Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

Opinion

Lo monde occitanofòn es pichon… es ver?

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
Tièra d’anecdòtas familialas e de pròches
 
Lo vas de Yokohama (Japon)
 
Mon reire reire grand-oncle èra en servici militari dins la navala. Partiguèt de la basa militària de l’armaa navala de Tolon per anar en Asia orientala. Un còup èra basat a Yokohama al Japon. Èra rentrat dins una begua al Japon e charrava amb un collèga en occitan. Dins un canton i èra un òme, coma tant d’autres. Escotava, escotava ges. Qu’i faria, parlavan en occitan au Japon! Mas en un moment, aquel òme se levèt e se raprochèt d’elos en dire en occitan: “Mas d’ont siètz vos?”.
 
Era un òme que parlava japonés e occitan. E ben èra un sordat originari de Tolon qu’avia desertat e èra restat ailí. Aquel de còup, per l’epòca, èra gaire corrent.
 
D’aquela istòria contaa per mon paigrand, ne’n rèsta aüra un vas japonés que senhorea sus lo taulier dal salon.
 
 
L’òme de color dins lo trin
 
Una amiga de familha aviá una grand tanta que prenguèt lo trin de las Pinhas dal temps de la guerra. Era una basareta a parlar (en occitan s’o cal precisar) dals malaürs de la vita de “vidassa”, etc.. Eran assetaas en fàcia d’un negre que fasia sos afars. Mas just avant de se levar, l’òme la saluèt en occitan e se metèt en camin. Aprenguèt qu’enfant èra estach abarit al país e donca parlava occitan coma lenga mairala. Foguèt tota destimborlaa e tot lo quartier o saupèt pi d’aquela suspresa.
 
 
Lo siblar mentonasc
 
Avèm ja parlat d’aquesta istòria. 
 
Un jorn, un amic mentonasc perdèt de vista sa frema dins una grand carriera de Los Angeles. Lor arribava de se sonar per un “siblar mentonasc”, una seguia de sons pròpres a una familha, un quartier per atraire l’atencion e comunicar basicament. La siblèt per saupre ont èra d’après la respònsa, foncionèt e se tornèron trobar dins la molonaa. Mas un òme los agachavan amb insistença. Après un pauc d’esitacion, se raprochèt en dire: “Mas d’ont sètz?”. De fach èra un mentonasc exiliat en California que fasia de pizzas dins una pizzèria celèbra.
 
 
Garibaldi
 
L’eròi niçard èra reputat per saupre parlar occitan correntament e i èstre estacat de lònga. Un jorn un antenat d’un librari niçard aüra retirat me cuntèt que son avi l’anèt veire a Caprera dal temps d’un arrèst entre Sardenha e Corsega. Lo volguèt rescontrar e comencèt de li parlar en italian. Mas Garibaldi, en reconoissent lo sieu accent occitan dins l’italian, li respondèt en occitan e s’arrestèron solament après la partença dal visitaire.
 
 
Desbarcament american
 
Dal temps de la segonda guerra mondiala, i èran de sordats americans que simpatizèron amb la populacion après lor desbarcament en Provença. L’aujòla d’una cosina contèt qu’un sordat american parlava occitan correntament. Foguèron suspreses e lor contèt qu’avia estudiat e aprés de parlar occitan als Estats Units. Tornèt qualquas decenias après veire lo vilatge qu’i avia fach aquel bèl rescòntre.
 




Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Maime Limòtges
13.

#8 Ten, una istòria de la segonda guerra mondiala que me comptet 'na aderenta de l'IEO Lemosin. Sa bela-mair veguet dos sodards alemands s'installar dins sa bòrda e li demanderen (en francés) de preparar de que minjar. Adonc, quela femna mai sa sòr lor prepareren una moleta. Se disseren (en occitan) que l'i fotria ben de l'arsenic dedins si ne'n aviàn. E un dau sodard responguet qu'era pas 'na bona idea (en occitan lemosin). Qu'era un tipe que fasia lo comerciau avant-guerra a qu'avia viatjat suventas vetz en Lemosin.

  • 2
  • 0
Felip Martèl Montpelhier
12.

#11 Dins un cas en 14, se trachava d'un type qu'avia fach lo servaire dins la limonada a Nissa. Dins d'autres cases, se trachava d'ex-estudiants de romanistica. Lo mai sovent, se sap pas lo perqué, ço que fai qu'a un moment me sio demandat s'èra pas una légenda piosa (Pierre Perret ne cita una fins os soenirs d'enfància).

  • 0
  • 0
Laurenç Gavotina
11.

#8 Adieu!

Interessant. Coma se fa que de sordats alemands parlèsson/ diguèsson de causas en occitan?

  • 0
  • 0
Jòb jèbi Mariá
10.

#9 Una solucion dr?

  • 0
  • 0
Doctor Mabusa Li Santo
9.

Occitaniae universalis ? Ma fista, òm se consòla coma òm pòt. Paura consolacion ! Mas d'aquèu temps la lènga se moris.

  • 15
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article