Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

La descentralizacion, granda absenta de la presidenciala de 2022 en França

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

Mai d’informacions
Aprèp la concepcion unitària de la reialtat, dels impèris e de las republicas francesa, fòra la revolucion democratica de 1789 e las comunas socialistas de 1870, una primièra èrsa descentralizatritz se dessenha amb l’alternança politica de 1981, descrita qualques annadas abans per François Mitterrand coma “lo grand afar d’un govèrn d’esquèrre”. Al prètz d’una aspra batalha parlamentària al Senat, la lei de 1982 introdutz tres cambiaments fondamentals;
 
— Lo transfert al despartament del poder executiu del prefècte cap al president de conselh general,
 
— la creacion de las regions coma collectivitats territorialas de plen dreit amb un conselh regional elegit e un poder executiu,
 
— La supression de la tutèla prefectorala subre las collectivitats localas; es desenant als sols jutges administratius de decidir de legalitat de tot acte dels elegits locals e als magistrats de las nòvas cambras regionalas dels comptes de contrarotlar los budgèts locals.
 
Ça que la, de nombroses elegits locals s’opausèron a la suppression dels departaments e exigiguèron lo transferit de competéncias a las comunas francesas e non pas a las regions. Las ràdios e las cadenas de televisions publicas non foguèron pas descentralizadas, fòra un petit jornal regional quotidian subre una cadena dita regionala.
 
Mentre que las annadas 1990 son marcadas per una ofensiva de critica denonciant los “excèsses” e las “derivas” de la descentralizacion, Jacques Chirac obrís en 2002 un “Acte II” de la descentralizacion, que deviá enforçar l’autonomia de las collectivitats territorialas. Fàcia , a la resisténcia dels elegits comunals e departamentals, occitans compreses, la reforma se redusís a la simpla constitucionalizacion del principis ja aquesits dins los faits (subsidiaritat, compensacion financièra, collectivitat cap de fila, reconeissença d’un poder reglamentari) e un nòu dreit a l’experimentacion e mai se l’estat demòra sobeiran per ne refusar l’usatge.
 
En 2015, la lei enfòrça las intercomunalitats (Establiments Publics de Cooperacion Intercomunala o EPCI) que regropan las comunas francesas. En 2021, las intercomunalitats se dividisson en 21 metropòlis, 14 comunitats urbanas, 223 comunitats d’aglomeracion e 995 comunitats de comunas. Es l’esbòç de futurs países o comarcas, mas sens coeréncia territoriala e amb pauc de competéncia, en causa de l’oposicion sempre activa dels elegits comunals e departamentals, occitans compreses.
 
En seguida de la victòria istorica dels nacionalistas en Corsega en 2015, confirmada a las eleccions territorialas de 2017 e de 2021, de leis cambian la “collectivitat territoriala” de Corsega en “Collectivitat de Corsega”, puèi en 2018, en una collectivitat a estatut particular amb la fusion amb los departaments de Corsega del Sud e d’Auta Corsega.
 
Lo projècte de lei de descentralizacion 3DS del president Macron es estat adoptat dimars 4 de genièr pels deputats. Es una seria de tèxtes qu’alinhan de mesuras disparatas e tecnicas, sens avançada notabla, e mai lo govèrn n’espèra “un impacte concret e immediat sul terrenh”.
 
Aital, França se caracteriza per de regions fracas en concuréncia amb las comunas (e intercomunalitats) e los departaments, fòra Corsega, Polinesia francesa e Kanakia. A la diferéncia dels païses europèus, la descentralizacion francesa apareis pauc ambiciosa amb de regions metropolitanas que non dispausan pas de poder legislatiu, ni d’un poder reglamentari autonòm, mas se tròban tractadas coma las comunas e los departaments amb interdiccion constitucionala de ne exercir una tutèla.
 
Es la fòrça del sistema institucional francés centralizat que s’apuèja subre los interés particulièrs dels 503 305 conselhièrs municipals e 4031 conselhièrs departamentals, dont fòrça occitans e occitanas, per impedir tota descentralizacion vertadièra. S’opausan a la racionalizacion de las intercomunalitats per ne faire de parçans, paises o comarcas amb una legitimitat economica, sociala, culturala e istorica. Nimai, non vòlon pas la fusion dels departaments e de las regions en un meteis conselh territorial amb de competéncia e budget comparabla a las autras regions europèus. Una de las rasons probablas es qu’un dels objectius del sistema institucional francés centralizat es que las regions non ajan pro de mejans financièrs per finançar la creacion de media regional amb la preséncia de las lengas nacionalas de França autras que lo francés, o l’ensenhament dins aquelas lengas o lor preséncia dins l’espaci public regional.
 
Malgrat aquela anomalia democratica cridanta, fins ara, la descentralizacion es absenta del debat politic per la presidenciala de 2022 en França.
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Gael Breysse Puechsericon
2.

#1 si es per emplir la gruppia als consols regionau fe tolosa o de montplhier ieu diso non. Per ara dempuei de las creacions de regions las despensas de funcionament an aumentat en compara las depensas de region lengadoc et miegpireneos.
Lo centralisme es per n aber pas cap de concurencia dins francia.
N es pas una region que va sauvar la lenga, ça que n arriben pas a sauvar emprensas que fan falhita en avairon o en autres luocs.

  • 1
  • 0
Xim
1.

La sola causa que vos interessa los occitans es mostrar la vòstra alegància a França. Non vos ven al ment d'èsser focalizats sul vòstre país. Obratz per la vòstra destruccion, es pietadós.

  • 4
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article