Bandièra01 1180x150: País Invisible

Opinion

Un còp de mai

Maime Caillon

Maime Caillon

Engenhaire de formacion, militet dins mai d'una associacion ecologista dempuei sos 19 ans.

Mai d’informacions
Un còp de mai, l’actualitat nos remembra que l’eschaurament climatic es una realitat. Mas, per onestetat intellectuala, nos fau èsser precís. Segon los scientifics, los auragans que escoban las Americas dempuei quauquas setmanas son benleu pas de las consequencias de l’efiech de serra. Uei, mancam de pròvas per zo poder afirmar. Quò es daus fenomens meteorologics normaus dins quela zòna dau monde, que daus modeles matematics essaian de preveire.  ”Los resultats son pusleu en baissa sus lo nombre de ciclone e en auça sus la fòrça daus vents. Mas i a beucòp d’incertituds”, explicava a Huffingpost, Robert Vautard, climatològ au CNRS. “En revenja, los impactes daus ciclones van aumentar, perque l’atmosferi se vai eschaurar e adonc contener mai d’aiga. Çò que vòu dire mai de plueja”. 
 
Adonc, mai d’inondacions. Mais de domatges per las populacions. Avem ben l’acòrd de París a prepaus dau climat, mas son caracter volontari, sens obligacion sufirà pas. Un còp de mai, vos voudriá dire que dire que nos fau tornar pensar nòstre sistema economic. Mas, vau laissar la paraula a Orla de Díez, universitària espanhòla e membre dau Collectiu Coordinator de DIEM 25, associacion transeuropea que vòu democratizar Euròpa e que vos aviá desjà presentat. “Sortir d’aquela dralha que mena a depassar lo limit de 2 gras implica repensar e remplaçar los sistemas que produsen, agravan e acceleran l’esfondrament climatic e environamentau que compòrta de las migracions forçadas e una inegalitat exorbitada. Aquò implica dessenhar de las solucions amplas e de granda portada que, de manièra simultanea, redusen las emissions, meten fin a la dependéncia aus combustibles fossils de nòstra economia, aumentan massivament l’investiment ecologic, maximizan l’emplec de las energias renovablas, minimizen l’emplec totau d’energia, fan que la politica e la presa de decisions sián dubertas, transparentas e democraticas, garantizan daus revenguts que pòden aténher e desvelopar daus sectors problematics de l’economia, en inclusent l’educacion, la santat e las arts.”
 
Daus objectius que pòrta queu movement au niveu europeu, e que tots los ecologistas, mai los que son conscients de las necessitats d’un chanjament vertadier deuriàn adoptar.
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

lachaud
1.

Repensar tota l'economia (e mesme tot lo sistem financier), es ben aqui lo grand cambiament que ven.

Chaldra pus viure per se vestir, se lotgear, se norir mas per esser uros e en bona santat. Esser uros per tot lo monde condiccionara l'economia. En sera acabat d'aquela societat esclavagista que rend tot lo monde enclavat a un sistem que fai qu'un percent de la populacion mondiala viu au detriment dau 99% restant. L'ecologia exista pas; es mas una economia alternativa; i a pas de bonas o de mechantas economias; Totas son adaptadas a una epòca, a una pensada, a un estat e son en movament permanent.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article