Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Eth nediško e er aranés

Ena Val deth riu Natisone ei un territòri de montanha de mens de 10 000 de lengua estatau er italian, de lengua regionau eth friolan e de lengua pròpia er esloven ena varianta deth territòri qu’a eth nòm de nediško
Ena Val deth riu Natisone ei un territòri de montanha de mens de 10 000 de lengua estatau er italian, de lengua regionau eth friolan e de lengua pròpia er esloven ena varianta deth territòri qu’a eth nòm de nediško
Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau ei èx-president der Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO)

Mai d’informacions

En Friol, en èst deth nòrd d’Itàlia, s’i parle italian e friolan. Era region a ua cèrta reconeishença administrativa e juridica, gaudís d’ua autonomia. Poderíem díder que i an semblances damb Catalonha. Tocant a Eslovènia ena part mès ar èst deth Friol i trapam era Val deth riu Natisone, que hè frontèra damb Eslovènia e que siguec poblada hè mès de mil cinc cents ans per colons eslovèns. Era val ei coneishuda coma era Slavia friolana, un territòri de montanha de mens de 10 000 abitants (Pèrd abitants d’an en an) de lengua estatau er italian, de lengua regionau eth friolan e de lengua pròpia er esloven ena varianta deth territòri qu’a eth nòm de nediško. Eth nediško ei ara Slavia friolana lo qu’er aranés ei ara Val d’Aran. Hè uns ans, apruprètz quinze, per un acòrd deth govèrn eslovèn damb eth govèrn regionau deth Friol se possèc ua escòla bilingüe esloven-italian (remercar que non i a eth friolan; coma s’en Aran non i auesse eth catalan). En compensacion eth govèrn d’Eslovènia aportaue dinèrs en mantieniment dera estructura educativa dera Slavia friolana. Açò produïe un ensenhament ben dotat. Però Eslovènia intervenguec enes programes escolars e era lengua que s’ensenhaue ena escòla ère er eslovèn estandard e non pas era varianta pròpia dera Slavia friolana; non s’ensenhaue eth nediško. Estudiauen era rica literatura eslovena e podien accedir as programes escolars der estat vesin. Hègen a créisher eth sòn orizon.

Però..., es mainatges arribauen en casa, en tornar dera escòla, emplegant ua varianta qu’era família e amics non comprenien. Aquera opcion lingüistica auec ua repercusion terribla: es mainatges desbrembauen eth nediško pr’amor que non ère ua lengua prestigiada pera escòla e non emplegauen er eslovèn estandard pr’amor que non ère ua varianta socializada en sòn territòri. Un desastre! Es iniciaus bones aportacions d’apréner era lengua oficiau d’Eslovènia auien un efècte dolent ena formacion des mainatges: se volie ensenhar ena lengua deth país vesin, però se cometie era error de desbrembar era varianta pròpia

Er ensenhament en Aran ei ena varianta aranesa dera lengua occitana. Perfècte! Mès er occitan generau ei dotat d’ua grana literatura e d’ua istòria que non conven desbrembar e que cau incorporar ena formacion. A nivèu de tota Catalonha, a on er occitan ei lengua oficiau, cau promòir era varianta aranesa entà facilitar er accés as aranesi que son administrats per Catalonha, però cau tanben daurir era transmission ad aquera lengua de 1000 ans de creacion, de literatura de qualitat, d’istòria trascendenta… e d’emplec encara viu en diuèrsi encastres; cau promòir, tanben, er aprenentatge der estandard, coma varianta qu’aglutine, qu’incorpòre totes es granes creacions.

Er aprenentage dera varianta aranesa en Catalonha ei assegurat per corsi diuèrsi. N’i a deth Conselh Generau d’Aran, der Institut Aranés, dera Universitat de Barcelona, dera Universitat de Lhèida… Er aprenentatge der occitan estandard i e assegurat peth CAOC. Però aguesti programes son d’ua varianta o dera auta; non i a un aprenentatge a on i entren es dues entà profitar des aportacions de cada ua.

I a en Catalonha, totun, ua formacion de lengua occitana que merite ua referéncia: ei eth cors de “Lengua e cultura occitanes” que de forma telematica oferís er Institut Obèrt de Catalonha (IOC), deth Departament d’Educacion dera Generalitat, entà alumnes de Bachelierat e que s’emplegue tanben ena formacion permanenta deth professorat. Aguest cors de 70 ores conjugue er aprenentatge des dues variantes, era aranesa e era estandard, dera sua istòria, dera sua literatura en un madeish cors, damb lo que s’artenh a compréner que se tracte d’ua soleta lengua ja qu’empleguen es madeishes estructures. Coma exemple dera orientacion deth cors podem senhalar que i an dues lectures obligatòries. Era ua ei Bartlevy eth copista de Herman Melville, escrit a miei sègle XIX e extraordinàriament ben traduït ara varianta aranesa per Vicent Simó, qu’a cuedat eth lengüatge emplegat en tot assegurar que se correspon damb era forma viua dera lengua. Era segona òbra de lectura obligatòria ei “Contes del drac” de Joan Bodon, magnifica òbra der autor de condes mès emblematic dera istòria der occitan. Bodon ei un autor qu’aurie d’èster referent, subertot entàs catalans que vòlen accedir ar occitan, o que simplament son interessats ena istòria dera lengua. Era presentacion d’ua soleta lengua damb es dues variantes ei eth modèl que mos interèsse se non volem renonciar ara intercomprension damb es parlants dera varianta aranesa e se non volem renonciar ara eréncia d’ua lengua, era occitana, qu’encara desvelhe interès en mon sancer.

Eth modèl der eslovèn estandard ena Slavia friolana que desplace ath nediško (aranés en Aran) non mos interèsse, però eth d’un nediško (aranés en Aran) qu’ignorèsse er eslovèn estandard tanpòc.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

P. Pojada
1.

Me sembla una analisi plan interessanta aplicadora a l'ensemble de la nòstra lenga.

  • 9
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article