Opinion
Er engüeg deth poèta. Mossen Jusèp Condò Sambeat e era musica
(Montcorbau 29 març 1867 – Bossòst 5 agost 1919)
Aué que hè cent ans dera mòrt de Mossen Jusèp Condò Sambeat. Pendent tot er an que s’an hèt en nòste País fòrça actes tà rebrembar era sua figura. Se n’a parlat e se n’a escrit, fòrça e ben dera sua faceta coma poèta, sustot en aranés, coma escrivan, coma lingüista, coma òme, coma capelhan e mèns dera sua faceta coma musician, ua faceta dilhèu des mès pòc coneishudes. Ath delà des ahèrs mes destacadi dera sua biografia, voi escríuer sus era sua òbra musicau e sus era sua relacion damb era musica.
Entre eth pialèr d’actes tà rebrembar a Condò, n’i a un, era Prumèra trobada internacionau de coraus, que pòrte eth nòm de Mossen Jusep Condò Sambeat, un acte avient entà remercar era faceta musicau de Condò. Ena trobada qu’auec lòc en Bossòst hè ues setmanes i sigueren representades era Corau Margalida de Bossòst e era Corau Es Paoesses de Vilamòs. Segur que eth certamen possarà, qu’aurà seguida e poderam rebrembar cada an era faceta musicau de Condò. Era “Trobada” qu’ei ua iniciativa mès dera dinamica Lúcia Mas ua entosiasta dera musica.
En tot guardar e escotar era sua òbra e era sua musica i trapam un activador que inspirèc eth talent poetic e musicau de Condò: ei er “engüeg”. Er engüeg que li provocaue er èster luenh dera sua tèrra, deth Montcorbau a on neishec. Tà ua anma sensibla ara beresa coma era de Condò mainatge, es paisatges que podie contemplar cada dia, era natura exhuberanta ena sason dera primauera, era magnificiéncia dera Val caperada pera nhèu en iuèrn çampar qu’aueren d’influir entà desvelhar en eth, eth besonh inquiet de virar totes aqueres bereses naturaus, que l’embelinauen, en polidi poèmes a on i campe er engüeg. Era beresa e era duretat dera vida rurau se veiràn reflectides dempús enes sues òbres mès polides que escriu quan ei luenh dera Val.
Er “engüeg” ei çò qu’experimentam toti es qu’auem neishut e creishut en un lòc tant polit coma era Val; quan èm dehòra posse en nòste còr aqueth sentiment de malenconia; mos engüejam, que mos engüejam. E aqueth engüeg inspirèc a Condò es planes mès poetiques quan siguec luenh dera sua tèrra.
Aqueth madeish efècte mès en sentit invèrs l’an es que vien per prumèr còp tara Val. Er “efècte tunèl” ne digui jo. Quan gessen deth tunèl de patac, coma un flòc de bones èrbes, se trapen damb era postau e demoren embadoquidi. Baishen damb era boca dubèrta enquiara rotonda de Vielha, demoren enamoradi deth nòste país ta tostemps.
Ena epòca de Condò era formacion enes seminaris ère longa e vasta en matèries. Ua disciplina plan importanta en curriculum d’un capelhan ère era musica. I a fòrça parts dera liturgia ena qu’eth celebrant a de cantar. De hèt ar acte d’ordenacion sacerdotau se l’in didie popularaments “cantar missa”. Er aprendissatge dera musica ère tan de besonh que i auie en seminari lèu un piano en cada aula, i auie un piano de coa ena petita sala de concèrts, un armònium ena glèisa principau e ua dotzena de pianos plaçadi laguens d’autantes crambes isolades entar estudi individuau deth piano.
Damb tantes facilitats tara musica non mos a d’estonar que Mossen Condò tanben dediquèsse ua part deth sòn temps ara creacion e ara interpretacion musicau. Es poètes, qu’an era facilitat tà tèisher poèmes damb bères paraules acostumen a auer tanben eth don dera musica. Es muses les inspiren.
Podem díder que Condò ère un creador complèt, poesia, pròsa, condes, espiritualitat, teatre, lengua, costums e òc, tanben musica. Se li atribuïssen aumens tres polides cançons damb es paraules en aranés: Era Caritat, Era Cançon deth Praube e Luenh dera patria.
Es dues prumères pèces que hèn part dera comèdia aranesa en pròsa e en un acte escrita per Condò e flocada enes Jòcs Floraus de 1914 dera Escòlo deras Pirenèos. Era tresau “Luenh dera patria” ei era adaptacion deth sòn poèma deth madeish nòm a ua vielha cançon catalana.
Mès ben abans quan non auie sonque dètz ans, coma eth madeish conde en conde Eth Ser de Miejanet, ja participèc coma cantaire damb es òmes deth pòble enes cants dera missa dera Net de Nadau. Justaments sabem que cantèc fragments dera Missa Regalis de Dumont; concretaments hèn referéncia a ua anecdòta en moment que cantauen er Agnus.
Era Caritat ei ua polida composicion en Fa Major damb ua longada de quinze compassi de dus per quate, damb un tèmpo alègre. Era partitura ei escrita tà tres votzes e va repetint es sies estròfes deth poèma que met fin ara òbra de teatre en tot hèr quèir eth ridèu enes darrèri compassi. Es paraules hèn ua exaltacion dera vertut cristiana dera Caritat, comparant-la damb ua flor que cau tostemps suenhar.
Era òbra Era Cançon deth praube ei ua melodia lenta en tonalitat de La menor, damb ua longada de ueit compassi de quate per quate e forme part d’ua scèna dera òbra en qu’eth protagonista, un praube amoniaire que se ditz Ramon, cante un poèma de nau estròfes que va repetint. Era partitura ei escrita damb melodia e acompanhament tà piano.
Era cançon Luenh dera patria ei ua pèça en temps de tres per quate, de dètz-e-sèt compassi en tonalitat de Dò Major que Condò escriu tà tres votzes.
Tanben son sòns es Gòis dera Mair de Diu des Desamparats de Montcorbau, qu’escríuec pendent era sua estada en Moror e ei plan probable que siguen sòns tanben es Gòis de Sant Martin de Corilha en Gessa.
D’ua manèra o d’ua auta era musica formaue part deth mestièr de capelhan e Condò tanben dominaue aquera disciplina. Mès ara vista des manuscriti des sues partitures podem dedusir que non sonque auie uns coneishements basics de musica, se non que auie domini de composicion e armonia.
En ua carta de quan ère en Moror conde coma ena Hèsta de Benediccion des imatges er Archipèstre e eth madeish cocelebrèren ua missa cantada a dues votzes damb acompanhament de L. Bordese.
Segons er escrivan e istorian Mn.Jusèp Amiell, i a testimònis dirèctes de qu’era rectoria de Bossòst ère un lòc d’amassada tàs cantaires que s’i trapauen entà ensajar es melodies qu’auien de cantar ena glèisa e ena representacion dera Passion, qu’encara se hè en Bossòst.
Era Associacion Es Paums, tà hèr a conéisher era faceta musicau de Condò auem enregistrat un disc CD que se va a editar aguest mes d’agost. Pòrte eth títol Es Paoesses e Es Paums canten a Mossen Condò. En disc, era Corau Es Paoesses de Vilamòs cante es òbres de Condò. Tanben i a ua polida version instrumentau de Luenh dera Patria.
Ath delà en CD i canten era òbra Gràcies Senhor, ua naua accion de gràcies compausada especialament en aunor de Mossen Condò, damb paraules de Jèp de Montoya e musica de Jaume Masana Castet, dus autors dera tèrra qu’an ja editat d’auti tèmes amassa en tot dar mòstres dera sua fina sensibilitat tà musicar ena nòsta lengua. Eth disc que serà presentat en Vilamòs(Val d’Aran) eth pròplèu 16 d’agost, hèsta de Sant Ròc.
Aquera serà era nòsta umila aportacion ath centenari dera mòrt der òme que mos a deishat as aranesi un patrimòni tan extraordinari. Be s’ac mereish!
Guarda que se Mossen Condò podesse veir que s’edite un disc damb es sues cançons ne serie plan erós, que ne serie erós. Fòrça gràcies Mossen! Fòrça gràcies Mèstre!
Vilamòs(Lairissa) deluns 5 d’agost de 2019
_______________
Bibliografia :
Aué que hè cent ans dera mòrt de Mossen Jusèp Condò Sambeat. Pendent tot er an que s’an hèt en nòste País fòrça actes tà rebrembar era sua figura. Se n’a parlat e se n’a escrit, fòrça e ben dera sua faceta coma poèta, sustot en aranés, coma escrivan, coma lingüista, coma òme, coma capelhan e mèns dera sua faceta coma musician, ua faceta dilhèu des mès pòc coneishudes. Ath delà des ahèrs mes destacadi dera sua biografia, voi escríuer sus era sua òbra musicau e sus era sua relacion damb era musica.
Entre eth pialèr d’actes tà rebrembar a Condò, n’i a un, era Prumèra trobada internacionau de coraus, que pòrte eth nòm de Mossen Jusep Condò Sambeat, un acte avient entà remercar era faceta musicau de Condò. Ena trobada qu’auec lòc en Bossòst hè ues setmanes i sigueren representades era Corau Margalida de Bossòst e era Corau Es Paoesses de Vilamòs. Segur que eth certamen possarà, qu’aurà seguida e poderam rebrembar cada an era faceta musicau de Condò. Era “Trobada” qu’ei ua iniciativa mès dera dinamica Lúcia Mas ua entosiasta dera musica.
En tot guardar e escotar era sua òbra e era sua musica i trapam un activador que inspirèc eth talent poetic e musicau de Condò: ei er “engüeg”. Er engüeg que li provocaue er èster luenh dera sua tèrra, deth Montcorbau a on neishec. Tà ua anma sensibla ara beresa coma era de Condò mainatge, es paisatges que podie contemplar cada dia, era natura exhuberanta ena sason dera primauera, era magnificiéncia dera Val caperada pera nhèu en iuèrn çampar qu’aueren d’influir entà desvelhar en eth, eth besonh inquiet de virar totes aqueres bereses naturaus, que l’embelinauen, en polidi poèmes a on i campe er engüeg. Era beresa e era duretat dera vida rurau se veiràn reflectides dempús enes sues òbres mès polides que escriu quan ei luenh dera Val.
Er “engüeg” ei çò qu’experimentam toti es qu’auem neishut e creishut en un lòc tant polit coma era Val; quan èm dehòra posse en nòste còr aqueth sentiment de malenconia; mos engüejam, que mos engüejam. E aqueth engüeg inspirèc a Condò es planes mès poetiques quan siguec luenh dera sua tèrra.
Aqueth madeish efècte mès en sentit invèrs l’an es que vien per prumèr còp tara Val. Er “efècte tunèl” ne digui jo. Quan gessen deth tunèl de patac, coma un flòc de bones èrbes, se trapen damb era postau e demoren embadoquidi. Baishen damb era boca dubèrta enquiara rotonda de Vielha, demoren enamoradi deth nòste país ta tostemps.
Ena epòca de Condò era formacion enes seminaris ère longa e vasta en matèries. Ua disciplina plan importanta en curriculum d’un capelhan ère era musica. I a fòrça parts dera liturgia ena qu’eth celebrant a de cantar. De hèt ar acte d’ordenacion sacerdotau se l’in didie popularaments “cantar missa”. Er aprendissatge dera musica ère tan de besonh que i auie en seminari lèu un piano en cada aula, i auie un piano de coa ena petita sala de concèrts, un armònium ena glèisa principau e ua dotzena de pianos plaçadi laguens d’autantes crambes isolades entar estudi individuau deth piano.
Damb tantes facilitats tara musica non mos a d’estonar que Mossen Condò tanben dediquèsse ua part deth sòn temps ara creacion e ara interpretacion musicau. Es poètes, qu’an era facilitat tà tèisher poèmes damb bères paraules acostumen a auer tanben eth don dera musica. Es muses les inspiren.
Podem díder que Condò ère un creador complèt, poesia, pròsa, condes, espiritualitat, teatre, lengua, costums e òc, tanben musica. Se li atribuïssen aumens tres polides cançons damb es paraules en aranés: Era Caritat, Era Cançon deth Praube e Luenh dera patria.
Es dues prumères pèces que hèn part dera comèdia aranesa en pròsa e en un acte escrita per Condò e flocada enes Jòcs Floraus de 1914 dera Escòlo deras Pirenèos. Era tresau “Luenh dera patria” ei era adaptacion deth sòn poèma deth madeish nòm a ua vielha cançon catalana.
Mès ben abans quan non auie sonque dètz ans, coma eth madeish conde en conde Eth Ser de Miejanet, ja participèc coma cantaire damb es òmes deth pòble enes cants dera missa dera Net de Nadau. Justaments sabem que cantèc fragments dera Missa Regalis de Dumont; concretaments hèn referéncia a ua anecdòta en moment que cantauen er Agnus.
Era Caritat ei ua polida composicion en Fa Major damb ua longada de quinze compassi de dus per quate, damb un tèmpo alègre. Era partitura ei escrita tà tres votzes e va repetint es sies estròfes deth poèma que met fin ara òbra de teatre en tot hèr quèir eth ridèu enes darrèri compassi. Es paraules hèn ua exaltacion dera vertut cristiana dera Caritat, comparant-la damb ua flor que cau tostemps suenhar.
Era òbra Era Cançon deth praube ei ua melodia lenta en tonalitat de La menor, damb ua longada de ueit compassi de quate per quate e forme part d’ua scèna dera òbra en qu’eth protagonista, un praube amoniaire que se ditz Ramon, cante un poèma de nau estròfes que va repetint. Era partitura ei escrita damb melodia e acompanhament tà piano.
Era cançon Luenh dera patria ei ua pèça en temps de tres per quate, de dètz-e-sèt compassi en tonalitat de Dò Major que Condò escriu tà tres votzes.
Tanben son sòns es Gòis dera Mair de Diu des Desamparats de Montcorbau, qu’escríuec pendent era sua estada en Moror e ei plan probable que siguen sòns tanben es Gòis de Sant Martin de Corilha en Gessa.
D’ua manèra o d’ua auta era musica formaue part deth mestièr de capelhan e Condò tanben dominaue aquera disciplina. Mès ara vista des manuscriti des sues partitures podem dedusir que non sonque auie uns coneishements basics de musica, se non que auie domini de composicion e armonia.
En ua carta de quan ère en Moror conde coma ena Hèsta de Benediccion des imatges er Archipèstre e eth madeish cocelebrèren ua missa cantada a dues votzes damb acompanhament de L. Bordese.
Segons er escrivan e istorian Mn.Jusèp Amiell, i a testimònis dirèctes de qu’era rectoria de Bossòst ère un lòc d’amassada tàs cantaires que s’i trapauen entà ensajar es melodies qu’auien de cantar ena glèisa e ena representacion dera Passion, qu’encara se hè en Bossòst.
Era Associacion Es Paums, tà hèr a conéisher era faceta musicau de Condò auem enregistrat un disc CD que se va a editar aguest mes d’agost. Pòrte eth títol Es Paoesses e Es Paums canten a Mossen Condò. En disc, era Corau Es Paoesses de Vilamòs cante es òbres de Condò. Tanben i a ua polida version instrumentau de Luenh dera Patria.
Ath delà en CD i canten era òbra Gràcies Senhor, ua naua accion de gràcies compausada especialament en aunor de Mossen Condò, damb paraules de Jèp de Montoya e musica de Jaume Masana Castet, dus autors dera tèrra qu’an ja editat d’auti tèmes amassa en tot dar mòstres dera sua fina sensibilitat tà musicar ena nòsta lengua. Eth disc que serà presentat en Vilamòs(Val d’Aran) eth pròplèu 16 d’agost, hèsta de Sant Ròc.
Aquera serà era nòsta umila aportacion ath centenari dera mòrt der òme que mos a deishat as aranesi un patrimòni tan extraordinari. Be s’ac mereish!
Guarda que se Mossen Condò podesse veir que s’edite un disc damb es sues cançons ne serie plan erós, que ne serie erós. Fòrça gràcies Mossen! Fòrça gràcies Mèstre!
Vilamòs(Lairissa) deluns 5 d’agost de 2019
_______________
Bibliografia :
- Diari La Prensa, Lleida 1912-1916
- Istòria dera Glèisa en Aran, Mn.Amiell(Ed. Larkos 2016)
- “Mn.Josep Condò i Sambeat”, Llorenç Sánchez i Vilanova (Historia i Cultura del Pallars, 1987)
- Era Isla des Diamants, (Era Escolo deras Pirinèos, 1981)
- CD damb eth hons dera Escòlo deras Pirenèos, (Archives departamentales de la Haute Garonne, 2007)
- Diuèrs materiau manuscrit balhat per Mossen Amiell.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari