Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

Opinion

Descendents de trobadors, ancuei (II): los Castelana

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
La Maison de Castelana (francizat en Castellane) es una familha sempre viva de la noblesa occitana d’extraccion feudala, originària de la Provença Auta. Dal nom de la vila de Castelana, que sos primiers senhors possedian en tota sobeiranetat despí lo sègle X.
 
Tre la fin dal sègle X, los senhors e barons de Castelana ocupèron un reng excepcional perqué regnavan de fach coma sobeirans a la tèsta d’un estat quasi independent, un dals exemples concrèts es qu’avian drech de batre lor pròpria monea. Un autre es que possedèron solets l’administracion de justícia fins al començament dal sègle XIII. Pasmens faguèron omenatge als còmtes de Provença a partir de 1189.
 
Aquesta maison a format despí lo sègle XI un nombre grand de branchas. Las doas principalas son dichas de Rièi (Alps de Auta Provença) e de Salerna (Var). A donat de nombroses cavaliers o comandaires de l’Òrdre de Malta, nòu evèsques o arquevèsques, de nombroses oficiers, dos luectenents generals, sièis mareschals de camp, de cavaliers dals òrdres dal rei, e un mareschal de França en 1852.
 
A l’origina de la brancha ainaia, Bonifaci IV es decapitat a Marselha en 1247 per aver organizat una revòlta dals marselheses còntra Carles d’Anjau, còmte de Provença. De son mariatge amb Aliç dals Bauces, filha dal vescòmte de Marselha, laissa dos filhs: Bonifaci, escaissat lo prince de Castelana, brilhant trobador, qu’acompanha en 1264 Carles d’Anjau dins son expedicion de Nàpols e i laissa la vita. Es lo trobador d’aquesta familha, sonat Bonifaci V baron de Castelana, senhor de Mison, Serres en lo Daufinat occitan (dins lo departament actual dals Alps Auts), Santa Jala e Recorbeu (dins lo departament actual de Droma), localitats de l’airal occitan vivaroalpenc o als sieus limites. Es un celèbre trobador al sègle XIII, que mai d’un sirventés nos son arribats fins aüra.
 
(Son fraire Ug de Castelana, dich dals bauces, contunharà la descendéncia).
 
Consultar un manescrich sus jc.clariond.free.fr
 
Entre los autres membres de la Maison de Castelana trobam un molon que pòrtan lo prenom de Bonifaci.
 
A partir d’un moment un cèrt nombre d’entre els quitèron lor país e Occitània per se raprochar de l’airal decisional e dal poler de França, París e son entorn! L’auretz devinat, non?
 
Polèm citar Bonifaci de Castelana (1758-1837), es deputat de la noblesa dal bailatge de Châteauneuf-en-Thymerais comuna francesa situaia dins lo nòrdoèst dal departament d’Eure e Loir (region Centre e Val de Léger) als estats generals de 1789, paire del seguent. Boniface de Castellane (1788-1862), maneschal de França.
 
Un de sos membres que se’n parlèt facilament, e totjorn aüra, es Bonifaci de Castelana (1867-1932), dich Boni de Castelana, celèbre dandi e òme politic francés, que se faguèt bastir un palaci lèu destruch amb l’argent de sa frema, de la familha Gould, richa estatsunitana (es lo paire dal siguent). De notar que per de rasons que tròbo ren precisament, los elèits e los mèdias o sònan “Caslann”. Ont es passaia la T? Probable segon una volentat de far mai anglés que dins lo mòt equivalent de chastèl “castle” la t se ditz ren. Favorizat per lo fach que son esposa èra estatsunitana? E/o per far mens occitan, mai afranchimandit, dins l’objectiu de marcar ben e e de far mai exotic dins l’auta societat franchimanda.
 
Bonifaci de Castelana (1897-1946), diplomata francés a agut d’enfants, Raymonde de Castelana, Pauline de Castelana e Elisabeth de Castelana.
 
D’autras brancas son totjorn representaias amb de descendents. Polèm citar Victoire de Castelana (1962), creatritz de belòias dins la capitala de França (París), Pierre de Castelana (1960-2018), cònsol d’Annoville (comuna de la Manche), conselhier departamental, vicepresident de l’intercomunalitat Coutances Mer et Bocage. An quitat lo país pechaire! Un processus qu’avèm ja vist dins la familha precedenta e que trobarem encara mai.

E de lor interés per la lenga occitana, n’avèm minga resson. Mas chal esperar de s’enganar.
 
 
 
 
Referéncias:
 
https://fr.wikipedia.org/wiki/Maison_de_Castellane
 
https://francearchives.fr/fr/authorityrecord/FRAN_NP_051636
 
 
 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article