Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Falte eth curriculum

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau ei èx-president der Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO)

Mai d’informacions
Era enquèsta dera OPLO (Oficina Publica dera Lengua Occitana), de 2020, qu’estudièc era situacion der occitan en Aran (e enes regions de Naua Aquitània e Occitània), destaque qu’un des principaus transmissors dera lengua pròpia en Aran ei era escòla ath cant deth miei sociau e des famílies. Aguesta transmission a propiciat qu’eth coneishement der occitan en Aran sigue important: eth 73% le comprenen e eth 65 % le saben liéger.
 
Era escòla a estat eth motor mès destacable. Sense era accion qu’a desvolopat pendent aguesti darrèrs 30 ans, açò non serie lo de madeish.
 
En França a estat diferent. Era extension der ensenhament der occitan non a estat tant massiva e es resultats der emplec son fòrça mès baishi. Hè uns mesi, en mai de 2021, eth Parlament francés aprovèc era Lei relativa ara proteccion patrimoniau des lengües regionaus e ara sua promocion, coneishuda coma era Lei Molac. Dempús des intervencions retalhadores deth Conselh Constitucionau (bèra ua ei preocupanta), s’artenhec a conservar quauque article favorable ar ensenhament der occitan. Concrètament era Lei mane qu’era lengua regionala a d’èster ua assignatura ensenhada laguens der orari normau des escòles maternaus, elementaus, collègis e licèus. Ei obligatòri de facilitar/proposar er ensenhament dera lengua regionau a toti es alumnes, e es municipis que non dispòsen d’escòles bilingües (francés-occitan), an de contribuïr economicament ar accés des estudiants, que i siguen interessats, as escòles mès proximes qu’auferisquen aguesta modalitat. Ei optatiu però s’a de facilitar.
 
Persuti qu’eth redactat iniciau dera Lei ère fòrça mès ambiciós e que finalament quedèc retalhat peth tribunau constitucionau, però aguest manament deth Parlament francés, de facilitar er aprenentatge der occitan a toti es escolars, dus ans dempús, encara non s’a metut en marcha e non coneishem es rasons pes qu’eth govèrn francés incomplís era Lei.
 
Ena Val d’Aran, jurídicament, er occitan, ei era lengua veiculara dera escòla des de hè, au mens 14 ans, d’acòrd damb era Lei d’Educacion de Catalonha qu’ac ditz clarament. Era competéncia dera educacion en Aran ei dera Generalitat, però en matèria d’occitan ena escòla eth Conselh Generau d’Aran i a responsabilitats.
 
Non hè guaire coma resultat d’un estudi hèt peth Conselh Generau, s’a metut en evidéncia que maugrat qu’eth professorat, dera escòla aranesa, emplegue era lengua occitana, era respòsta des mainatges ei tot soent en d’autes lengües e sustot en castelhan. Diuèrsi observadors e professors asseguren qu’açò ei atau. Ei lengua veiculara sonque en un sentit. Es joeni non empleguen era lengua, non i hèn cap d’esfòrç, non l’aprècien, e sense cap de vergonha diden qu’era lengua deth país non les interèsse, que non l’estimen e que les ei indiferenta era sua pervivéncia. Son aluenhats dera lengua, non en vòlen saber arren.
 
Eth curriculum ei eth conjunt d’objectius, contenguts, metodologies, avaluacion, distribucion oraria… sus er ensenhament en generau o sus ua disciplina en particular. Des de hè mès de 20 ans era norma (Leis e Decrèts) ditz qu’era competéncia entà completar eth curriculum der occitan, aranés en Aran, ena educacion infantila e ena educacion obligatòria ena Val d’Aran correspon ath Conselh Generau d’Aran (en acòrd damb eth Departament d’Educacion). Ei obligacion deth Conselh Generau de mercar es encastres d’aprenentatge de e en aranés, es assignacions temporaus, era determinacion der ensenhament der aranés enes escòles mairaus… però eth Conselh Generau non ac hè. Mentres eth Conselh Generau d’Aran non establisque eth curriculum der occitan, eth professorat ei mancat des orientacions de besonh entà poder emplegar era lengua occitana ena escòla, li falten es critèris dera administracion, a d’improvisar, a d’aplicar processi d’elaboracion personau… Eth professorat ei desemparat, desprotegit, li falte supòrt...
 
Er informe deth Conselh d’Euròpa sus eth compliment dera Carta europèa des lengues regionaus o minoritàries constate, qu’en generau i a ua proteccion dera lengua occitana en Catalonha que se correspon damb es compromisi aquerits, però i a bèra recomanacion entà milhorar, entre es que destaque que non s’informe adequadament de quina lengua s’emplegue ena educacion infantila (0-6 ans). Le acompanhe era insinuacion de que i an incompliments e de qu’en bères escòles infantiles (escòles mairaus basicament) dera Val d’Aran, era soleta lengua emplegada ei eth castelhan. Damb eth curriculum qu’a de completar eth Conselh Generau d’Aran se meterie en clar enquia quin punt er emplec deth castelhan ena escòla mairau e en ensenhament obligatòri se correspon damb era legalitat e es professors aurien amparament, ua cobertura.
 
Conven qu’eth govèrn francés e eth govèrn aranés complisquen es obligacions que mane era lei, pera lengua e peth professorat.
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article