Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

Opinion

Eco occitanisme (III): Sobrietat occitana

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

Mai d’informacions
De pertot en Occitània, d’artesans e artesanas, rics de lor saber-far e de lor coneissença de lor país o comarca occitana non pòdon se resòlvre a la destruccion de la vida economica locala al profèit de las grandes metropòlis, sul modèl de la dominacion economica de la metropòli parisenca. Las e los ajudaires de vida, infirmièrs, sonhaires, mètges o ensenhaires que coneisson la valor del suènh, de la cooperacion e del partiment e que contribuisson als ligams de la societat occitana non pòdon se resòlvre a la perta progressiva de las relacions umanas per un sistèma ipercentralizat que privilègia l’uniformizacion dels comportament subre un modèl unic pensat dempuèi Paris.
 
E mai, dins totes los cantons d’Occitània, una part de la joventut occitana cerca d’autres modèl de vida fòra d’una societat de consum perpetual, dins de bòrias o masets non rentables per l’agricultura intensiva de Provença a Lemosin, dins d’ostals vuèges de vilas petitas o mejanas en despòblament de Gasconha a Auvèrnha o dins los barris degradats de las grandas metropòlis occitanas, de Marselha a Tolosa. Bastisson de practicas agricòlas, ecologicas, artesanalas, ecofeministas e sómian de bastir un biais de vida mai ric.
 
Tota aquela gent, e mai educada dins l’idèa d’una republica francesa indivisibla es en cerca d’un autre modèl de vida. Amb l’eco-occitanisme, lor prepausam una societat occitana connectada amb lo monde rural, peri-urban, urban e los barris populars e que luta contra totas las formas de dominacion que travèrsan la societat occitana... Una societat que s’inscriu dins la descreissença tal coma o faguèt Pierre Rahbi que pensèt lo concèpte de Sobrietat Urosa, grand pensaire occitan de l’ecologia, ric de sa naissença dins lo Saara e de sos seissanta ans de vida en Ardecha.
 
Amb l’eco-occitanisme, lor prepausam de bastir amb eles una una societat de sobrietat occitana, ecologica, justa e conviventa estacada a l’innovacion democratica e la participacion ciutadana, estacadas a l’identitat dels territòris e a la construccion d’una Occitània federala e plurilingüa dins una França federala e plurilingüa dins una Euròpa federala e plurilingüa.
 
Al temps de las guèrras o occupacions colonialas en Ucrània, Tibet, Kurdistan, Oigorstan... que menaçan la patz mondiala, de las questions nacionalas dins d’estats africans o asiatics eissuts de frontièras impausadas per las colonizacions, l’eco-nacionalisme ofrís una alternativa a las guèrras sanhósas que menaça lo sègle XXI per gardar aquelas frontièras. Lo modèl de societat multiculturala e multilingüistica, ont mai d’una lenga e cultura pòdon coexistir es mai desirabla que la perspectivas de guèrras que pòdon sorgir de tot caire.
 
Al temps de l’escaufament climatic, de la concentracion de las riquesas produsidas per una societat numerica en manca de contraròtle democratic, l’eco-occitanisme es una perspectiva occitana, eissida de 800 ans de colonialisme, sensibla a totas las formas de vivent e de cultura, un regard original subre nòstre monde e sos limits.
 
Aital, l’eco-occitanisme propausa l’aprendissatge de la lenga istorica de son territòri de vida coma un biais de viure ecologic, democratic e just pel sègle XXI.
 
 
abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Burgaud
3.

#2 Es mòrt aura lo Peire Rabhi.

  • 1
  • 0
Walter d\'Auvèrnha Montferrand
2.

Chau arrestar de citar le Piare Rabhi. z-Es un antròposofe, quo-es una granda deriva sectaire.

  • 3
  • 2
Franc Bardòu
1.

Amb l’eco-occitanisme, lor prepausam…? La formula me susprend un pauc. Qui prepausa a qui ? Los de mos ancians escolans qu'an adoptat aquel camin de vida non an esperat cap de prepausicion. O an dicidit solets. Menan una politica "non-capitalista" sense partit per o organizar ni definir. Son passats del mòde passiu al mòde actiu, amb totaz mon admiracion.

  • 2
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article