Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Istòria dals pòbles, lengas e genetica

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
Voiriam tirar l'atencion sus doas vidèos interessantas per l'espaci occitan, que parlan de l'istòria dals pòbles, de lors lengas e de genetica.

Una se sòna, Istòria genetica de França




L'autra de l'Istòria genetica d'Ispania: https://www.youtube.com/watch?app=desktop&v=RcB6UahVjwU



Interessant de confrontar a las teorias dins l'occitanisme cultural e politic coma http://ethnisme.ben-vautier.com.


abonar los amics de Jornalet

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Franc Bardòu
3.

La cultura occitanocatalana, ligada per una romanitat fòrta (idealizant Grècia antica, plan segur), a de rasigas protobascas, celticas, ibèras e liguras. Res de nòu jol solelh. Obèrta a la mar Mediterranèa, daissa tanben passar per carrièra corrents d'aire semitics tot naturalament. Res de nòu jol solelh. Jogar amb totas aquelas fonts comolablas e conjugablas a qui mai pòt, aquí una bèla escomesa per tota entrepresa de creacion culturala en occitan.

Çò qu'apelatz lèu fait "Gasconha" a mai que tot rasigas protobascas (qu'en realitat son observablas mai lèunh dins las tèrras que la sola e legendària "Gasconha". Çò qu'apelatz Lemosin e Auvèrnha an mai que tot rasigas celticas (pro indetificablas al legendari e al fantastic populars). Çò qu'apelatz Lengadòc (mercés als reis de França) a mai que mai rasigas ibèras e protobascas. Çò qu'apelatz Provença a mai que mai rasigas liguras e grècas. Lo grand ligam, brèç de la lenga occitana, se complís amb la romanitat (e son fotut catolicisme…). E sèm plan mai romans que non pas los franceses, qu'an rasigas celticas e, mai que tot, germanicas.

En brac, los occitans, seriam, fin finala, de romans tardius, mai o mens conscientament opausats a una anglogermanisacion de fons mas latinofranca de fòrma, forçada qu'impausada, culturalament, linguisticament e, fin finala, politicament. Mas tot aquò sembla tan simple, tant esquematic, que non me pòdi empachar de me mesifisar de tant de simplificacions… Per i escapar, multpliqui tant coma o pòdi las referéncias culturalas exterioras a aqueste espandi, sense m'ocupar d'unes dreits de sòl ni de temps… E vosautres, plan segur, faretz coma o voldretz. Mas culturalament o/e geneticament, res non es tant prejudiciable coma l'endogamia.

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article