Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

Opinion

Tomata matinala

Bernat Bergé

Bernat Bergé

Conegut coma lo “Bernat contaire” es escrivan e contaire de contes e ensenhaire retirat

Mai d’informacions

Tèxte legit

Aquel diluns, coma cada matin, lo veirat de cafè tanlèu begut, lo Guston se’n va a l’òrt se culhir a la fresca una tomata madurada sul pè, per se la manjar, a la cròca-sal, per acompanhar lo dejunar.
 
Per anar a l’òrt li sufís de traversar la rota, un camin que serpenteja dins lo campèstre, vengut “itinerari bis” pels que se’n van trabalhar a Tolosa e que se vòlon estalbiar los embarrasses de la grand rota subrecargada.
 
A’n aquesta ora, entre lo flus de sèt oras e lo de sèt oras e mièja, li es aisit de taversar, quitament se trigòssa la camba.
 
Dins l’òrt, neteja un trocet de semenat, asaga las monjetas, se culhis la tomata e se’n torna.
 
Tròp tard! A tròp trigossat. Ara, cap a Tolosa, las veituras se seguisson, le nas al cuol, pegadas las unas a las autras. De quora en quora un trauc dins lo flus, mas una veitura un pauc a l’endarrièr arriba aviat, preissada de se júnher a la semenilha qu’es davant. A, una calama! Non pas! Dins l’autre sens una veitura rotla aviat en semblant far biscar los de l’autra fila. De còps que i a un camion o un tractor alentis la sèrp de veituras que lo seguis. Le Guston es prèst a se lançar. De badas! Un enjaurit sòrt de la fila en se manjant la benda blanca, passa davant e tira camin.
 
E sul pont le Guston espèra, la tomata a la man. Benlèu aprèp le flus de uèit oras e abans lo de nòu oras … Non pas! Uèit oras, uèit oras e mièja … Pas cap de calama! E mai, dins l’autre sens, cap al vilatge, las veituras se son espessidas, ambe sul sièti de darrièr un o dus mainatges! E òc, s’èra doblidat, lo Guston qu’es la dintrada!
 
La siá tomata, se la manjarà a nòu oras e mièja.
 
— D’ara enlà —çò ditz lo Guston— quand voldrai manjar una tomata culhida de fresc, me portarai la biaça e dejunarai dins la cabana de l’òrt.
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Sénher Vidal
7.

Qui se vòl manjar una bona tomata de matin? M'agradariá ben de o far en convergéncia amb Occitània tota, valent a dire las territòris colonizats per França, Espanha, Itàlia, Monegue fòra d'Andòrra. Vòli pas quichar la tomata tot solet dins mon caire coma un anti-normista qu'impausa sas causidas personalas als autres.

  • 4
  • 0
oksitanlaştıramadıklarımızdanmısınız Apraquital, tresena tenda apèi lo tuc còsta lo riu ont se banhan nusas las zègas a negrenuèch
6.

Enquèrra un maltrag per las pomas d’amor, jos lo brolhís artistic del tablèu, se vèsia ben que rajava lo poire fetent de las tomatas endemoniadas.
Las vuèituras cap e cuòl semenavan una buerna estranha e repudenta, las tomatas lemfres se n’embucavan d’esperelas.

Desempuèi plan temps degun se congostava de se minjar qualques tomatas pausadas sus una lesca de fromatge de craba asaigat de qualquas techas d’òli d’òliu amb’una ceba cuècha jol recaliu. Per aquò far, las tomatas maçanas son las milhonas.

Sietat sus l’endalièra Totgost somiava monhe, als temps enrè ont se fasiá de braves vespertins ambe tomatas per Santa Neomeniá.
Tot lo vilatge èra per carrièra tota la nuèch e de dansar e de cantar e de minjar entrò lo lugarn. Es a-n-aquel moment qu’Emabocador 1r. vestit de son mantel d’aur crostit de maragdes e d’adamàs se mastava sus l’empont bel plan atilhat per d’ajudas.

Atal Embabocador 1r, entemenava l’ arbaleca mentre una brava orada. Puèi, un sarromiaucon pelut pialssut bolzut, saltava sus l’empont bèl, bufava dins una damajoana e se n’eississiá una mena de tronada que balhava lo ritme.
Es dins aquel ambient qu’Embabocador 1r. entemenava son discors per Santa Neomeniá……. Bocabadent secotit de tremors lo pòble mut escotava pivelat. Ni per freg ni per pluèja degun auriá mancat lo discors d’Embabocador 1r. per Santa Neomeniá, amai toressa dins l’aire.

D’aquel temps se venerava lo mond « la banuda » una mena de tomata maçana vestida de sa gonèla de fuòc es a diser una tomata roge amb’una ròba longa. D’unis disiàn qu’èra nascuda d’una virgina demest las 72 del paradís aquela foguenca banuda tomata.

72 lo chifre sagrat qu’Enstein meteis n’en parlèc. De fach la tronadura occitanista, totjorn alandrida apèi çò que non pòt adezar, la barganha del sègle, se clinava dabans la banuda e tot e còps l’enrodavon de lauzemnes e de precs sens cap d’atemprensa.

Al bar Celon ont sietava l’alcafit amblador de l’escais nom « Rondatge » de tant qu’anava d’ont veniá, se pintavan lo mond a l’aiga benezida ont s’èra banhada la banuda, fins al sobrejorn per contunhar Santa Neomeniá….


En aqueste jorn sagrat de Santa Neomeniá 24 de genièr de 2020 a l’ora del vespre

  • 2
  • 0
Sénher Vidal
5.

Me soi levat de bon matin,
Per culhir la tomata,
L’ai pas culhida,
L’ai ausida cantar,
Suls botons de Jornalet,
S’es anada quichar.

  • 6
  • 0
Los magnifics dits de la lenga nòstra
4.

Lo dit del jorn:
Tomatas e sras al mes de genièr: racavomit sus ton novèl clavièr.

  • 6
  • 0
Condrechador Automatic
3.

Bonjorn Sénher,

Aqueste matin ai seguit lo conselh vòstre e ai quichada una tomata. Me sentissi ara ben mielhs e risolier.

Condrechament vòstre.

  • 8
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article