucion; Angelina Cases, exdirectora deth Collègi Garona, promotora dera introduccion der aranés ena escòla e Presidenta dera Fundacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran;  Ròsa Salgueiro, Postgrau en gestion dera formacion permanenta, Directora deth Centre de Recorsi Pedagogics dera Val d’Aran e professora d’aranés entà adults; Elvira Riu, membre dera Comission qu’elaborèc es Normes Ortografiques der aranés e promotora der aranés en ensenhament; Miquèu Segalàs, professor titular dera disciplina de lengua occitana en Institut d’Aran e professor d’aranés entà adults; Lordes España, professora d’aranés en Institut d’Aran e professora d’aranés entà adults; Aitor Carrera, professor d’aranés ena Universitat de Lhèida, Director dera Catedra d’Estudis Occitans d’aguest universitat e autor d’ua gramatica aranesa; Bernat Arrous, professor d’occitan en licèu, autor de diuèrsi trebalhs lingüistics  e bon coneishedor des variantes ath torn der aranés; Joan Pau Ferré, professor d’occitan en licèu e referent der Ostau Comengés; e jo madeish que pòrti 30 ans navegant, a viatges damb vent a favor e a viatges en contra, per aguesta mar grana der occitanisme e qu’es demès membres me heren era aunor d’escuelher-me President dera naua institucion.
 
E en tot eth lent procés de creacion dera Acadèmia, Pèire Bèc, er insigne, acceptèc era propòsta de formar-ne part, mès es ingratituds dera vida impediren qu’arribèsse ath 3 de juriòl. Li’n faltèren cinc dies! Personaument postuli que donques que manifestèc era sua volentat d’èster part, le n’auem de considerar un membre fondador. Poderíem méter, ath dejós dera denominacion dera institucion: “creada pera Generalitat de Catalonha e peth Conselh Generau d’Aran, damb Pèire Bèc e 15 occitans mès”
 
Ara començam a méter en foncionament aguesta institucion damb ua tripla volentat:
 
1.- Era d’èster utils ad aqueri qu’empleguen era variant aranesa dera lengua, as mèstres des escòles araneses, ara administracion, as particulars,... Mos cau consolidar era referéncia. Era indefinicion d’aguesta referéncia cree massa dubtes e incerteses en aqueri que militen en emplec dera lengua pròpria d’Aran. E,... cau díder que ja auem iniciat era confeccion des elements basics de referéncia (vocabulari basic, gramatica basica,...) que s’auram de començar a veir çò mès lèu possible.
 
2- Era d’ajudar a consolidar era identitat en ua tripla línia: era identitat aranesa e occitana que justifique era existéncia d’un autogovèrn, e que vire ath torn deth sòn hèt lingüistic diferenciat, n’ocupe eth prumèr lòc. E era identitat catalana que se manifèste en un respècte pera nòsta lengua, qu’ei exportable ath mon sancer coma element pròpri d’ua personalitat que s’identifique peth respècte des identitats. E, tanben, era identitat que s’exprèsse a trauès dera defensa deth modèl academic catalan. Mos cau promòir aguest modèl, coma naua acadèmia que èm, e amassa damb es autes acadèmies de Catalonha auem de contribuir a hèr de Catalonha un referent.
 
3.- Era de contribuiïr ara recuperacion dera lengua occitana e de collaborar damb totes es institucions que caminen, per un aute camin, en madeish sens. Occitània ei grana e a generat diuèrses institucions damb es que mos i apròpen diuèrsi punts des nòstes finalitats. Neishem damb era volentat de somar e per aguest motiu entraram en contacte, e cercaram línies d’accion conjunta, damb aqueres institucions dera lengua occitana que d’ua forma o auta procuren ua solucion as qüestions normatives: Felibritge, Consistòri deth Gai Saber-Acadèmia Occitana, Congrès Permanent dera Lenga Occitana, Conselh dera Lenga Occitana... e d’autes qu’an objectius semblants, que dilhèu en aguesti moments son mens visibles, mès non pas mens importantes, coma per exemple eth Comitat dera Lenga des Nauti Pirinèus. E, prioritariament auem d’estudiar era forma lingüistica occitana qu’emplegue era administracion francesa, coma referéncia, e mos cau valorar-la e auer-la en compde. Ei era forma deth podèr. Mos cau veir quines posicions lingüistiques an pres enes valades d’Itàlia, e en Monegue e auer-les en consideracion.
 
Trebalham damb era volentat d’amassar e d’anar endeuant,... damb toti!
 
e fin finau
 
E vista era aunor que è e era responsabilitat que se m’encomane, entà poder-me dedicar ad aguesta naua foncion, damb er equilibri de besonh, e abandonat quauques activitats, coma era responsabilitat dera Politica Lingüistica deth Conselh Generau d’Aran, o era Presidéncia d’Esquèrra Republicana Occitana (ERC en Aran) e dèishi, tanben, aguesta collaboracion fixa en Jornalet, que m’a servit de fòro d’expression d’opinions tot soent politiques qu’ara me calerà tratar damb ua auta ecuanimitat en benefici dera consolidacion d’aguesta naua institucion.
 
Agraïsqui era facilitat d’expression que m’a brindat Jornalet e en especiau Ferriòl Macip. Sense dubte Jornalet ei ua contribucion de prumèra magnitud ara expression e comunicacion ena nòsta lengua.
 
E naturauments, gràcies as lectors. A toti!. Sense vosati escríuer en un miei de comunicacion ei arren. 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Efrén Beltrán Roncal Barcelona-Montpelhièr
7.

Òsca per la mesa en plaça de l'IEA-AALO!

Ara calrà capitar un acòrd amb lo Congrés Permanent de la Lenga Occitana, çò que serà pas evident quand se sap las marridas relacions entre los diferents actors de l'occitanisme. Bon astre!

Cal pensar a ressòlver l'estandardizacion d'una lenga víctima de la psicòsi d'occitanistas nombroses per manténer mantuns dialectes estàndards a tot prètz en refusar una formula unificaire coma la de l'occitan larg. Tanben calrà capitar un consens bèl amb la lexicografia moderna, en seguir los critèris scienfics del Termcat.

  • 2
  • 1
valadier JC Tolosa
6.

òsca al Jusèp Loís per son accion per pensar la vath d'Aran coma part de la nacion occitana.

  • 6
  • 1
andriu
5.

#3 me sembla que l'aviái ja dich, ieu tanben mas semblariá qu'en occian i aguèsse lo. comlpex del professor plan espandit.
Una "correccion" sus la lenga es pas jamai estada un comentari
Loproblèma es que cal aver d'idèas...

  • 6
  • 4
Joan Francés Blanc
4.

Mercé Jusèp Lois [pas d'accent a Lois, malaja soi devath Chrome...] endeu tribalh e a la participacion au Jornalet. Los articles èran de bon legir en un aranés qui ei ua part petita mes importantissima de la lenga occitana.

L'IEA-AALO a frem tribalh e se compren plan aquera causida qu'atz de har ende assumir la carga de president. Vse desiram la bona escaduda, e sèm segurs qui ac haretz tot end'aquò!

  • 4
  • 1
Manèl Barcelona
3.

Una recomandacion. A dracha de l'entèsta de article, dins lo quadre "Perfil", darrièra linha, color blau, ditz clarament "contactar l'autor". O avètz vist? Pensi qu'aquel "contactar l'autor" vos permetriá contactar l'autor per li dire... Que te sabi ieu! Per li dire personalament las vòstras remarcas sus questions de lenga, tè!
Per exemple.
E se daissàvem l'opcion "comentaris" per comentar lo contengut?

Amistats a totes.

  • 8
  • 4

Escriu un comentari sus aqueste article