Bandièra01 1180x150: La Passem

Opinion

Per una senhaletica bilenga dins totas las comunas dals Alps Maritimes (II)

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
Seguida de: Per una senhaletica bilenga dins totas las comunas dals Alps Maritimes (I)


Modificacion comunalas:
 
Fusion:
1858 :
Moans > Moans e Sartòu
Sartòu > Moans e Sartòu
1841 :
Dos fraires (en occitan dins lo tèxt, literalament en occitan, grafia classica conservaia) > (So) Lo Bròc
1836 :
La Napola > Mandaluec
1822 :
Clarmont > Casteunòu de Grassa
1792 :
Sei Valetas > Torretai de Lop
1791 :
Lo Puget Sant Laurenç > Sant Laurenç de Var
Malvans > Vença
1790 :
Fogassieras > Dosfraires
 

Creacion de comunas :
1947 :
Ra Briga a partir d’una partia estrangiera (Itàlia), de fach aquela comuna es inumanament talhaia en doas. La part francesa al nom francizat "La Brigue" e demòra la sieu part italiana sonaia Ra Briga Auta (region de Piemont) amb los vilars brigascs de Reaud, eça.. Mas cal saber que los brigascs considèran que los dos fan totjorn qu'un, sonat lo país brigasc. Avètz una bèla fresca qu'o mòstra al cap luec d'aquesta país a Ra Briga "vilatge" o centre direm.  Explica que costat francés Ra Briga ague una part de territòri comunal (son d'alps) non contingüa.
Tenda a partir d’una partia estrangiera (Itàlia))
(son ren de comunas mas St Martin de Vesubiá recupèra los quartiers al sobran de BònReond, la Val de Blora recupera lo vilar de Molieras, Lísola recupera d'alps)
1926 :
Blausasc per particion de la comuna de Pelha
Tèule per particion de la comuna de Mandaluec
1911 :
Bendejun per particion de la comuna de Casternòu (de Còntes ò Vilavielha)
Cantaron per particion de la comuna de Casternòu (de Còntes ò Vilavielha)
1910 :
per particion de la comuna de Càbris
1904 :
Sant Joan per particion de la comuna de Vilafranca
Caboalh/ Cau d'Ai per particion de la comuna d’A Turbia
Bersorelh per particion de la comuna d’A Turbia
1891 :
Beuluec per particion de la comuna de Vilafranca
1874 :
Castanhiers per particion de la comuna d'Aspremont
Colomars per particion de la comuna d'Aspremont
1871 :
(Fontan per particion de la comuna de Saorch)
Revest d'Esteron e Torreti de’n Castèu (o Torretai d'Esteron) per particion de la comuna de Torretai e Revèst, comuna suprimia
1867 :
Peimainada per particion de la comuna de Càbris
Sa Roqueta et Sant-Martin per particion de la comuna de Sa Roqueta e Sant Martin, comuna suprimia
1861 :
Mentan a partir dal territòri cedit per lo Principat de Mónego
Ròca bruna a partir dal territòri cedit per lo Principat de Mónego
1818 :
La Ternitat Victor (amb Laguet) per particion de la comuna d'Esa
1793 :
Castilhon (de Suspèr) per particion de la comuna de Suspèr
Lo Roret per particion de la comuna de Casteunòu de Grassa
1792 :
Sa Còla per particion de la comuna de Sant Pau
1790 :
Rocafòrt per particion de la comuna de Sant Pau
Vau de Rore per particion de la comuna de Seranon
 
 Lo moviment contunha mai aut encara, se ditz per exemple lo provèrbi que "L'Escarea es filha de Pelha". Que Pelhon es una scission de Pelha (Pelhon = pichon Pelha).



abonar los amics de Jornalet

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pèir
1.

*Càbris > Cabris

*Torreta de’n Castèu > Torreta d'En Castèu

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article