Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Lo mestièr d’ensenhaire: l’art de la repeticion

Federacion dels Ensenhaires de Lenga e Cultura d'Òc (FELCO)

Federacion dels Ensenhaires de Lenga e Cultura d'Òc (FELCO)

La Federacion d’Ensenhaires de Lenga e Cultura d’Òc (FELCO) regropa las associacions academicas d’ensenhaires d’occitan (CREOs, AELOC per Ais-Marselha e APLR per Niça) de l’Educacion Nacionala francesa.

Mai d’informacions
Lo president de la FELCO, Yan Lespoux, acaba de metre en linha sul sit nòstre lo compte-rendut de l’audiéncia al Ministèri de ièr 11 de genièr, ont foguèt recebut amb Maria-Joana Verny, co-segretària, per lo cargat de mission Lengas regionalas, lo Sénher Lahaye. Remandam lo legeire interessat a aquel rendut-compte, e nos limitam aquí a quauques comentaris.
 
 
Lo 21 de decembre, la FLAREP èra recebuda per lo conselhièr
 
MJ. Verny per la FELCO aviá ja participat a un premier rescontre, en decembre, en assocacion amb la FLAREP, que recampa las associacions de lengas de França del public. Dins aquel encastre, l’essencial del rescontre èra estat occupat per las revendicacions (totalament legitimas segur) de las autras lengas e èra pas estat materialament possible de far saber als interlocutors ministerials tota la realitat de la situacion de nòstre ensenhament e dels blocatges que la caracterizan: lo non-respècte dels tèxtes per de rectors, de DASENs, de caps d’estabiment tròp nombroses, o l’abséncia de declinasons academicas de la convencion Estat/OPLO dins las academias de Tolosa e Montpelhièr, fauta de signatura de las convencions adicionalas. Sens parlar (mas se n’es parlat lo 11 de genièr) de la situacion de las academias del nòrd de l’espaci occitan e de l’Iscla de França. E en decembre las respòstas dels tres interlocutors ministerials èran estadas pas gaire encoratjantas, al limit de còps de l’insoléncia, d’autres còps reveladoras de l’ignorància de la question per aqueles novelaris.
 
 
Novèla audiéncia lo 11 de genièr la FELCO presenta lo trabalh de terren dels collègas
 
Era doncas indispensable de i tornar, per un rescontre mai apregondit, que se poiriá apielar sul dorsièr fargat per la FELCO coma per cada entrevista, un dorsièr que podiam esperar que lo cargat de mission “langues régionales” l’auriá legit. Es estat aparentament lo cas. En recompensa, la delegacion li a semost un autre dorsièr per son edificacion, lo dorsièr de 67 projèctes pedagogics recampats dins las darrièras setmanas alprèp dels collègas. Cal saber que en decembre, s’èra permés de nos balhar amb condescendéncia lo conselh de “rayonner” amb d’iniciativas pedagogicas. Sabrem pas jamai cossí imaginava lo biais que los collègas ensenhan la lenga: coma s’ensenhava lo latin al sègle XIX benlèu. Sas reaccions, s’un còp acarat a la realitat, mòstran qu’aurà al mens aprés quicòm en genièr de 2018.
 
 
E las declaracions de campanhas d’E. Macron?
 
Dins la meteissa draia, la delegacion FELCO s’es permés a son torn de li refrescar la memòria tocant las declaracions de campanha de M. Macron en responsa al questionari #2017oc ont disiá la necessitat d’una lei per las LR e l’importància de manténer una dinamica de desvolopament de l’ensenhament de l’occitan. S’atròba qu’en decembre, la respòsta facha a la FLAREP èra estada que çò pertinent èra la reglementacion, e que tot comptat rebatut una lèi aduiriá pas res de mai. Respòsta que, siá dich al passatge, èra ja la del sénher Noblecourt, en plaça del temps de Najat-Belkacem. Aquò s’amerita discussion: en defòra de la dimension simbolica d’un texte de lei, pro que siá plan pensat e plan redigit (es pas totjorn lo cas), i a la question dels recorses en cas de non-aplicacion del texte. Fàcia al Tribunal administratiu, un recors que s’apiela sus una lei es pas segur de capitar; mas un recors contra una circulària o un arrestat es segur que passarà pas. Quaranta ans en reire, èra l’especialitat de la vièlha coordinacion “Défense et promotion des Langues de France” d’atacar al Tribunal administratiu: capitèt pas jamai. La revendicacion d’una lei, e, perqué pas, d’una modificacion de l’article 2 de la Constitucion a doncas son interés. E, entre nautres, avèm bèla a saber que las promessas rendon los mainatges aüroses e engatjan sonque los que las creson, òm poiriá esperar mai d’un president qu’explica que el las tendrà, sas promessas. A començat d’o far en en matèria de fiscalitat e de drech del trabalh, perqué pas las tenir al benefici d’autras categorias de ciutadans?
 
 
Los problèmas concrets, ara: un d’actualitat, lo dels pòstes als concorses.
 
Per l’agregacion, la delegacion diguèt clarament a quente ponch l’anóncia de la dobertura d’un sol pòste al concors èra estada aculhida coma una escòrna per los collègas, particularament los 50 que s’èran marcats a aquel concors. Expliquèt tanben que los candidats estent quasi totes de certificats ja afectats sus de pòstes, la dobertura de mai de pòstes a l’agregacion auriá un còst marginal. Lo cargat de mission aquí dobriguèt lo paraplueja de la DGRH (çò es, los burocratas a carculeta del ministèri), qu’an aquí sobre un ponch de vista “tecnic”, ditz lo sénher Lahaye, e inspirat, “tecnicament” doncas, per l’ideal d’una “politica d’emplèc zero”. Vaquí qu’es clar, mas qu’es pas brica satisfasent. Vist l’espandi cobèrt per la lenga d’òc, se pòt pas concebre qu’aga pas mai de pòstes que lo còrse (una collectivitat après la fusion de dos despartiments) o lo breton (quatre despartiments, cinc amb Loire Atlantique). Sembla plan qu’aquela dimension geografica del problèma aviá fins ara escapat al cargat de mission. La FELCO demanda tanben que lo concors occitan siá dobèrt a la session 2019 e a las sessions seguentas, D’informacions oficiosas daissan pensar que ne serà aital, mas se pren pas jamai tròp de precaucions. Aquò naturalament amb un nombre de pòstes convenable (4 o 5 sembla pas tant indecent que lo solet afichat ongan).
 
Tocant lo CAPES e la demesida dels pòstes, la FELCO manifestèt son desacòrdi amb lo contengut d’una letra en linha sus aquel ligam qu’acabava de recebre del cap de gabinet del Ministre, un cert Christophe Pacohil. Aquela letra – datada del 21 de decembre – repreniá sens imaginacion particulara los elements de lengatge de sos predecessors despuèi ara quinze ans (los besonhs son cobèrts, los rectorats demandan pas res (té!), e i a quitament sobre-efectiu dins la disciplina, degun es pas per partir a la retirada, etc.) Sola inovacion respecte a la tradicion, la chifra de 19 pòstes dont 3 per l’agregacion: sembla plan que M. Pacohil aga mesclat aquí las chifras de l’occitan e las de totas las lengas de França… Mas bon, un moment de distraccion es lèu perdonat.
 
 
Sul terren, los besonhs son immenses
 
La delegacion FELCO se carguèt doncas de remetre las causas a lor plaça, en assenhalar, coma ja al fial de las annadas passadas fàcia a d’autres interlocutors, un cert nombre d’evidéncias, per exemple lo nombre de desparts a la retirada previsibles, (mas visiblament non previstes pel ministèri…) d’après las informacions recebudas de Tolosa e Montpelhièr, sens parlar de las autras ont desfautan las informacions. Calguèt tanben explicar qu’amb un CAPES bivalent, la part dels ensenhaments de valéncia la cal doncas levar del contingent orari consagrat a l’ensenhament de l’occitan (9 equivalents temps plens, per exemple, sus 69 certificats per l’Acadèmia de Tolosa). Calguèt tanben assenhalar l’agreujament regular del deficit de pòstes que met en dangièr de filièras entièras. Lo sénher Lahaye prometèt de trasmetre tot aquò a la DGRH. Veirem…
 
Autre ponch: la letra del senher Pacohil afortissiá (audaciosament) que se cap de candidat èra pas estat classat en tièra complementària après las espròvas del CAPES de 2017, èra perqué la jurada aviá refusat de dobrir aquesta lista. La FELCO restabliguèt la trista veritat: es lo MEN qu’aviá pas acceptat de dobrir una tiera complementària pasmens demandada explicitament per la jurada.
 
 
Autre problèma portaire d’inquietuds per los collègas: la refòrma del licèu e del bachelierat en cors
 
E òc, una de mai! Seriá ben d’aver d’informacions sus çò previst pel ministèri per nòstre ensenhament.
 
Respòsta: los ensenhaires d’occitan son pas los sols que se pausan de questions (aquí sèm consolats) mas, lo MEN en èstre encara dins una fasa de concertacion, cap de decision es presa pel moment (aquí sèm informats). Brèu, es urgent d’esperar. Mas seriá plan que l’occitan e las autras lengas regionalas foguèsson pas “oblidadas” per las clòscas que son ara a pensar aquela “refòrma”. Tocant lo bac, la delegacion oblidèt pas, ela, de ramentar sa revendicacion tantes còps repetada d’un alinhament del coeficient de l’opcion d’occitan sul coeficient de las lengas ancianas; e denoncièt l’impossibilitat pels liceans que s’engatjan en filièra tecnologica de perseguir un ensenhament d’occitan.
 
 
Quin bilanç?
 
L’apreciacion d’aquel rescontre tal coma l’an viscut la delegacion FELCO es nuançada. Segur, lor interlocutor a pas renonciat a la lenga de fusta ordinària dins aquel monde. Es amusant, o anam dire aital, per exemple, de l’ausir dire tranquilament que lo Ministèri, dins sa bontat, considera las lengas regionalas coma egalas en dignitat a las autras materias dins l’encastre del païsatge global de l’Educacion Nacionala –parlèt quitament d’eco-sistèma. Brèu, aquelas lengas son las egalas en dignitat de las matematicas, coma l’SMICARD es egal, civicament, al patron que lo paga – es simplament la fuèlha de paga que difèra. La FELCO pensam al contrari que la realitat es la d’una inegalitat e d’un retard fondamentals, que demandan doncas de compensacions per restablir un cert equilibri, doncas de mejans especifics, causa que practicament totes nòstres interlocutors despuèi d’annadas an pas tròp enveja d’ausir. Nos empacharà pas d’o tornar repetar cada còp qu’o caldrà.
 
Segur, l’actitud del senher Lahaye es estada un pauc mai dobèrta e atentiva qu’en decembre fàcia a la FLAREP. D’aver lo temps d’expausar clarament las causas, non pas galopar d’una question a l’autra en trenta segondas, i a ajudat, es clar. Los projèctes pedagogics presentats l’espantèron e manifestèt son admiracion per los esfòrces dels collègas, qu’aquò lor metrà de baume al còr e los consolarà de viure dins una fragilitat de marrit suportar. Prometèt de far seguir als escalons superiors, – DGRH, Ministre, etc., las demandas de la FELCO. Mas es tot çò que prometèt, e pas res garantís que, tenguèsse sa promessa, son ministre l’escotariá. Mai que jamai, la vigilància de la FELCO demòra entièra, e podètz estre segur que lacharà pas res.
 
 
E ara, pels comentators acostumats…
 
Una darriera causa, quand foguèsse que per esparnhar a d’unes comentators abituals e fidèls la pena de nos tornar far lors comentaris: es evident que negociar amb lo ministèri garantís pas res, e l’experiéncia mòstra que se de còps que i a avèm de suspresas bonas, las suspresas marridas o l’abséncia totala de suspresa, e de seguit de las demandas, tot aquò a pas jamai mancat. Cal renonciar, doncas? E campar sus una actitud vertuosa de refús de discutar amb “l’enemic jacobin parisenc tot poirit”? Mistral aviá una expression aquí sobre, “refusar de montar a Babilona se prosternar davans la Bèstia” (o podètz repréner, es gratòs). La FELCO prefera de continuar son trabalh d’interpelacion regulara, directament o mejançant d’intervencions parlamentàrias. Es modeste, nos ramena a la vièlha faula chinesa de Iucong sus sa montanha. Mas o faguèssem pas, podètz estre segur que nòstra situacion seriá encara pièger. Quand avètz pas los mejans de vòstra politica (en admetent que n’agatz una), tant val aver la politica de vòstres mejans. Pura saviesa populària.   
 
 
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Mèfi ! 31
2.

Polit compte-rendut
De publicar dins la prèmsa regionala, en francés e en òc...

  • 4
  • 0
Franc Bardòu
1.

« Quand avètz pas los mejans de vòstra politica… » : per n'aver los mejans, encara nos caldriá un pòble — un pòble conscient d'el meteis. E amalgrat d'aquò, pas segur qu'aqu´ò i bastèsse ! L'exemple de nòstres fraires catalans es per l'ora expliciti, subre aqueste punt precís.

Aquò, la metafòra simbolosita del mèstre de Maiana, sense trastejar, poëticament, la fau mieuna !

  • 7
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article