Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Sopar a Carcassona

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

Mai d’informacions
Durant las vacanças de Calendas, passèri una nuèch a Carcassona, luènh ça que la de la toristica mas subrebèla Ciutat, per parlar amb mos amics Terric Lausa e Matiàs Gibèrt. Aquò foguèt, coma sovent entre nosautres, l’escasença de tornar inventar lo Mond mas en occitan, de fugir un temps nòstre eissilh lingüistic, nòstra insularitat occitanofòna dins un ocean de parlants de francés. Ben o sabèm totes, quand parlam occitan, l’Occitània de nòstres sòmis pren miraculosament vida.

Al restaurant, de la cosina occitana e mai mediterranèa, se capitèt coma aquò se passa tròp sovent, que la serveira nos creguèt, en nos escotant a conversar ansin en lenga nòstra, espanhòls, e nos demandèt a la fin del repais: “¿Para pagar?”. Fa mai d’un an, a Perpinhan, Terric Lausa e ieu charràvem en occitan lengadocian e lo serveire se sentiguèt obligat de nos portar lo menut... en catalan! Nòstras lengas son pas pus normalas dins nòstres païses.

Pr’aquò, darrièr nòstra taula de Carcassona, una familha de sud-catalans se partejavan lo sopar, mentre qu’una autra, francofòna, nos sorprenguèt al bèl mitan de la convèrsa. Una maire, còp sec, encoratgèt sa filha, una drolleta de benlèu cinc ans, a nos dire qualques mots en occitan. La mainadeta èra calandrona e la pauretona, timideta, nos gausèt pas parlar, bensai un pauc desvariada d’ausir la lenga occitana en defòra del quadre escolar.

Del temps que los catalans luchan per restituir lor govèrn legitim, qu’es nieus ara “Govèrn de la Republica”, sèm a luchar, totes, quinas que sián nòstras ideologias, per restituir nòstra lenga legitima, o almens per nos apressar d’una normalitat occitana.

E nos n’apressam, simplament, cada còp que fasèm la causida de parlar occitan.

E en ieu, après lo sopar de Carcassona, torna l’obsession que s’organize un jorn un collectiu “Parlem Occitan”, a l’imatge del “Parlemu Corsu” de mos compatriòtas còrses, que revendica l’usatge normal de la lenga insulara de pertot. Creem de ligam social en occitan per far una societat plenament occitana.


                                  
                      
           
fffff fffff
 Retorn sus los articles precedents

A prepaus de la cooficialitat de la lenga còrsa, sio conscient dals empaches institucionals franceses, e fa de temps que non me fau pus gaire d’illusions sus la capacitat francesa de chambiar en favor de la reconeissença vertadiera de sa diversitat lingüistica. Totun, lo president Simeoni e los autres sobeiranistas manifèstan una solucion possibla: desvolopar l’usatge oficial dal còrs al nivèl de las institucions que dependon de la Collectivitat Territoriala de Corsega e non pas dirèctament de l’Estat. Aquò ajuariá a l’amplificacion d’una pression sociala que finiriá que forçariá las autoritats francesas d’evolucionar.

M'alègro de la reüssia de la peticion de Change.org en favor dal nom Provença en plaça de “Region Sud” o de “Provença-Alps-Còsta d’Azur”. Aüra siam a aperaquí 11 000 signaturas. Sio d’acòrdi amb los articles de Domergue Sumien e de Laurenç Revèst que nos expausan clarament dins aquest jornal la complexitat dal problèma, mas creo encara que “Region Provença” es la chausia pragmaticament mai eficaça, se lo territòri sèrva sos limits administratius actuals.
 
   



abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Mèfi ! 31
15.

Esperi un article Caminar pel campèstre o a la montanha, fait d'experiéncias de rescontras occitanas positivas e optimistas dins le biotòp natural...bota! Cal anar...

  • 0
  • 0
Mèfi ! 31
14.

Parlem occitan!
1 - la cibla/buta/tòca
Aquò va plan s'es adreiçat a de monde que le saben parlar.
De rementar que la cibla es, a la gròssa, le monde de mai de 60 ans, la màger part en retirada amb multiplas activitats, de qualas la caminada conviviala e activa.
Cal quitar l'occitanisme sedentari, intellectual, de lectura o d'escritura, e jònher les occitans que se bolègan... Cal se socializar amb les occitans naturals.
Atencion! Serà de patés, de francitan e de francés a tot còp, coma aquò ven espontaneument...
2 - le lèmma, l'eslogan
Cal préner en compte le monde que pòt pas parlar occitan, mès qu'es occitanizat, conscient o inconscient de sa "francitanitat".
Parlem naturalament, francitan o occitan!
Le francitan es pas d'argòt, es una resisténcia !

  • 0
  • 0
Lo raiòu País cevenòu
13.

#12 Com-ple-ta-ment d'acòrd emb de vos, Mossur "Mèfi" ! Una lenga sans variacion, sans accent, sans sintassa tipicament occitana, sans contengut culturau es un còrs mòrt, un supòrt sans anma !
Solament, i a quicòm que brandussa e ne'n convendretz coma ieu : son pas gaire nombrosas, amai son rascassas en arguments, las reacions en d'aqueles detalhs ; vrais problèmas finalament que, de fes emb de vos, aigregem dinc tau o tau article.

L'occitanisme sembla que prengue pas conciença de causas pro coërentas e pragmaticas dinc lo foncionament d'un grope uman. Tot aquò qu'ai agut aigrejat, vos mai e quauques autres, es sovent demorat sans respònsa o, per lo mièlhs, emb de respònsas minçorletas e rarament forfolhadas.
Siái bien embestiat ieu d'aquela manca de ressòn dals enternautas, dals militants e actors culturaus de tota mena que saique devon lo legir Jornalet.

Per còntra, quand ai agut plorat sus lo sòrt de nòstra identitat morenta, emb d'una argumentacion prenent en còmpte tot ce qu'a menat en d'aquela situacion, totes de clicar verd (entre 30 et 40 !), mès sans mai de reacion escricha. Non sai de qué pensar de tot aquò...
Mès pòde dire que, dinc lo mitan associatiu culturau d'Òc qu'ai coneissegut per qu'aicí, es puslèu l'endiferença, la respònsa que m'es estada facha, quand ma vision de las accions de menar emb de mon discors anàvon au còntra dau "politicament corrècte". Per moments amai, ère pas sol de tèner un perpaus ausard, mès la tropelada seguissiá au badaràs de son pastre. De qué volètz...

Nos chau admetre que sèm mòrts o ben s'esforçar de sauvar las rèstas de nòstra identitat ?
Se vòstra respònsa es la segonda, segur que sans travalh de terrenh, sans faire òbra sociala, sans consultar endividualament los ciutadans, sans faire de las comunautats localas las actrises de lurs devenir uman, economica, culturau, educatiu, identitari, eca... la conciença d'una occitanitat o latinitat-mediterraneïtat risca pas d'espelir. Sans conciença locala, ges de conciença globala !
Coma l'accent, lo francitan, l'occitan. E totjorn las estapas, las estapas, las estapas per faire lo camin d'a rebors e sauvar, refortir ce qu'o pòt èstre.
Per retrovar la fiertat d'èstre singular, per se bastir e representar a la fin una especificitat digna d'enterès dinc lo concèrt de la diversitat identitària europenca e mondiala.
Per tornar bailar lo poder de decision au monde, poder locau de per una reapropriacion-reconstrucion de l'identitat locala, fondaments d'una identitat globala.

Felibres, occitanistas, patesejaires, acampem-nos localament pièi regionalament per ne'n parlar seriós d'aquí enlai, per carcular e entrincar un plan d'accion comun, per s'espandir pièi sus lo terrenh. Se parlem pas a la populacion, als milions d'abitants, se los recontrem pas, se los enquistem pas, se los convidem pas, se fasèm pas taca d'òli, aitant nos ofrir sus lo còp una polida corona de flors e nos amudir per l'eternitat ! Las victimas sariam vengudas simples gingorlaires ?

  • 1
  • 0
Mèfi ! 31
12.

Tant que l'occitanitat del biais de parlar, de l'accent latin als occitanismes (dits decas de francés), serà mespretzat, despretzat, o apretzat com estrangèr, i aurà pauc de perspectivas per un revitalizacion de l'occitan. L'occitanisme restrenht a l'occitan demòrara isolat, se se trenca (tronca) de l'occitanitat, e serà una resisténcia fòra-sol, artificiala e mòrt-viva.
Cal restaurar una normalitat e una fiertat locala e nacionala de nòstra identitat lengatgièra.

  • 1
  • 0
Mèfi! 31
11.

Dualisme lingüistic francés/occitan e Contunh francés/francitan/occitan de fait.

Existe un contunh gradual fonologic, sintactic, lexical, amb una occitanitat variabla ligada a l'apertenéncia geografica, sociologica e generacionala.
L'occitanitat, çò es le grad d'occitanitat pòt se mesurar e se representar per un diagramma de Kiviat, o en radar, estèlla o telaranha.

Passar d'una resisténcia a una reconquista, es un estrategia dels passes petits pragmatica.
"Parlem occitan!" es un lemma tròp cort, cal quicòm de plus englobant e transitòri.

Quala es la frontièra entre un francitan fòrt e l'occitan o le patés?
Segond ièu, es le sistèma verbal, las conjugasons...
Dins le mitan de clubs de retirats que coneissi, s'entend pas qu'un fòrt francitan, qu'es un quasi-occitan se non que la conjugason francesa dels vèrbes... es pas insuperable!

Quina lemma, en francés e en occitan, per una estrategia de restauracion occitanista progressiva ?
E de que ne pensan l'amable trio de sopaires de Carcasona?





  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article