CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Opinion

Dus mila dètz-e-nau

Tònho Castet

Tònho Castet

President e fondador dera Associacion Es Paums, acordeonista, dinamizaire culturau en Vilamòs, activista dera lengua e traductor

Mai d’informacions
Er an que ven, 2019 qu’auram un an arric en çò que tanh a commemoracions istoriques. Aumens n’i a tres enes que i auem dejà començat a trabalhar:
 
— Centenari de Jusèp Condò
— Jubilèu de Sant Bertran
— 45au anniversari deth filme Un òme coma es auti.
 
 
Centenari Condò
 
Ua efemerida importanta tar an que ven ei eth Centenari dera mòrt de Mossen Jusèp Condò Sambeat (Montcorbau 1867 – Bossòst 1919).
 
Condò qu'ei un des poetes mès importanti qu’a auut er aranés. Er escrivan de Montcorbau campèc en toti es genères, poesia damb Era Val d’Aran, condes damb Sense lum, pròsa damb Catecisme Cuert, teatre damb Era Caritat, roman damb Era Isla des diamants, musica damb Era Cançon deth Praube, eca...
 
Entà contribuir a celebrar eth sòn Centenari e difóner era sua òbra des dera Associacion Es Paums vam a musicar ua des sues òbres e vam a apraiar es dues cançons Era Caritat e Cançon deth Praube.
 
 
Jubilèu de Sant Bertran
 
Eth dia tres de mai  de 2019 que queirà en diuendres, quauquarren que se passe sonque cada periòde de bèri ans damb era cadéncia de 6-5-6-11 ans d’interval.
 
Alavetz quan què en diuendres qu’ei eth dia deth Gran Perdon ena catedrala de Sant Bertran de Comenge.
 
Er avesque de Comenge, e per tant en aquera epòca tanben d’Aran, Bertran de Got, artenhec era Cagira de Sant Pèir en Roma en an 1305 damb eth nòm de Clamenç V. Un còp Papa autregèc a Sant Bertran de Comenge era gràcia deth Jubilèu de Sant Bertran.
 
A compdar d'alavetz e pr’amor d’aquera gràcia, cada viatge qu’eth dia 3 de mai què en diuendres, es fidèus de tot eth mon crestian pòden arténher era indulgéncia plenària entàs sòns pecats. Aguest Jubilèu qu’ei comparable ath d’autes viles santes dera crestiantat coma Sant Jacme de Compostèla, Roma, Jerusalèm, Sant Toribi de Liébana, eca…
 
Entath Jubilèu de 2019, es d'Aran que volem èster presents ath cant deth Sant e participar enes celebracions qu’auran lòc en Sant Bertran. Entad açò premaniram ua expedicion des deth nòste país enquia Sant Bertran entàs que volguen arténher era indulgéncia plenària o simplement rebrembar un shinhau d’istòria. Ad aquera expedicion que s’i poderà ahíger qui volgue.
 
 
Un òme coma es auti
 
Tanben er an que ven vam a hestejar eth 45au anniversari dera filmacion en Vilamòs deth filme Un òme coma es auti.
 
Tant es scènes interiores coma es exteriores d’aguest longmetratge, son filmades enes carrèrs, ena glèisa, ena plaça, ena tauèrna, ena Casa dera Vila, enes bòrdes, enes prats e tèrres, laguens des cases e ena nhèu de Vilamòs.
 
Eth filme siguec virat en an 1974, dirigit per Pedro Masó e protagonizat per Emilia Gutiérrez Caba, Mónica Randall, Paco Valladares, Sonia Petrova, e Alesio Orano. A coma coscenarista ath sacerdòt José Luis Martín Descalzo, autor e scenarista que alavetz auie bèra nomentada. Era musica qu’ei de Cristóbal Halffter e era fotografia de Juan Mariné.
 
Ei un drama de ueitanta dues menutes de durada que conde es amors d’un capelhan de montanha, David, eth joen sacerdòt qu’exercís eth sòn ministèri en Vilamòs, que viatge cap a Madrid entà maridar a un coble damb es qu’a ua grana amistat. Pendent es nòces coneish a Marisa, prometuda d’un prestigiós mètge. A compdar d’alavetz, David serà entà Marisa era descubèrta deth veritable amor e era ja non dobtarà en presentar-se, coma un flòc de bones èrbes, en Vilamòs, sense pensar-s’ac guaire entà arténher eth còr deth capelhan e parrabastar a tot eth pòble.
 
Ath delà dera sua valor cinematografica eth longmetratge a un gran interès etnografic, ja que i podem veir se coma ère era vidanta hè quaranta cinc ans en un pòble dera Val. En tot guardar es imatges der Aneto e dera Maladeta s’i pòt veir es efèctes deth cambi climatic.
 
Lèu toti es vesins deth pòble d’alavetz apareishen en bèra scena deth film. Ua bona part d’aqueri actors improvisadi encara son viui. Auem artenhut ua còpia deth film e en agost der an que ven ne haram ua projeccion e ua jornada commemoratiua damb era participacion des vesins que apareishen en longmetratge. Era  celebracion  aurà tanben ua exposicion fotografica damb imatges dera vila.
 
***
 
Atau que tà 2019 ja auem tres escadences tà hestejar era lengua, era istòria, e eth 7u art de casa nòsta. Qui i volgue participar pòt auer mès información en espaums@gma...
 
Tres activitats, tres celebracions, tres oportunitats mès de hèr a coneisher eth nòste país.
 
Participa-i.
 
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article