Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Prumèra de Color Out Space

Hège 20 ans que Richard Stanley non realizaue un long metratge dempús deth desastre que siguec era sua Island of doctor Moreau que se rebat en documentari Lost Soul: The Doomed Journey of Richard Stanley's Island of Dr. Moreau. A compdar d'alavetz demore retirat en confluéncia damb era natura en Montsegur, eth bastion adulat per Iron Maiden ena cançon neishuda des vacances de Bruce Dickinson ena Arièja prigonda. Un dia d'iuèrn de 2018, era productora d'Elijah Wood, d'auti còps coneishut per Frodon Saquet, telefonèc a Stanley en tot díder que passèsse ara velocitat superiora, qu'SpectreVision compdaue sus Nicholas Cage qu'ère en tot tornar Mandy e que calie trèir eth guidon dera hanga, o ara o jamès.

 
Aguestes linhes semblen era presentacion entà un film de culte, e de hèt, Color Out of Space complís damb es capricis d’un amorós deth genre. En especiau, as amorosi de Stuart Gordon, damb era sua musa atemporau Barbara Crampton damb qui adaptèc eth Re-Animator o eth Re-Sonator (From Beyond) en tot higer-se ara fèbre dera terror qu'auie originat Carpenter, ua fèbre qu'abandonaue era terror blosa d'escotelades just dempús d’originar-la entà ibridar-la damb çò subrenaturau en The Fog e dempús damb era sciéncia-ficcion en The Thing, eth referent deth Body Horror ath que cau somar Videodrome de Cronenberg o The Fly. S'agís d’ua terror passionada que viu eth dialòg damb si madeisha, coma pòt èster eth recent Accident in a Ghostland. Era constellacion de Richard Stanley ei grana e ar encòp limitada, pr'amor que de bèra manèra demore qu'eth sòn film non vie part deth dialòg cinefil mes deth dialòg de referéncies.
 
Molti an sajat d'adaptar a Lovecraft e fòrça sagen de hè'c, en tot començar peth ja mencionat Stuart Gordon, de qui dilhèu arrebrembatz tanben era falhida Dagon damb Macarena García, en tot passar pes ecos implícits de The Mist de Frank Darabont que maugrat qu'ei ua òbra de Stephen King cree ua terror genuina per çò desconeishut damb ua direccion d’art claraments inspirada en Lovecraft. Es mès fans encara demoren In the Mountains of Madness de Guillermo del Toro. Auem filmes sus aguesta estetica, fòrça, mès jamès cap a semblat pro bon tàs puristes, e se vos platz, metetz-me en aqueth sac.
 
Coma illustraràs çò inefable? Non, non ei que comença coma Sant Joan dera Crotz a hèr poèmes sus era trascendéncia esperitau. Voi díder, qu'ua part dera intriga dera terror ei de non saber se qué te perseguís. E quan Era Color que queiguec deth Cèu ei essencialaments indescriptibla, auem eth prumèr problèma. Aurie pogut èster ua color vira-solei, ua nacra, ua ultravioleta o ua infrarròia (qu'aurie foncionat perfèctament damb era banda sonora d'ultrasons e infrasons) e era causida finau en filme, peth filtre dera psicodèlia, ei ua color arròsa cauda qu'ei tant de mòda coma Chtulu. Quan cau hèr ua causida, trigam çò qu'ei segur. E sabetz que non me transmet era seguretat? Pòur.
 
Color out Space ei divertida, fantastica, e quitament fòrça creativa, non me shorde qu'eth realizaire hige aqueri elements deth Wicca que tant lo passionen, mès decidís qu'es moments culminants deth recit passen a èster aumenatges a The Thing, que deth temps que de genealogia Lovecraftiana, non rebat era prigondor psicologica d’aquera istòria postgotica e pèque de voler anar tà çò vielh coneishut quan poderie desenterrar tot un monstre. Stanley arreconeish qu'Annihilation e Color Out of Space desbranquen dera madeisha istòria, en tot èster Annihilation un ibrid tarkovskian des sòns concèptes. E ei justament en Annihilation a on s’i trape ua version mès fidèla ad aguest concèpte de radiacion atomica e holia existenciau.
 
Era oportunitat perduda de Color Out of Space ei non auer cap espetat eth charme lugubre dera decadéncia de çò mutat: ua menaça que comence coma quauquarren de meravilhós deth temps que se degrade sibilinament entà ua situacion insostenibla que te des·hè mentalament. Era preséncia de Color out space originau ei mès semblabla a un vampir energetic o un guèine, quauquarren que ges dera sus tuta entà noirir-se sense èster descorbit, ací ei ua preséncia fòrça mès activa e miaçanta. Eth filme d’Stanley a tota ua auta cinetica e ues autes colors, en tot escuélher ua atmosfèra fòrça mès vibranta e ua accion sense massa perifrases, damb aqueri instants de comèdia que tant hèn a reviscolar as espectadors de Sitges que toti demoràuem, uns instants damb un lòc reservat en produccion entà que Nicolas Cage pogue improvisar entà mostrar eth sòn costat mès istrionic.
 
E ara coma tostemp, coma un bon purista, la veirè, arrirè, mès non demorarè tocat. Ne incomòde. Ne me planherè en tot pensar que sò fòrça pàlid e que mingi de mens en mens. Ne que me tinturi es peus entà amagar es peus blanqui que m’abòrden de mès en mès per un uet que me ten arroganhat. M’aurè minjat tot eth popcorn sense mau de vrente. Me n’anarè tà casa, e entà caumar era ansietat, guardarè se i a bèth recit de Lovecraft que non aja liejut.
 
 
 
 
Article publicat en catalan en El Cinèfil.
 
 

 


abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Ultravomit
9.

#8 E onte sèm? En Itàlia? En Algèria?
Pensi qu'avètz pas ben regardat alora. Los mots proparoxitòns son normals dins las Valadas Occitans e dins lo País Niçard. Los parlars fòra de França an gardats cèrts traches conservadors e aquò o podèm pas ignorar dins la construccion de l'occitan de deman... mas vesi ben la mentalitat dels legeires de Jornalet, son pas capables d'argumentar donc daissan de "poces roges"
Aquel article es escrich dins un bèl occitan e las "correccions" d'aquel(a) Nicole Grau son insultantas e provan ben qu'es un(a) ignorant(a).

  • 5
  • 2
Pèir
8.

#7 Un occitan que ditz "en França" :( :/

L'accentuacion conservatoira non l'èi pas jamèi vista en cap d'estudi sus l'aranés ni sus los parlars de las Valadas...

  • 0
  • 7
Ultravomit
7.

#6 non, es pas un "estrangierisme", es qualquarren de normal dins los dialèctes qu'an conservada l'accentuacion originala dels mots (coma l'accent proparoxitonic). Nosautres en França parlam un occitan qu'an perdut de trachs ancians, mentre que son estat mantenguts en Itàlia e en Espanha.

  • 9
  • 5
Nicole Grau
6.

#5 "fan" a l'inconvenient d'èsser tanben una forma verbala en occitan. Es un anglicisme que ven de "fanatic", mot que significa en las lengas romanicas "Excessivament entosiasta en questions religiosas, politicas, fins a l'extrem d'en èsser obsedit".

L'accentuacion plana de mots com "implicit" es un estrangerisme en occitan modèrne.

  • 5
  • 7
Ultravomit
5.

#4 "Implícit" e autres mots d'aquela mena se pòdon dire en aranés e dins las valadas, ont los gents an gardada una accentuacion pus pròcha del latin e de las autras lengas romanicas... los vòstres comentaris son inutils, fan pensar a un purista insupportable. E "fan" se dit en occitan aitant coma en francés, los que lo vòlon remplaçar per "amators" son sonque los vielhs alergics a l'anglés :)

  • 11
  • 4

Escriu un comentari sus aqueste article