Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

Opinion

Açores

Cu m’auriá dich qu’un jorn beuriáu, au bèu mitan de l’ Atlantique, lo meme vin qu’aviáu begut dins la Cevena, pròche la Grand Comba, au maset de mon amic Andrieu Massebeuf. Lo cherio de Terceira es fach emb de raím d’Isabèla e de Jaquez que lei Cevenòus an tanbèn adoptats per mesclar au mitic raím clinton. Es servit lei jorns de festa de la bèla sason, Esperito Santo (Pendacòsta), Trinitat, Sant Joan, Assompcien... Lei festas mancon pas dins aquèu arquipèu de tradicien catolica. Per Pendacòsta, lo pan e lo vin son servit a gratis ai gènts que son aquí, crestians o pagans. Aquò es de generositat! En Provença podriam prendre exèmple... Generós, leis Açorians son tanbèn fòrça travalhadors, cultivon la vinha dins d’endrechs ente l’i a quasi ges de terra e per aparar lei socas dau vènt bastigueron que quilometres de parets de peiras volcanicas.
 
A Biscoitos sus l’ila de Terceira, Luis Brum, productor e animator afogat de la confrariá dau vin de verdelho, a vogut mostrar que ais Açores si podiá produre de vin de qualitat gràcias a-n aquèu cepagi. A capitat, son blanc sec vou lei melhors Jerex. L’avem rescontrat dins lo pichon musèu dau vin qu’ a creat. Si planhe de la situacien de despresa de l’ agricultura açoriana dins son ensems. Lei joines parton travalhar au Portugau continentau, au Canada o ais Estats Units, dempuei de generaciens. Manca de monde per produeire d’ananas, de bananas e totei lei liumes europèus sus Santa Maria e Sant Miguel, leis ilas lei mai caudas. La principala produccien deis Açores es lo lach, ara que la caça ai balènas es enebida. De vacas, n’i a d’en pertot. Sus Faial, Sao Jorge, Graciosa, Florès, Corvo son mestressas dei luecs. Luis Brum pretende que lei vacas açorianas an cinc possas, una per lo lach e quatre per les subvenciens de l’ Unien Europèa! Mai lo lach que fan es dei boans e lei fromais açorians, tipe Cantau, son un delici. L’ ajuda comunautari que reçubon leis Açorians es meritada; travalhon dins un environament pron ostile emb de pendís d’en pertot e una mar imensa a l ‘entorn que rende malaisada la comercializacien dei produchs.
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article